rastres d'en llopis

Rubianes som tots

2009-03-02T15:52:00.002Z

Els sentiments et poden traïr

2008-12-09T23:41:00.005Z

Joan Tardà, durant un acte que realitzaven les JERC, va fer un desig en veu alta, de caire republicà i en contra el monarca. Segons Tardà i la problemàtica que han arrossegat aquestes declaracions, afirma que feia aquesta afirmació al Felip de Borbó, el Borbó de 1714. Tardà alhora tractà al Tribunal Constitucional, de corrupte.

Jo també vull una república, però no cridaré mai a favor del rei, es que ni ho desitjo. Si algun dia hagués de sorgir la República, doncs que Joan Carles marxi com el seu pare, però sang no, ja se’n vessa prou per desgràcia. Hem de recordar que no fa pas gaire, un senyor ultraconservador, renegava del rei. No sé, però suposo que des de les ones des de la COPE, millor no pensar en el que ha degut dir de Tardà, i possiblement, no m’estranyaria, a favor d'Espanya i la seva unitat, i aquesta unitat es fa a partir d'una figura, el rei.

Des del PP, es va demanar al PSC que trenquessin el pacte que tenen amb Esquerra, degut a les declaracions que ha fet el Tardà, i alhora amb l'aniversari de la Constitució, sent el 30è aniversari, el PP ha fet un lligam entre el govern de Zapatero i ERC. Però no l'únic que va vincular el PP amb Zapatero.

Però el més curiós és que avui, s'han de retornar els pressupostos, perquè el Partit Popular s'ha sumat a últim moment als vots en contra dels partits catalans al Senat, ERC, CiU i ICV. Sincerament, el PP, per fer la guitza el que faci falta. Només veu algunes coses quan els hi interessa, així ells són d’hipòcrites a ells mateixos. La mateixa situació que davant de l'Estatut d'Autonomia, i que ara la diferència és que uns és per poc, i per altres massa.

Huracà Obama. Yes we can, another United States of America

2008-11-04T17:26:00.006Z

Els Estats Units d’Amèrica, igual que altres imperis, com l’espanyol, es van caracteritzar en tenir la concessió del dret a tenir esclaus, a que unes persones passin per sobre de les altres. Una raça superior a la dels altres. I això no fa tant.

A mitjans del segle XIX, hi havia una societat nord-americana, que es basaba en tenir esclavitud, persones procedents del centre i sud de l’Àfrica, i que van patir una explotació, un tracte inhumà, injustícies, bé, tot allò dolent que ens podem imaginar. Però es que posteriorment, després de que l’esclavitud passés a l’historia, el racisme fou el dia a dia de la societat, i sembla que encara no hagi anat coll avall.

Ahir fent un reflex a l’actualitat i recordant un passat que realment fa quatre dies, van fer per televisió una pel·lícula, L’huracà Carter. Una pel·lícula que pot anar molt associada amb l'actualitat política i social, i sobretot a una persona, Barack Obama. El film tractava simplement de que per racisme, injustícies i errors constitucionals, van culpar d’uns crims mai realitzats a una persona innocent. La pel·lícula de Rubin Carter, reflexa com persones d’alt nivell estaven implicades en el cas de racisme, igual que molts altres casos, i de gent ambuna ideología similar a grups xenòfobs com el del Ku-Klux-Klan, o bé, no fa gaires dies, uns neonazis, intentant assassinar el canidat a la presidència, pel simple fet de ser afroamericà. Però ara, al 2008, ara si que hi pot haver un canvi.

Obama, Yes we can. Ara si que hi pot haver un canvi a la societat nord-americana, i fer un canvi i fer una demostració cap a tots aquells errors que es van cometre pel racisme i fer una rectificació, demostrar el procés de modernització de la societat de la superpotència mundial. Uns errors que en una societat com l'americana, en teoria exemplar, però que en moments històrics podríem comparar amb altres fets històrics desagradables.

Ara, amb les eleccions nord-americanes moltes coses poden canviar. Des de les altes esferes, és molt difícil conèixer les realitats socials que hi han a la pròpia casa, però que només ara es pot aproximar amb una persona.

Un candidat a la presidència que per primera vegada és de color, això serà un gran fet històric, però que tal i com s’ha mostrat amb amenaces i perills, alguns radicalismes d’extrema dreta ja s’han pogut reflectir. Altres racistes, tot i que no volen arribar tant lluny com alguns terroristes, mostren també una actitud xenòfoba, i que ho profetitzant al rival directe, John McCain, i simplement per la pigmentació de la pell s’oposen a aquella persona.

Obama presenta unes propostes rellevants, properes a la gent, com una educació de qualitat, o bé un sistema sanotari eficient, retirar les tropes d'Iraq, tenir independència energètica, lluitar contra el canvi climàtic, ... però que la senyora Palin posa por a la societat, afirmant que el candidat Obama vol implantar un socialisme als EUA, sabent que això és mentida, i que l'únic que podría fer, es un canvi dins del sitema capitalista, però no fer un radicalisme.

Falta poc pel canvi

Un aplaudiment a l’UGT

2008-10-24T22:15:00.003+01:00

Avui, mirant les noticies, he vist un gest de justícia i de donar la cara d’una vegada. De no tenir por de res. I es que Cándido Méndez, secretari general de la UGT s’ha dirigit a l’Audiència Nacional per a poder presentar-se la UGT com acusació particular envers a la investigació que realitzarà el jutge Baltasar Garzón, pels desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme.

La UGT, entre moltes altres organitzacions polítiques o sindicals, que eren contràries al règim, molts dels seus simpatitzants foren castigats, des d’afusellaments fins a repressió, sent empresonats i torturats, pel simple fet de no simpatitzar ni compartir l’ideal del règim feixista.

Però el que jo em vull referir, és el coratge que han tingut en ser la primera organització que proposa a l’Audiència Nacional a formar part com a acusació particular al procés. Però m’agradaria veure que no fóra l'única en presentar-s’hi, sinó que sigui la primera, però que darrera d’ella s’hi adjuntin tothom qui fou perjudicat.

“No habrá reconciliación total hasta que las familias no reban una reparación”, ha sigut una de les frases cèlebres que ha dit el líder sindicalista. I es que a tot arreu, hi ha algun familiar d’una injustícia per culpa del règim, i com no, també al nostre municipi.

Seguidors o no del règim, però la llengua a més d’un i a més de dos, se’ls hi anava, amb motiu d’interessos o venjança, I esperem que tot i que mai es podrà curar tot el dolor, però esperem que algun tipus de justícia sigui aplicada a tota aquella gent que va jutjar i assassinar injustament, en contra de la llibertat.

Política progre, no política pija

2008-10-21T15:53:00.011+01:00

Socialisme: Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme) (col·lectivització).

Aquesta definició extreta de l’Enciclopèdia Catalana fa referencia a la base ideològica dels partits socialistes, i si fem memória, tot va començar amb Marx i la Ia Intercominter. Poso la definició perquè fa uns dies vaig xafardejar el seu bloc, cosa que faig alguna ullada de tant en tant, i vaig llegir que parlava de les formes que aplica el PSC a la política municipal, com si fos de dretes, i on es compara amb les seves polítiques que al costat de les nostres són d’esquerres.

M’agradaria que fes una reflexió, o bé que simplement es posés davant d’un mirall i pensi al com és. La seva ideologia, el seu caràcter,… i que després mirés Martorell. Després de mirar tot el municipi, pensi quines són les polítiques d’esquerres que vostè ha fet. S’han fet moltes coses en tants anys, algunes de bones i altres de dolentes, recordant que com tothom pot cometre errors. Però no fa falta que remenem tant en el passat i anem cap a l’actualitat. Amb una vorera tant ample, i amb un passeig que només està a la zona al voltant d’algú, ja el qualifica quina és la seva política: propera a un mateix.

Vostè parla d’una persona que la qualifica de "*pijo". És habitual criticar a l’altre casa, però mai ho fem envers a casa nostra i crec a vegades que ens hem de mirar qui tenim a casa. Un partit nacionalista, i que s’amaga darrera de la senyera, i que es un partit de dretes i no de centre (recordem que vostès es qualifiquen de política de centre igual que ho fa el Partit Popular amb ell mateix). Un partit que sortosament tots tenen carrera, bons sous, estabilitat, però que hi ha una diferencia, un punt de vista diferent, i és que tot ho veuen a través del despatx.

Un partit polític, format per treballadors, per obrers, que saben on están, i que pel què lluiten, coneixent una realitat molt diferents a la que vostès poden viure en un dia de cada dia. Coneixent situació de la majoria de la societat de primera mà, i que viuen segurament una vida molt més dura que no pas la de la gent burgesa.

Gent que circula amb luxe, gairebé tots, i fent exemple amb el Transport Públic de Martorell, fet que des de la seva entrda s’ha enregistrat una notable decadencia i deixadessa. Vostès estan al govern, i diuen que són d’esquerres, i on segurament mantindran aquesta situació durant tota la legislatura.

Així podríem continuar en varis temes, i on poden demostrar quin tipus de política apliquen. Però el seu article, crec que la seva intenció és atacar a una persona a qui li té por políticament, i que pot pensar que a vostè li succeeixi el mateix com el seu company de partit i expresident de la Generalitat, el Sr. Jordi Pujol, que amb el tema del relleu generacional, ell va errar passant la batuta amb el senyor Artur Mas. Segurament sigui això.

Si finalment, després de veure's al mirall sabria quin és el seu remei, cosa que mai faràn, sería: aplicar polítiques d’esquerres, cosa que mai faran. Segurament vostè replicarà això dient que el PSC va perdre l’alcaldia per no aplicar les polítiques que no pertoquen i que si fóssim d’esquerres tal i com diem, no l’hauríem perdut. Però això no és cert. Amb una cosa tant simple com la participació ciutadana, és un clar exemple de la política que vam aplicar. Però l’error que vam cometre, fou no connectar prou amb la població. Ja sabem que tenen participació ciutadana, però està apartat, per poder dir que ho tenen, però que ni de bon tros apliquen per donar veu al poble.

"Pijo-progres*" tal i com vostè diu, en veig molta de gent. M’agrada veure com qualsevol jove, de família de classe mig-alta, aparenta anar de progre. Però no se si sap com és la gent que va d’aquest estil. Simplement, els podem veure amb unes aparences gent que ha aplicat la seva lluita contra el capitalisme, i després veiem com a casa, tenen una classe que per res del món dirien que tenen. Vostè diu que hi ha gent d’aquest tipus a Can PSC. Però realment d’això no en som. Mirin bé a casa seva, perquè nosaltres no som "pijos*", però si progres, cosa que a altres cases van de progres i són "pijos*".

Buscant de la veritat, fent justícia

2008-10-17T21:38:00.006+01:00

El jutge de l'Audiència Nacional, el senyor Baltasar Garzón, amb el procés que ha iniciat envers a treure la pols als morts de la Guerra Civil Espanyola, és un procés molt més complex del que ens pensem.

Un procés complex envers a les conseqüències que pot comportar, sobretot de la gent d'ultradreta o fins i tot gent que aparenta ser de centre i on podem veure com el seu comformisme i manifestacions favorbales a deixar tal i com està. Un bon exemple és el fundador del PP i ex-president de la Xunta de Galicia, Manuel Fraga, que considera un disbarat tota l'actuació que està fent el mateix Garzón envers a la investigació dels diferents crims contra la humanitat que hi hagueren durant la Guerra Civil i el feixisme de Franco.

Més d'una vegada m'he preguntat que perquè ha sigut tant tard en fer tota aquesta tasca, i perquè tardem tant en fer un reconeixement com cal a aquelles persones que vàren defensar un sistema democràtic, i que deixaren les seves vides per la II República. Però el que més em dol, possiblement per a tenir familiars que ja no poden rebre un reconeixement després del sufriment, no només durant la guerra, sinò el seu empresonament, i suportar el feixisme amb dolor degut a les injustícies, envers a uns ser herois i altres ser uns criminals. Perquè no es va fer abans?

Llavors no hem de perdre el temps. Finalment hi ha hagut una persona, tot i que tard, que ho està fent, però no és l'únic. El nostre President de la Generalitat de Catalunya lluitarà per anul·lar un judici que va patir el President Companys. Un judici que simplement per ser President de Catalunya, el vàren sentenciar a mort. Però cal recordar, que lamentablement no fou l'únic que per pertànyer al bàndol republicà fou afusellat.

La feina acaba de començar per a poder desemascarar a tots aquells assassins, aquelles persones opresores que aplicaren la seva própia llei, i on desitjem que els hi caigui tot el pes de la llei establerta, tot i que mai podràn pagar aquells crims realitzats.

Si ens diuen no, donaràn arguments per a la independència

2008-08-01T19:24:00.010+01:00

Un cop s'aprobà per referèndum el nou Estatut d'Autonomía de Catalunya, i amb el vist i plau del president del govern espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero, i després de les diferents polèmiques i intercanvi d'interessos, ara sembla que es tirin endarrere.

Solbes va començar amb el conseller Castells un estira i arronsa amb el finançament econòmic que hi ha integrat dins de l'Estatut. Castells lògicament demana el que hi ha escrit i sobretot després de poder veure les balances fiscals, i podent comprovar la autèntica realitat dins de la distribució de la economia dins de l'estat espanyol.

El president de la Generalitat, José Montilla, ha presentat un pla de salut on reflexa en Salut la inversió i diferències que hi ha envers a les regions. Catalunya tot i haver augmentat un 60% les inversions, els catalans tenen una inversió de 1.250 euros anuals previst en el pla fins al 2010, i on altres regions tenen un pressupost per capita de 1.427 o fins a 1.600 euros.

El plaç de la disposició addicional primera de l'Estatut d'Autonomia, és a dir, el sistema de finançament que hi ha l'estatut finalitza el proper dia 9 d'Agost. Esperem que des del govern central, s'apliqui la lògica i finalment s'apliqui el que fixa l'Estatut, sinó, llavors voldrà dir moltes coses, i gens bones per als federalistes.

Els independentistes però sobretot els senyors de CiU tindran moltes coses a dir, i els socialistes catalans encara no sé com ens ho hauríem de mirar. Seria un mal son.

CiU vendria a la societat catalana, com sempre fa, que els del PSC som uns subordinats del PSOE, cosa que no és així, sinó que hi ha una aliança, i que no defensem bé els interessos de Catalunya.

I bé, els que tenen clar que volen la independència per a Catalunya ens dirien tal i com ja hem sentit més d'una vegada aquella frase: "se'ns pixen i diem que plou", i alhora ens dirien que a Espanya no ens volen excepte pels diners.

Crec que Solbes serà eficaç, i amb Castells arribaran a un pacte, clar i just, i que l'estatut anirà endavant.

Mas, només fa que llençar lemes per a poder recordar a la societat catalana que encara existeix, i fer veure que vol el millor per Catalunya presentant propostes frívoles i il·lògiques com realitzar una nova proposta de finançament al govern central.

Mas ha afirmat ja ha afirmat que el tripartit té una manca de capacitat per fer complir allò que s'ha de complir i assenyala com als socialistes catalans que Zapatero ha perdut el respecte per Catalunya. CiU continua amb la seva actitud habitual, aprofitant cada situació complexa, en aquest cas el finançament per a fer política oportunista.

Les balances d'inversió d'interessos

2008-07-16T21:44:00.006+01:00

Finalment tal i com va dir i va prometre el President del Govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero, s'han publicat les balances fiscals, on assenyalen el repartiment de la riquesa envers a les comunitats autònomes.

Però les dades no coincideixen. L'institut d'Estudis Fiscals que és qui ha realitzat els diferents estudis i que depèn del Ministeri de Solbes, tot i utilitzant diferents mètodes, no coincideixen amb els estudis realitzats per la pròpia Generalitat de Catalunya, on identifiquen a Catalunya com a la més "solidaria".

I.E. F. va oferir sis balances fiscals en total, quatre balances amb el mètode del flux del benefici i dues amb el del flux monetari. En el cas menys favorable per a Catalunya, amb el mètode de flux de benefici, el dèficit és del 6,38%, i el repartiment de la recaptació de l'impost de societats, amb una imputació sempre complicada en cada comunitat, s'adopta segons una proporció del 70% i 30% entre accionistes i consumidors, respectivament. Una distribució subjectiva que es va variant en cada una de les sis balances.

Senzillament, el que més els hi interessa, i així deixant com a Madrid com a la més solidaria de les comunitats autònomes.

Avui era un bon dia per la Cope i el senyor Losantos, on podien presumir de que els catalans, aquells que presumíem tant de ser els que aportàvem més en el conjunt de l'estat doncs és fals. Afirmaven i amb formes de prepotència, com sempre, que Madrid era l'exemple, és a dir, pagar i callar. Però d'això res.

No es pot comparar Catalunya amb Madrid envers a les inversions, des de cultura, fins a infraestructures. El centralisme d'aquest estat espanyol, tot i que alguns ingenus diguin que és un estat d'autonomies, és evident quan un català després del que li prenen cada dia i comparem quan visites la capital espanyola. Et cau la baba.

Catalunya sembla que es vulgui condicionar, això si, després de pegats i més pegats, com els problemes amb rodalies, i totes les peripècies que feia cada dia molta part de la societat perquè la nostra nació pogués continuar avançant amb el dia a dia.

La política de Laporta

2008-07-04T22:29:00.006+01:00

Sempre en aquest blog, m'agrada parlar de política i no m'agrada molt barrejar segons quins temes, però ara toca.

Tothom coneix el Sr. Joan Laporta, i sense cap dubte el seu tarannà. Advocat d'un dels bufets més prestigiosos de la capital catalana, i líder de l'Elefant Blau, i que actualment és el president del F.C. Barcelona.

Però el barça, no és un club qualsevol, és més que un club. Representa moltes coses a part del blau i grana: la resistència del català i el sentiment catalanista, la resistència durant el feixisme, però malauradament a vegades això es pot desvirtuar i jugar brut, mai millor dit.

Si recordem les eleccions a la Generalitat, el Sr. Laporta, antic membre del P.I. que va fundar el senyor Àngel Colom, i com a candidata per a la ciutat comtal la senyora Pilar Rahola, doncs es va reunir en un esmorzar amb mitjans de comunicació conjuntament amb el Sr. Artur Mas.

El Sr. Laporta volia fer aquest gest de la seva pròpia simpatia envers a la seva ideologia i per afavorir a una gent que "ven" el catalanisme, i lògicament a canvi de res no seria. Públicament, l'actual president blaugrana, s'ha mostrat com a independentista, però el que em pregunto ara, és que si és independentista de veritat, o bé independentista de calers.

Després de rebre moltíssimes pressions, Laporta posteriorment va realitzar un esmorzar amb l'actual President de la Generalitat, José Montilla. Però el senyor Laporta tenia por de que aquell esmorzar faria que el F.C. Barcelona es quedés descafeïnat i menys català.

Però senzillament qui ha fet que la situació sortosament no la té el President de la Generalitat, sinò que el mateix president del club arrivant fins a una moció on finalment després de presidents amb més que interrogants, tenir l'oportunitat de tenir un president que no vol tenir ni interessos ni intercanvis d'influències, sinò que professionalitat i esport.

Nacionalisme de pa sucat amb oli

2008-04-24T20:12:00.010+01:00

Nacionalisme de mentides. Nacionalisme d'interessos. Nacionalismes regionalistes. Nacionalisme espanyol. Nacionalismes de pa sucat amb oli.

Tothom recorda el pacte de l'Hotel Majestic que va realitzar Pujol durant el mandat del Partit Popular durant la presidència d'Aznar, i que tal i com fa el president Pujol envers a aquest tema quan se li recorda, sembla que li vinguin tots els mals, i ràpidament canvia el tema, perquè aquesta venda de CiU pel poder no perdona el poble català així com així.

Una persona com Pujol, empresonada als anys seixanta per les seves activitats contra el règim feixista, que va estar condemnat a presó i que hi va estar durant 2 anys i mig, després, tot i que amb unes regles de joc diferents, pactés amb aquella gent que encara es neguen a condemnar aquell passat tant gris i que van ser i en alguns llocs encara són aclamats com els vencedors, i que miraven per sobre de les espatlles a molta gent que van ser tractats com delinqüents per la seva ideologia, defensar la llibertat i la República.

Ara, una Espanya tancada, com ja molts anys tot i que hi governin els progressistes, però uns progressistes que encara els hi falta empenta, per a poder tenir un model estatal plural i diferent, igualitari i just envers a la seva riquesa i contribució. Allò que molts diuen "España se desmiembra, se rompe"; doncs que es trenqui, tot i que cada cop em sembla més utòpica aquella Espanya plural.

Per una part, els nacionalistes espanyols; si que existeixen, tot i que no ho reconeixen. No donen oportunitat a expressar la veu d'aquelles nacions que volen parlar: Referèndum. País Basc i Catalunya, capdavanters en fer referèndum, perquè saben que sols podrien tirar endavant. Però amb unes propostes molt diferents.

Euskadi, Pla Ibarretxe. Impulsat per un partit nacionalista, que clarament diu que si a la independència, però i el seu company nacionalista català? CiU encara no sap ben bé el que vol. Després de les seves diferències internes dins de la federació entre CDC i UDC, que sempre han volgut proposar a ERC un govern nacionalista, però que no sé fins a quin punt estarien d'acord els dos.

Dins d'ERC, i un bon reflex és el proper congrés, que després de disputes internes, tenen unes diferències ideològiques ben diferents. Uns volen simplement com a objectiu principal la independència com més aviat millor, però hi ha altres, que volen continuar la filosofia actual, aconseguir una independència al millor moment, com Josep-Lluís Carod-Rovira, que tal i com va proposar, fer el referèndum el 2014.

ERC, tot i les diferents sectors, vol impulsar un referèndum, cosa que durant tants anys de govern nacionalista de CiU no ha volgut proposar, possiblement perquè estar governant a la Generalitat li interessava més la seva aspiració de continuar venent el seu lema nacionalista i continuar governant sense entrar en conflicte amb la Moncloa, que no pas el que realment sentien.

No sé si després de la crisi del PP s'aprofitarà per fer una modernització realista per part del govern de Zapatero, això espero, perquè no es poden deixar perdre oportunitats i com a mínim fer un estat plurinacional. Ara els Populars ja tenen altres maldecaps. O bé ho fem ara, o els que volen una Espanya diferent, acabaran dient: Tot o res.

Un govern exemplar

2008-04-14T01:17:00.005+01:00

Bé, això de moment, segons les aparences i on molts països d'arreu del món haurien d'agafar com a exemple i tenir una paritat a llocs importants, però també a molts sectors al nostre país.

Divendres, després de que dimecres el parlament espanyol no el pogués investir degut a obtenir només els vots per a una majoria simple, i que tal com diu el reglament han depassar 48 hores, finalment Zapatero va ser nomenat president del govern.

Divendres va realitzar el jurament davant del monarca espanyol, Joan Carles I; i un nou govern assumia el timó del país, i canvis dins del nou govern hi haurien. Hi havien alguns que es podien especular, i un d'ells i molt clar, el de Celestino Corbacho, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat i president de la Diputació de Barcelona. El nou càrrec del polític català, tot i que nascut a Badajoz, és la responsabilitat de ser el Ministre de Treball i Immigració. Però no fou la única incorporació.

Per part de Celestino Corbacho, després de la reconversió i gran treball de transformació de l'Hospitalet de Llobregat, i que és de forma exemplar, i alhora amb les molèsties ocasionades per la construcció de l'AVE pel pas de la ciutat, i alhora amb diferents mostres, donaven petites senyals dins dels polítics a que pogués ser elegit ministre.

Zapatero ha volgut apostar també per Miguel Sebastián com a Ministre d'Indústria, que fou candidat per les eleccions municipals per Madrid i home de confiança del president, Ministra d'Habitatge Beatriz Corredor, Cristina Garmendia com a Ministra d'Innovació i Ciència, i Bibiana Aído, com a Ministra d'Igualtat.

Es conserva gran part de l'estructura de l'anterior legislatura, amb dues vicepresidències, i amb la majoria dels anteriors ministres excepte als anteriors, i amb la modificació de Medi Ambient, on la cartera s'integra a dins de Agricultora, Ramaderia i Pesca i es passa a anomenar Medi Ambient, Medi Rural i Marí.

Però el que destaca més, i fins i tot on diaris exteriors han dedicat uns titulars diferents, com per exemple "Govern Rosa" titula "Il Sore 24 ore" la notícia, o "Revolució Rosa" a "La Stampa" definint al president Zapatero com el màxim feminista, o "El govern es dona" del rotatiu "Il Messaggero".

Però possiblement el que destaca més dins d'aquesta reforma és Carme Chacón, la nostra ministra catalana i que assumeix uns reptes com a dona exemplars: Ministra de Defensa. Aquell ministeri que fins fa no gaire, o fins i tot encara en algun lloc podríem trobar algun pollastre, o bé alguns personatges anacrònics, on encara es pensen que la televisió és en blanc i negre, i que el nou NODO es fa des de la radio, i amb un presentador que de Sant no en té res.

Els reptes de la nova ministra no són fàcils, ja que trobarà gent que realment viu en un passat i que possiblement encara no ha assumit que les dones també poden realitzar tasques importants.

Un gra de sorra pels drets humans

2008-03-27T01:20:00.004Z

Des de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona estan realitzant igual que a tots aquells ambaixadors que tenen arreu del món una campanya per donar suport a la població del Tibet. Ens ho mirem des de la distància, amb impotència, i segur que més d'un pensa en què pot fer. Ara és la teva.

Pel proper dia 29 de març, està previst realitzar una concentració davant de l'ambaixada xinesa a Madrid, i que es realitzarà el transport amb autobusos per un preu de 55€ inclosa una samarreta.

Però com la majoria de persones tenim compromisos, o bé sinó volem aprofitar el cap de setmana per estar amb la família i alhora poder mostrar suport al poble tibetà, desprès de l'opressió que fa anys que està patint, però alhora, encara més amb la retallada de drets que hi ha al país comunista i la censura fan encara que els sentiments de rebuig siguin més forts.

Des de casa, o on la gent es connecti a internet, simplement amb un minut, pot llegir el manifest realitzat pel Dalai Lama i que va dirigit a les Nacions Unides, el Parlament Europeu, i finalment el Comitè Olímpic Internacional. Personalitats com Jordi Pujol, Carles Puyol, Penèlope Cruz, Javier Bardem o Pilar Calvo ja han firmat el manifest. Si vosaltres també hi voleu donar una petita empenta per donar suport al poble tibetà entreu a SOSTIBET.COM

El president francès, Nicolas Sarkozy, va demanar a finals de la setmana passada al govern xinès que es moderés amb la seva actitud envers al poble tibetà. Es va dirigir al president Hu Jintao un missatge en el que demanava la moderació i la fi de la violència mitjançant el diàleg amb el Tibet.

Per part del president es va posar a la disposició de Xina per a poder facilitar el diàleg entre el govern de la República Popular i els representants del Dalai Lama, per a que tots el poble tibetà tingui la possibilitat de viure plenament amb la seva pròpia identitat tant cultural com espiritual a la República Popular de Xina.

Tot i aquest missatge cridant a la necessitat d'estabilització a la zona, alhora va advertir que si la situació continuava, estaria disposat a ser el primer país en fer boicot en rebuig de la situació que s'està vivint.

Els poderosos assassins

2008-03-21T16:25:00.007Z

M'agradaria que el senyor president dels EUA, George W. Bush, em respongués amb la mà al cor i que em fes una valoració real i sincera envers a les persones d'Iraq. Segur que tot i haver-hi una dictadura de Saddam Hussein i tot el que podien sofrir, quan sortien al carrer sabrien que tornarien. Avui no. Però no només em preocuparé en aquest article de la societat civil iraquiana, que ha viscut directament la catàstrofe per culpa d'una ximpleria d'unes persones amb poder que han influït directament amb una vida tranquil·la.

Ahir, abans d'adormir-me allò que parlaven de la guerra d'Iraq i de forma sorprenent defensaven a l'expresident del govern Jose Maria Aznar. Era la COPE. Concretament defensaven l'actuació d'Aznar i Blair, tot i que segons els contertulians afirmaven que coneixien a Aznar i que les declaracions que va fer afirmant que estava orgullós de la fotografia que es va fer a les Açores.

Declaracions a la BBC:

BBC: Quan mira cap al passat, hi ha alguna cosa que desitjaria que ho hagués realitzat d'una manera diferent? Desitjaria potser que se li hagués donat més temps a Saddam Hussein?
Aznar: No. Tornaria a actuar de la mateixa manera. Va ser un moment difícil per a mi, però des de la meva convicció i la meva consciència, em diuen que vam escollir l'opció adequada.

De manera que la gent de la COPE va defensar que tant Aznar com també Tony Blair no eren capaços de fer la guerra, i que si hi van donar suport és per alguna cosa a canvi. Aquests fóren els arguments de la tertúlia, i tot i que afirmaven els més porpers a Aznar que no entenien perquè Aznar encara tenia aquesta actitud.

Les conseqüències de la guerra, i amb un ball de xifres pels diferents mitjans bastant similar, són de 4000 militars nord-americans morts, 2,5 milions de desplaçats a dins del territori iraquià, 2 milions de persones exiliades, desestabilització a la zona no només internament entre els enfrontaments entre les diferents cultures pel control del poder, sinó que també conflictes com Turquia envers als militars kurds, conflicte tot i que amb menys tensió els darrers mesos envers a Iran, més de mig milió de civils morts, enfortiment del terrorisme d'Al Qaeda a la zona i que alhora s'ha extés per arreu del món, i finalment per allò a que realment van entrar les tropes ocupants a Iraq, amb l'objectiu de tenir una economia molt millor per part dels EUA, al contrari preu elevadíssim del barril de petroli, i alhora indirectament la crisi financera que també hi ha influït envers al cru, tot i ser el protagonista les hipoteques.

Beneficis per part de moltes empreses nord-americanes, com per exemple de seguretat privada, i que realitzen tasques, tal i com fa uns mesos es va mostrar al reportatge de 30 Minuts de TV3 amb el títol Guerrers de lloguer. I beneficis sense cap dubte de les empreses armamentístiques.

Espero que aquests assassins que per ser presidents d'un país i tenir un poder, i que hagin decidit les vides de tantes persones mentint a la societat internacional amb les excuses del terrorisme internacional, l'11-S i la vinculació entre Saddam Hussein i Al Qaeda, la pertinença d'armes de destrucció massives per part del govern dictatorial iraquià, i que un cop van veure que aquests arguments no eren certs i que la comunitat internacional els hi reclamava, donaven per excusa, tot i que és cert, que Saddam Hussein va realitzar matances ètniques contra els kurds, assassinar a tots aquells opositors al règim, absència de drets humans i llibertat, envair Iraq per a establir una democràcia, ... tots aquests darrers arguments i que els hi van servir per excusa, espero que siguin jutjats amb totes les seves conseqüències, pel tribunal internacional de La Haya, i espero que perquè els EUA siguin el país amb més poder actualment, no siguin els que poden decidir sobre tota la resta del món.

L'opressor del Tibet, Xina

2008-03-20T16:51:00.009Z

L'opressió que està realitzant la Xina a zones ocupades des de fa anys, com per exemple el Tibet, doncs sembla que amb la proximitat de les olimpíades, aquesta gent, sobretot a la zona del Tibet, aquest cap de setmana la gent ha dit prou i ha decidit sortir al carrer.

Ja feia uns dies que la tensió a la zona havia augmentat però no s'esperava que els tibetans tinguessin el valor d'enfrontar-se al gegant oriental. Els tibetans van sortir al carrer primerament a la capital, Lhasha, per protestar contra la presència xina, i afirmen que no tenen por ni a morir ni a les represàlies, i que surten al carrer perquè no tenen res a perdre.

Els primers indicis de la tensió es van ocasionar a Chengdu, al sud-oest, i que després s'han estès durant tota la regió i en especial a la capital. Les manifestacions han sigut reprimides en un principi per les forces de seguretat xineses, però que des d'ahir a la zona s'hi han desplaçat efectius militars i carros de combat per a poder estabilitzar la zona.

Les forces de l'ordre xineses de cara a l'opinió pública internacional aparenten que hi ha un control absolut de la situació i amb la situació controlada. Tot i la censura que el govern xinés està aplicant per la revolta, les informacions que no arriben manipulades, són poques.

Segons les autoritats xineses, els morts a la zona per la rebel·lió són d'una desena, quan a l'exili, els tibetans informen de que les xifres arriben a les 100 víctimes. De ferits per part de Pequín són d'un centenar, des de fonts tibetanes, són més de 500 ferits. Les forces de l'ordre disparen sense discriminació, als manifestants, i això eleven les xifres.

Els manifestants del Tibet han incendiat establiments i negocis d'origen xinés en senyal de rebuig, i d'on les autoritats xineses afirmen que ja s'han entregat a unes 170 persones i s'han detingut 24 com a agitadores i les iniciadores de la revolta.

Aquesta revolta és un reflex de l'opressió i marginació que està sofrint el poble tibetà des de l'any 1951 i que el representant del poble tibetà, el Dalai Lama, està a l'exili i que el govern xinès el responsabilitza com a responsable dels actes.

El Dalai Lama ha demanat que ell està disposat a dialogar, cosa que el govern xinès l'ha tractat com un llop vestit de monjo. El lider espiritual està disposat a dialogar perquè cessin els incidents a la zona.

Des d'aquí demanem que fins que Xina no recuperi aquells drets que són fonamentals i que l'opressió envers al Tibet no disminueixi demanem a que es faci boicot als Jocs Olímpics de Pequín, en forma de rebuig al comportament adquirit pel govern comunista.

L'opció de realitzar una revolta per part de la població tibetana és clara, poder adquirir aquell protagonisme que durant tants anys ha estat oblidada, i que segueix patint l'opressió per part de les autoritats de la Xina Popular.

Zapatero el victoriós

2008-03-09T23:50:00.005Z

Zapatero guanya les eleccions generals respecte al Partit Popular, i deixa amb el grup parlamentari socialista a 169 escons i amb un Partit Popular amb 154, deixant en evidència i de forma molt clara la voluntat de la ciutadania.

En aquestes eleccions s'ha volgut remarcar que la dreta espanyola, i buscant la confrontació entre regions, intentant agafar vots a partir de les víctimes de terrorisme, i sobretot, una imatge que han donat i que ni de bon tros és la que realment és sobre Espanya, la seva desvirtuació, i sobretot aquella ultradreta, més propera a Le Pen, que no pas a la de Sarkozy.

El poble, com sempre, savi, ha decidit i ha dit la seva amb una alta participació d'un 75%, i sense l'excusa que ells poden tenir sobre el resultat de fa 4 anys, posant com a justificació el fatídic atemptat de l'11-M, i les seves mentides.

El PP mereixia aquesta derrota, però, tot i això, crec que encara és insuficient. El Partit Popular mereixia molts menys vots, per l'oposició que ha realitzat, i per la política radical i ideologia discriminatòria.

Ara, espero i desitjo, que dins del PP hi hagi un període de reflexió i que el sector més dur del PP dixi de capitanejar el major partit de l'oposició. Sincerament, crec que l'única persona que ha guanyat dins del Partit Popular es diu Alberto Ruiz Gallardón.

Tot i la victòria del PSOE, li ha faltat 7 escons per obtenir la tant esperada i desitjada majoria absoluta. Però dins de l'arc parlamentari no només hi han hagut modificacions per part dels dos grans partits, ja que el PSOE ha passat de 164 escons a 169. El PP, tot i la seva derrota, ha augmentat de 148 fins a 154 escons. Però els partits minoritaris han perdut el protagonisme que fins aquesta legislatura han tingut. Un bon exemple, és Izquierda Unida, que ha disminuït fins a quedar-se amb 2 escons a dins de l'arc parlamentari dels 5 que tenia.

Però una davallada molt important se l'emporta Esquerra. ERC com a candidat Joan Ridao, i possiblement perjudicat per a una imatge més radical de Joan Tardà a comparar amb el respecte que havia adquirit amb Joan Puigcercós, tot i amb les tensions per part dels partits dretes envers a la seva ideologia de caràcter independentista.

La alegria que hi ha dins de la família socialista veient que han rebut un suport massiu i que la derrota del PP ha sigut buscada per part de la cúpula del mateix, crea un gran estat de satisfacció, però que company Zapatero, no podem fer igual que fa 4 anys.

Zapatero, no ens fallis, però també gràcies per tantes coses que has fet.

Els terroristes volen canviar el resultat del 9 M

2008-03-07T19:46:00.004Z

Els terroristes avui, darrer dia de campanya electoral per a les eleccions generals per a la presidència del govern central, han volgut ser els protagonistes, assassinant com a covards, a un company i ex-regidor del Partit Socialista del País Basc.

Avui, els assassins han triat com a objectiu al company Isaías Carrasco, regidor durant la legislatura anterior per part del PSE al municipi de Mondragón, Guipuscoa. Pare de família, i amb 42 anys, s'havia presentat dins de la candidatura del partit en les darreres eleccions a la sisena posició.

Sortint del casa seva cap al carrer davant de la seva família, i la seva filla cridà un cop després d'haver rebut els dispars: ¡Isaías, papá, asesinos!.

El candidat del PSOE, Jose Luis Rodríguez Zapatero, li han comunicat l'incident durant un míting que realitzava a Andalusia, conjuntament amb Manuel Chàvez, on recordem que alhora també s'hi realitzen les eleccions autonòmiques tot i que el PSOE avantatja clarament al PP:

L'objectiu d'ETA amb aquest assassinat, és recuperar el protagonisme que no ha pogut tenir durant tota la legislatura, i alhora amb forma de venjança per a les darreres operacions policials i actuacions com les il·legalitzacions d'ANV i el Partit Comunista de les Terres Basques.

Ha volgut recuperar el protagonisme per a poder influir de manera negativa a les eleccions del proper diumenge, igual que es va protagonitzar fa 4 anys amb l'atemptat de Madrid de l'11-M.

ETA ha volgut ser present en aquestes eleccions marcades per una legislatura que s'ha intentat el diàleg, i amb una dura oposició del PP intentant treure'n profit, polititzant les víctimes del terrorisme i clarament a favor del Partit Popular l'AVT, i el fracàs de la treva per culpa d'uns assassins amb la mort de les dues persones de la T-4 de Barajas.

Per això des d'aquí i molts altres llocs, com institucions, partits polítics i persones de caràcter individual realitzem, la condemna d'aquest atemptat covard i que el proper diumenge, les urnes siguin plenes de democràcia i llibertat.

Els vots de les dones envers el Partit Popular

2008-03-03T14:56:00.011Z

La discriminació de la dona i els seus drets, ara més que mai es reflexa a qui vol una igualtat i qui lluita realment per la millora dels seus drets. I us explicaré, ja que ha passat en vàries famílies de Martorell. Desconec si també a altres municipis del territori espanyol però es que segons sembla només els homes poden votar.

El seu lema que figura dins del programa electoral a l’apartat d’igualtats a la dona, per a les families, per a les persones d’edat avançada, per les persones amb discapacitats i pels joves estàn englobats aquests temes en l’apartat “una sociedad con mayor igualdad” i suposant que “con Rajoy es posible”, fa com que si els conservadors vulguin estendre la participació de la dona, sembla cosa que realment no és, i un bon reflex és la llei d'igualtat impulsada pel govern de Zapatero.

Dins de les proprostes del Partit Popular al seu programa, dins de l’apartat que abans hem esmentat hi ha entre d’altres varis articles que en la llei d’Igualtat ja hi figuren i que tot la seva abstenció ara apareix al seu programa electoral:
- "La plena igualdad de oportunidades no debe encontrar obstáculos por razón de sexo"

- "Hombres y mujeres deben poder contar con las mismas opciones y las mismas posibilidades de llevar a cabo, con éxito, sus aspiraciones personales y profesionales"

- "Se dan todavía en el seno de la sociedad española importantes obstáculos a la igualdad real entre sexos que se manifiestan en los ámbitos laboral, social, económico y cultural"

- "Propondremos que en los convenios colectivos se favorezca la contratación de la mujer para determinados sectores, con la finalidad de aumentar su participación en el mercado laboral"

- "Reforzaremos la vigilancia y sanción a las empresas que tengan desigualdades salariales por razón de género"

- "Desarrollaremos iniciativas para favorecer la incorporación de la mujer a puestos de responsabilidad y puestos directivos en las empresas"

Per Zapatero aquesta llei "fa justícia a la dona". Aquesta llei aporta la implicació per part de les empreses a la contractació com a mínim un 40% de la plantilla que siguin dones, i amb unes condicions de treball igual que els homes. El Partit Popular s'hi va abstenir per la obligació d'aquest 40% a empreses amb més de 250 treballadors i per a la igualtat de les dones envers als homes.

Alhora també la nova llei entre d'altres, doncs hi destaca la lluita contra la discriminació de la dona i l'assetjament sexual a dins del lloc de treball, i 19 normes més dins de la llei del Ministeri de Jesús Caldera. Aquesta llei que es va realitzar fa un any, també es referia a l'ampliació pels casos d'un naixement prematur o bé tots aquells que per qualsevol causa, després de ser nats hagin de ser hospitalitzats. Alhora, el reconeixement del permís de paternitat, passant de 13 dies fins a 4 mesos de manera progressiva fins al 2013.

Millores socials, i que el PP que ara vol apuntar-se a la defensa de la dona i a les millores socials va fins i tot la secretaria de la Igualtat del PP Susana Camarero va criticar, ja que les llistes electorals també havien d'estar formades per un percentatge del 40% per dones.

Contradiccions d'aquestes, moltes, però encara destaca molt més quan a més d'una i a més de dues famílies només per demanar el vot del PP ho han fet als homes. Sembla que només qui pugui decidir siguin les dones, intentant recuperar aquells temps en què qui manava i per fer qualsevol cosa, una dona necessitava el permís del seu marit.

Llavors, el Partit Popular s'omple tant la boca amb la Igualtat si realment no hi creu ni s'hi mostra a favor, per a poder arrossegar a vots de la majoria de la societat i per no aparentar ser tant conservadors com ho són realment. És a dir, es posen una careta per que la majoria de la societat els miri amb millors ulls i per intentar agafar més vots.

Ataquen a qui realment té opcions per defensar

2008-02-22T00:54:00.006Z

Acabem de fer una mica de sopar, unes olives, una truiteta amb patates i una mica d'embotit, i que mentrestant es va xerrant sobre una mica de política, com aniran les eleccions i tal.

Bé recollim les deixalles, i comencem a preparar les coses, cartells, fem la cola en un moment, i els cartells de cartró per col·locar a alguna farola. Són per allà entre 2 quarts i tres quarts de 12. Fem el cigarro tranquil·lament, i bé ens comencem a organitzar-nos per a anar més ràpids i poder anar a dormir una mica més d'hora.

Però com sempre la xerrameca ens vens, i falten uns 10 minuts per les 12 aproximadament, i ens dirigim tots cap a la zona adequada per enganxar al costat del local de l'agrupació d'Iniciativa. Enganxem els cartells, fem una mica de broma, allò que s'arruga una mica el paper i tal, com sempre, i fem unes fotos. Anem tots en comitiva cap a la plaça Pere Teixiné i enganxem a la zona d'expressió lliure.

Ens dirigim cap al local, ara sí per distribuir-nos pels diferents cotxes de cadascú i penjar els cartells de cartró als plafons pels partits polítics. Arribem davant del local i trobem una de les tantes brometes desagradables que alguns personatges fan. Tota la façana plena d'ous amb tinta xina. Bé, que hi farem, doncs a netejar.

Sembla que alguna gent, d'allò que Zapatero, tot i que retallat, ha fet per millorar Catalunya amb el nou estatut i finançament. El retorn dels papers de Salamanca, l'oficialitat de català a Europa, la futura publicació de les balances fiscals, i les que hi hauran. Sembla que alguna gent, tot i que comprenc que vulguin més, però que hi facin d'aquesta manera.

Aquella gent que vol més per Catalunya, val doncs cap problema, el Carod diu que el 2014. Doncs a convèncer la gent, però hi si hagués guanyat el Partit Popular? On estaria Catalunya? El català estaria millor o igual que ara, o no recordeu la campanya del Sr. Sirera envers a l'educació a Catalunya? Tindríem AVE ja a Catalunya?...

Moltes incoherències, que es poden entendre en part, però no pas es poden oprimir.

El nostre enemic

2008-01-31T15:17:00.000Z

Sembla que soni malament, però és que en aquestes eleccions ja no parlem com normalment hauríem de parlar del partit oposat al nostre, que seria de contrincant, o com es vulgui dir.

Però és que per la seva victòria, el Partit Popular farà tot el que calgui. Bé si mirem bé, en part ja ho està fent. Simplement si mirem a Catalunya, ja ha obert varis fronts de confrontació i que calen en el rerefons de la societat.

Un bon exemple és el l'ensenyament, on afirma el Partit Popular de marginació de la llengua castellana. La gent que vivim a Catalunya coneixement realment aquesta realitat, i com sabem és completament falsa. ahir durant l'entrevista del Conseller d'Ensenyament, Ernest Maragall, va comparar el projecte envers la llengua del PP a Catalunya com l'època anterior a la democràcia. Els nostres pares, ja per no dir els avis, que van viure la derrota de la democràcia, i van patir conjuntament la humiliació de ser republicans durant la guerra civil, i per altra banda l'opressió durant la dictadura feixista de Franco.

Fins i tot Ciutadans, un partit que principalment el seu programa és l'objectiu del bilingüisme, però crec que no pas amb l'objectiu d'extreure'n rendiment electoral i alhora enfrontar la societat, sinó que simplement ser plurals, però crec que malauradament el PP no és pas el mateix objectiu, ans el contrari.

Però no només es queda amb la llengua d'ensenyança, sinó que continuen més i més. Suposo que recordareu el projecte que volia realitzar el President del Govern del moment, Jose Maria Aznar envers al caudal del riu Ebre. Francisco Camps, President de la Generalitat del País Valencià,va afirmar fa uns dies que el projecte del transvasament de l'Ebre es realitzaria i que seria una proposta del Partit Popular, ja que no es va poder realitzar per la seva derrota el dia 13 de Març de fa 4 anys.

Però no només és això, la llista és molt llarga. Els papers de Salamanca que encara queden i que són d'entitats i alguns altres de caràcter privat, no es retornaran. L'objectiu de centralitzar el que alguns anomenen com els "anys gloriosos d'Espanya", o bé com si fos la salvació, és en ferm. L'objectiu és que l'arxiu de Salamanca centralitzi tots els documents de la guerra civil espanyola.

El futur no és cap prioritat ni importància. Els nostres fills quan creixin, per fotografies els hi haurem d'ensenyar què era un bosc, com els pocs que podem trobar al mateix Martorell, poder conèixer el Riu Llobregat, que cada cop hi ha menys aigua, saber que és la neu, i tenir coneixement que el aire que hi havia abans es podia respirar tranquil·lament, i que per culpa d'uns inconscients, està contaminat. Les propostes de la dreta espanyola sobre ecologia són nul·les, i és que els interessos i fer una mirada cap a l'economia actual i sense mirada de futur a vegades tot i no aparentar-ho és la realitat de la dreta, i d'on aquella fama de bons gestors dels governs conservadors simplement és un mite, i sinó, simplement mirar la gestió i situació econòmica dels Estats Units i després del mandat de Bush.

L'Estatut de Catalunya, és un dels altres importants objectius i des de que es va realitzar, per l'enfrontament, però no pels ciutadans de la pròpia Catalunya, sinó per a enfrontar a sectors de l'estat espanyol amb manipulació. La manipulació que es basa el PP es en tema econòmic principalment, però alhora amb la impotència per si governessin en un futur de no tenir el control de les futures competències descentralitzades i que en un futur tindrà la Generalitat de Catalunya. Tal i com es refereix en les eixos principals del PP, reclama igualtat entre els territoris, on aquestes desigualtats actuals, originen tensions entre els territoris.

Per altra banda el terrorisme, principalment envers a l'entorn basc, sigui E.T.A. o Batasuna i qualsevol de les seves marques siguin declarades organitzacions terroristes internacionalment i aprovar en el parlament una declaració institucional en que no es podria entrar en cap negociació amb E.T.A.. Aquest és el projecte envers al conflicte basc que té el Partit Popular. No donen cap oportunitat envers al diàleg, tal i com tantes persones creiem que s'hauria d'arribar per tal d'acabar amb el conflicte, i alhora per poder agafar el compromís ni que sigui de paraula, amb els seus votants després de les crítiques durant el govern socialista. Després de l'èxit que després de tants anys i llarg procés d'Irlanda del Nord.

Per altra banda envers a les llibertats, i amb el suport del clergat de forma incondicional, reclamen el retall dels homosexuals i el fet de que no puguin contraure matrimoni, i que se'ls hi anomeni amb un altre concepte. Però realment crec que estan retallant unes llibertats envers a un col·lectiu. Després per altra banda, es nomenen com a defensors dels drets de les persones, però en fets com aquests es mostra tot el contrari i la seva veritable imatge.

Zapatero, 4 anys de socialisme

2008-01-24T17:55:00.000Z

Ja hem entrat en l'època pre-electoral. Les eleccions generals es realitzen el proper mes de març i els actes electorals ja han començat.

Unes eleccions que ens hi juguem molt, tant els catalans com a nivell estatal. Els catalans ens hi juguem moltíssimes coses, però possiblement la més destacada tirar endavant l'estatut d'autonomía que gràcies al president Maragall i al primer tripartit a la Generalitat de Catalunya es va poder fer, i alhora poder combatre l'anticatalanisme que es fomenta des de la dreta espanyola, encapçalada pel Partit Popular.

A nivell estatal, amb un govern socialista podrem continuar realitzant les millores socials com s'han realitzat en aquests 4 anys de legislatura, com l'augment de les pensions, augment del pressupost a nivell estatal per a ajudes pel desenvolupament, tenir unes tropes amb objectius de pacificació, creació de la llei de dependència, creació del primer permís de paternitat, ajudes a les families per fill i families monoparentals, millora de les condicions als espanyols residents a l’estranger, augment del salari mínim interprofessional, facilitar la integració dels immigrants, facilitats per a poder accedir a una vivenda,...

A Catalunya, el millor estatut de la história de Catalunya on hi deriven noves competències a la Generalitat, reconeixement de la cultura i llengua catalana internacionalment, modificació del projecte envers al Pla Hidrológic Nacional, més de 34.000 milions d’euros exclusivament per a infraestructures fins al 2013, disminució important del nivell d’atur a Catalunya, el retorn dels papers de Salamanca,...

No són pas poques les coses, i per això un bon exemple fou el mítin de diumenge passat, amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, l’ex president del govern espanyol Felipe Gonzàlez, i finalment la cap de llista per Barcelona, Carme Chacón.

La política econòmica de la dreta

2008-01-22T15:57:00.000Z

La política econòmica que s'ha realitzat durant els quatre anys del govern de Zapatero, no ha sigut tal i com la gent del Partit Popular denúncia. Si comparem la gestió envers a l'economia que va realitzar el PP té l'aparença que vagi realitzar un treball millor, però realment no fou així.

Aznar va nomenar com a Ministre d'Economia a Rodrigo Rato durant les dues legislatures, i a la primera també com a Hisenda. A la segona legislatura el càrrec de Ministre d'Hisenda el va ocupar fou Cristòbal Montoro. Una imatge econòmica per part de la gestió feta pel Partit Popular que fou exemplar. Aquesta fou la imatge però realment vàries circumstàncies ho afavoriren.

El Partit Popular es va trobar una economia estable en el marc internacional, amb una època de bonança i estabilitat. Alhora, el PSOE, va deixar una bona situació econòmica, a mans de l'actual Ministre d'Economia, Pedro Solbes.

Alhora per a la societat, l'augment de llocs de treball i conseqüentment la disminució de l'atur, sent fins a 5 milions els llocs de treball que va crear, va donar una imatge de progrés, però realment la política envers a les condicions de treball les van modificar fins a deixar tal i com està avui dia, unes condicions de treball precari i eventual. Els impostos directes van disminuir, però els indirectes van augmentar i concretament amb aquells béns de consum més habitual ajudant a la diferència entre les classes.

Però possiblement el benefici i intercanvi d'influències fou en la privatització de les empreses públiques. Durant el govern del Partit Popular empreses com Red Eléctrica de España, Iberia, la siderúrgica estatal ENSIDESA, Tabacalera, Telefónica, ENDESA, REPSOL, Grupo Potasas... es van privatitzar. Però realment es van vendre a un preu menor, tal i com el tribunal de comptes va donar per sentència que 48 empreses havien sigut privatitzades per un menor preu al real. Segons la sentència, el govern va vendre parcialment o totalment empreses públiques a un preu sensiblement inferior al que hi havia valorat. Simplement la meitat d'aquestes 48 empreses les quals afirma l'ex-president Gonzàlez puja a una xifra de més de 4.838.237 milions de les antigues pessetes. Empreses com Iberia, Santa Bárbara, Iberia, Astander, Initec, Red Eléctrica, Enarcar, Indra, Grupo Potasas, Retevisión, Endesa, Productos Tubular, tabacalera, Inespal, Argentaria, Barreras, Sodicaman, Tisa, Elcano, Gas Natural, Repsol, Auxina, Telefónica, Almagrera,... Tantes vendes d'empreses públiques i unes xifres tant elevades i no es va notar envers a l'augment en despesa de gran envergadura ni tampoc l'augment dels pressupostos de forma desmesurada.

Per altra banda les influències es van fer notar, i només cal veure simplement qui és el número dos a les llistes del Partit Popular per a les Generals. Juan Villalonga, César Alierta, Alfonso Cortina, Rodolfo Martín Villa, Pedro de Torres, José Ramón Álvarez Rendueles, Pedro Mielgo, José Fernández Olano, són alguns dels noms de les persones que van poder accedir a la presidència d'empreses que havien sigut empreses públiques i que durant el govern d'Aznar es van privatitzar.

A part de les influències d'aquest govern, i la bonança econòmica, podríem dir que la gestió no va ser tant brillant. Suposem que els beneficis per a l'estat per a la venda d'aquestes empreses havia de ser multimilionària, però no es van fer notar en la seva gestió. Conjuntament amb el suport dels partits nacionalistes, CiU, PNV i Coalició Canària, que van donar suport a la primera legislatura, van ser còmplices de la dolenta gestió econòmica. Possiblement, si la gestió envers als incidents com el Prestige, el Pla Hidrològic Nacional, la invasió a Iraq, les mentides i manipulació de l'11-M, i la mala gestió en les víctimes de l'accident d'avió del Yakolev 42 haguessin governat amb la mentida i aparença de bonança econòmica.

L'actual govern, i el Ministre d'Economia i Hisenda Pedro Solbes, ha realitzat una tasca econòmica gens fàcil. Ha estat sempre en un marc real, és a dir, sempre ha pogut prevenir el que pot passar demà. La situació internacional no és fàcil. Hi ha una crisi mundial, originada en els Estats Units, per una part, el petroli ja fa tres anys que està arribant a rècords històrics, i es que les dificultats cada cop per extreure'n i trobar nous jaciments és més difícil. Alhora el consum de petroli cada cop és major, però també cal recordar la situació de les hipoteques i la seva crisi que ha provocat que el deute de les persones envers a les hipoteques ha dut a que els beneficis per als bancs fos menor.

Conjuntament amb la crisi dels EUA, al nostre país no ha ajudat gens. La inflació dels preus dels productes en general i energies com el gas o l'electricitat, fan que dificultin la vida quotidiana i el nivell de vida. Vam poder veure les dades de la inflació al mes de Desembre i com els salaris s'han d'ajustar i modificar els convenis de les empreses, però és que a part de les dificultats envers a l'economia en general, els preus dels habitatges també ha influït. La dificultat de la compra d'un habitatge per part de la gent necessitada, principalment gent jove, i amb les dificultats de treball amb condicions i els elevats preus faci que conjuntament amb l'especulació, la bombolla de la construcció i amb la gran quantitat d'inversió i dependència del motor de l'economia durant aquests darrers anys hagi influït en la situació econòmica.

Solbes ha tingut un camí difícil, i les coses no han sortit tant malament. Si ara comencem a veure la mala gestió que va fer en economia el Partit Popular com hagués afrontat aquesta crisi, i realment com la afrontaria si els hi toqués governar.

Sarkozy i la negació de la visió d'un futur tranquil

2008-01-16T12:13:00.000Z

El president francès, Nicolás Sarkozy, va iniciar diumenge una gira per diferents països de la zona del Golf Pèrsic. Concretament van ser 3 països, Qatar, Emirats Àrabs Units, i finalment Aràbia Saudita, uns països que acumulen una gran riquesa però també poder, després de l'explotació dels seus jaciments de petroli.

Es van firmar dos diferents models d'acords als diferents països. Els acords més normals, serien els de caràcter comercial o econòmic entre els diferents països i França, i que estaria en relació amb el petroli i els hidrocarburs, però no. Un es un acord energètic, però de tipologia nuclear, tot i que en aplicació civil, i l'altre tipologia, correspon al desenvolupament militar a la zona.

La zona del Golf Pèrsic, és una zona actualment delicada. Tot i que possiblement en moments anteriors com qualsevol de les guerres del Golf, o bé la tensió que hi va haver durant la guerra Iran-Iraq, i en que les tensions envers als EUA i la República Islàmica de l'Iran va acusar a l'ambaixada nord-americana d'espies de la CIA, i marcar-se com a objectiu el retorn de la monarquia del sah Mohammad Reza Pahlevi.

Anteriorment, els possibles focus o orígens dels problemes o conflictes a la zona eren més o menys clars. Si era un enfrontament de països, una zona que entrava en conflicte envers a una altre per diferents interessos,... Però la situació ara és molt difícil. Hi ha una guerra oberta, però sense cap front obert, i qui ho combat és Al-Qaeda, contra la resta del món, capitanejada per les potències militars occidentals, primerament la nord americana, seguida de les potències europees.

La dificultat de que no hi hagi un front clar obert i que el perill s'entengui per diferents punts del món, i incrementant la tensió sobretot a zones islàmiques, que en un principi ja estaven més o menys estables, com el Marroc o Argelia, i que amb l'aparició d'Al-Qaeda ha finalitzat l'estabilitat a la zona, i que a zones amb una situació difícil com Palestina, Pakistan, o el mateix Iraq tot i amb les pròpies conseqüències d'una guerra.

La situació de les potències islàmiques, com Aràbia Saudita, o Emirats Àrabs Units, o Qatar, tot i que aquests tres possiblement, són els que destaquen més dins de la zona envers a la seva riquesa, sembla que hi hagi una estabilitat a la zona. Tot i això, la vigilància i la tensió dins dels diferents països, tot i que amb una tranquil·la normalitat, han augmentat, tant com en els països occidentals. Els països occidentals, els terroristes se'ls hi instal·larien i realitzarien atacs terroristes, esperem que no passi més, però dins d'aquests països estables, a part d'atacs intentarien obrir un conflicte intern, és a dir, una guerra sense front ni exèrcit, però amb objectius clars i amb ressò i grans conseqüències.

Una solució de prevenció a la zona, tot i que sense que es tingui cap mirada envers al futur de la zona amb possibilitats reals de sense estabilitat, és la instal·lació de bases militars. Recordem que els Estats Units, a part de les diferents bases que té a la zona. Començant pel Iemen, Etiòpia, Qatar, Egipte, Kuwait, Oman, E. A. U., Afganistan, Pakistan, Turquia, Jordània, Iraq, després de la seva invasió, i el millor aliat, Israel. Aquestes, són les bases fixes o permanents a part de les diferents flotes que tenen normalment a la zona.

Ara França també s'hi apunta a la instal·lació de bases militars. Concretament s'hi instal·laria una base als Emirats Àrabs Units, amb una capacitat per a unes 500 persones de forma permanent, i que alhora un acord que encara suscita més por: l'energia nuclear. França a part dels acords militars, va acordar el desenvolupament d'energia nuclear de caràcter civil.

Energia atòmica per a països àrabs. Ells també reclamaven per a quins motius no en podien tenir, i tal i com va acordar França amb Argelia o Líbia, productors de petroli, ara estén la seva proposta més enllà. Concretament, el nou acord consisteix en la construcció de 2 reactors de tercera generació, sent punter en innovació, menys contaminació, una vida més llarga del reactor, menys residus, menys radioactivitat, ...

És a dir, França ha preparat unes instal·lacions per a una societat, tot i que ubicada en una zona d'inestabilitat però possiblement estratègicament. Tinguem en compte que és la primera vegada que a la zona del Golf, s'aconsegueix un acord nuclear que a part del propi país on s'instal·la la central, s'acorda amb un país exterior, i alhora un acord d'aquesta magnitud. La valoració que fa la societat civil en general, és una molt bona noticia i un gest molt important i innovador a la zona.

El veritable PP

2008-01-15T15:15:00.000Z

Jo no creia que es mostrés en aquestes eleccions un Partit Popular tant conservador com en el que es presentarà a les eleccions generals del proper mes de març. Bé, en part lògicament com han seguit aquests quatre anys de la legislatura, completament espanyolista a la dreta més conservadora, apropant-se en determinats al franquisme, com per exemple algunes declaracions que han realitzat, com les del dirigent del PP basc, Jaime Mayor Oreja, i que alhora fou ex-ministre.

Es comencen a conèixer detalls de la candidatura del PP, i dues són les sorpreses. Possiblement una que continua cap a la dreta, i una altra que s'allunya del centre.

Molts dels motius d'enfrontament durant aquests 4 anys de la legislatura de Zapatero, l'enfrontament entre Espanya i Catalunya, sobretot per part del PP, ha sigut continua, i no només en temes lingüístics o culturals, sinó fins i tot econòmics.

Per fi, aquell fantasma de l'opa d'ENDESA, es treu la màscara i diu realment qui és. El qui fou president d'ENDESA, l'elèctrica espanyola que es va negar a que la l'empresa catalana Gas Natural, conjuntament amb La Caixa, es va negar que el capital català comprés a una empresa que controla la majoria de l'electricitat a l'estat espanyol.

Fortes crítiques ha aixecat envers a la política catalana, i alhora realista amb l'elecció de Manuel Pizarro, com a número 2 per a la candidatura del PP per Madrid, i com a futur ministre d'Hisenda, si els ultra-conservadors guanyessin les eleccions.

Artur Mas ha anomenat a Pizarro com que el president de l'elèctrica, no va estar pels catalans, és a dir, segons les seves paraules textuals: "no va ser molt de fiar des de l'òptica catalana".

Des d'ERC, s'ha acusat al PP que ha fixat a Pizarro, el president de l'empresa responsable de l'apagada a Barcelona durant aquest passat estiu, i el responsable de l'empresa que l'any 1998 va calcinar 18.000 hectàrees a la Catalunya Central.

Des del PSC, la candidata per Barcelona, Carme Chacón ha sigut qui ha volgut anar més enllà en les seves declaracions, envers al número dos per Madrid. Chacón afirma que "el fitxatge de Pizarro és la guinda de la catalanofòbia del PP". La candidata socialista ha defensat als empresaris catalans, dient que Pizarro va insultar a alguns dels millors empresaris catalans.
Ha recordat que amb l'època del PP al govern central, Pizarro va ser col·locat a dit per Jose Maria Aznar.

Finalment ha recordat a CiU que l'argument que està seguint en aquesta pre-campanya electoral, equiparant al PP amb el PSOE, és insostenible. Siguem realistes, Zapatero, possiblement no ho ha fet tant bé com ho hauria d'haver fet, però d'això a ser equivalents al PP...

El PP elegeix a Pizarro com a numero 2 del PP per Madrid. Possiblement l'alcalde Gallardón, tal i com havia demanat, i alhora, que és una de les poques personalitats que queda al Partit Popular que és de centre, s'allunyen. El mateix li va passar al Sr. Piqué, i ara substituït per una persona amb dependència al carrer Gènova.

Creia que el Partit Popular no voldria mostrar una imatge tant tancada, obsoleta i del passat tal i com ha mostrat els quatre anys amb la legislatura i l'oposició, però qui hi mana és la línia dura... que hi farem.

Les darreres oportunitats

2008-01-14T18:48:00.000Z

Ostres llegir la carta del Sr. Rius a l'aMartorell, i el dia següent ja no poder seguir els comentaris ni poder fer cap article de resposta, per culpa d'una complicada grip mal curada i que s'ha transformat amb unes angines, amb una gravetat que no m'esperava, però bé, la salut ja va en millora, tot i que encara necessito uns dies per a poder estar al 100%. Una petita mostra de la meva millora, però alhora inquietuds que durant aquests dies he estat reflexionant són aquestes paraules que escric.

Bé, vaig llegir molt atentament l'article del Sr. Rius que parlava que Martorell necessita un Corbacho. Estic totalment d'acord. Martorell necessita una persona que sigui capaç de mostrar cap a la resta de Catalunya el que realment és el nostre municipi.

Moltes oportunitats de moment ha deixat perdre. Només comentaré des de que estic a aquí Martorell. Quan vaig arrivar a Martorell, governava CiU. Salvador Esteve i Figueres, ostres un alcalde i que està al Parlament de Catalunya com a diputat i que ho era des de l'any 1992.

Encara recordo quan baixàvem d'Esparreguera a Barcelona passant per Martorell, mai oblidaré aquell carrer gris, amb camions..., o bé quan anàvem a La Beguda Alta a veure els oncles i cosins, i ara hi penso... tants anys al Parlament, i Martorell, tant va canviar? Em sembla que no. Els últims anys simplement el tram del Mur, i sense arribar a la sortida del poble.

Però bé, es guanyen unes eleccions municipals amb el tripartit. Igual que a la Generalitat i després al govern central també, socialista. Quina altra oportunitat! Millor, després d'anys de CiU al govern de la Generalitat i al municipi, i tant es canvien al municipi de Martorell com a Catalunya, una altra oportunitat per Martorell, ho tenim tot de cara.

Això és el que pensàvem molts, de cara, però realment de cor, es van fer moltes coses, però es va deixar perdre una altra oportunitat. Ara a Martorell hi guanya CiU, i perquè no, pot intentar canviar Martorell a millor, perquè realment Martorell ho necessita.

Ara el nostre batlle, és el president de l'ACM. Senyor Esteve, Martorell té una altra oportunitat, no la perdem!

Però d'oportunitats a Martorell moltes no n'hi queden, i ho dic de debò. Només els que ho sabem ho podem creure, però es que el Sr. Rius no diu cap bajanada, simplement li falten algunes informacions de futur que pocs coneixem i que ja sabrà aviat Martorell.

Martorell ha de fer una revolució, i una revolució similar a la revolució industrial, cap a la innovació. Perquè Martorell ja ha perdut un tren, l'AVE. No en perdem cap més.

Martorell si ha de ser capital de comarca i realment un referent, tot i que em sembla que hi hagi gent que no li interessa. És a dir, aquell dia dels famosos incidents, jo portava una pancarta, i amb la cara ben alta, la portava i ho continuaré dient: Al Montserratí, no volem feixistes.

Montserratí, jo sé que més d'una persona es van cagar a les calces. Montserratí? Que què és això? Aviam, si hem de ser capital de comarca, no pot ser el Baix Llobregat com el Vallés Occidental que hi ha dues capitals de comarca, Terrassa i Sabadell. No podem ser-ho, doncs perquè Sant Feliu de Llobregat anteriorment ja estava estipulada com a capital de comarca i ara no podem sortir com un bolet reivindicant ser també capital de comarca, si ja en té una de capital.

Llavors, hem de fer una nova comarca! Es digui Pla de Montserrat, Montserratí, o com es vulgui dir, a mi m'és igual, tot i que preferiria Montserratí ja que la iniciativa ja està en marxa. Alhora, tal i com jo vaig respondre a aquella persona, li vaig dir... t'agradi o no, però això és una realitat.

Desconec quin plantejament té CiU envers a aquest tema, però es que no només l'equip de govern, sinó que tots els polítics del municipi hi han de posar seny envers a aquest tema. Perquè si de veritat estimen Martorell, no es pot quedar aquest Martorell, ha de progressar, amb infraestructures com el nou hospital, bé, encara no sabem si es farà.

El projecte de les noves línies orbitals, és a dir, allò que fa uns mesos el Sr. Esteve afirmava sobre una cortina de fum del Conseller Nadal, la solució a la reconstrucció de l'aN-II pel pas per l'interior del nostre municipi, l'ajuda de revitalitzar la Vila, amb la Llei de Barris, les propostes de mobilitat del municipi... Recordem que en mobilitat hi té una gran importància les infraestructures per accedir a peu als diferents punts del municipi i que això augmentarà o disminuirà el percentatge de vehicles que sortiran de les cases, el teatre a Martorell i el foment de la cultura i l'espectacle, ...

Tal i com he dit abans, no deixem perdre cap altre tren, que a Martorell de moment, l'AVE no pararà.

La guerra entre germans pel poder

2008-01-01T22:52:00.000Z

Després de que el que fou fins ara president de Kenia, Mwai Kibaki, i que en les eleccions que es van celebrar el passat dijous, revalidessin altre cop el seu mandat, i després de que l'oposició tractés d'eleccions fraudulentes, s'ha estès una situació de preguerra a diferents punts del país. Moviment Democràtic Taronja (ODM), figurava a totes les enquestes com a qui obtenia el poder i feia president a Odinga.

Enfrontaments entre partidaris de l'actual president, envers als partidaris del líder de l'oposició, Raila Odinga, i alhora amb la intervenció de la policia, ja eleva a més de 300 els morts, en diversos episodis d'enfrontaments, i que segons informen des del país, la majoria de les morts són provocades pels policies, on han rebut l'ordre de disparar directament als manifestants.

No només tenen armes els manifestants, sinó tant partidaris del president com els contraris, i alhora això facilita a que s'elevi molt ràpidament les xifres tant de ferits com de pèrdues.

Avui, un esdeveniments d'enfrontaments ha fet que unes 30 persones innocents hagin perdut la vida. Ha succeït quan un grup de seguidors d'Odinga, han començat a perseguir a un grup de dones i infants, que en un principi estaven a les seves llars. Aquesta gent han fugit a refugiar-se a una església. La multitud ha encès primerament les seves llars, i seguidament l'església amb la gent dins. Tot això ha succeït a una població propera a Eldoret, a la Vall del Rift, a la zona oest de Kenia.

Les tribus també tenen gran importància, ja que cadascuna té una inclinació política envers als seus representants, per a poder influir en els seus interessos. La tribu Kikuyu, es a la que dóna suport al president actual, i que hi pertanyen uns 6 milions de persones. De moment Creu Roja Internacional, ha calculat que unes 70.000 persones, la majoria del grup ètnic Kikuyu s'han desplaçat de la zona oest del país, la zona més perjudicada pels enfrontaments.

A la zona de la Vall del Rift, entre els anys 1992 i 1997, ja hi van haver enfrontaments entre les ètnies locals, que tradicionalment a la zona hi domina la tribu dels Kalenjin, provocant centenars de morts a la tribu Kikuyus, i que milers es van veure obligats a fugir. Però ara, sembla que la situació es troni a repetir. Segons un responsable de la regió, unes 15.ooo persones estan buscant refugi a les esglésies i a les comissaries de policia, a la pròpia ciutat d'Eldoret.

Tot i les paraules del líder de l'oposició, Raila Odinga ha demanat que aquest genocidi ha d'acabar immediatament, sembla ser que els atacs no cessen, i sembla que mica en mica el s'estigui perden el control del país.

Envers a la gravetat, el primer ministre britànic, Gordon Brown, va fer una advertència a l'Unió Africana i a la Commonwealth, organització a la que pertany el país africà, per a que ajudin a la reconciliació política i acabar així amb els enfrontaments.

Bones festes de Nadal

2007-12-25T19:00:00.001Z

Nou equip, nous reptes

2007-12-24T14:09:00.000Z

És una noticia que desitjava publicar, i crec que amb la millor companyía és la música de l'espectacle "Alegría" del Cirque du Soleil. "Alegría" es un estat d'humor i d'ànim. La capacitat i el poder que té el temps. L'evolució de les antigues monarquies déspotes, cap a les societats d'una democràcia moderna.

"Alegría" es el resultat de la transformació i la representació de les seves vides, però tranformant envers a millores socials. Aquestes són les característiques de l'espectacle del referent internacional en circ, però tot allò que aquest espectacle evoca, amb noves sensacions, optimisme, i amb tenint com a referent i la lluita per a la gent més desafavorida i la millora social, és el que rel·laciona amb la nova executiva del PSC de Martorell.

El PSC adquireix nous reptes, uns reptes que anessin enllà.

I es que ja fa uns dies, que la nova executiva local, va agafar el timó. Encapçalant el projecte el company i regidor Adrià Arqué. Però per a la gent que no el coneix, com és l'Adrià?

L'Adrià és una persona de Martorell de tota la vida, del barri de la Vila. Es caracteritza per ser atent, amable, i responsable. Una persona de proximitat, propera al poble, i per resoldre inquietuds de la gent de Martorell.

Però a part de l'Adrià, hi ha un gran equip que treballa colze a colze conjuntament:
l'adjunt a primer secretari és el Javi González. Persones amb experiència política, tant el secretari de formació com el d'Organització i Finances, Francisco Navarro i José Espigares, aplicaran part de la seva experiència.

Però no tot són homes, sinó que també hi han dones implicades amb la política. Carmen Santiago, ocupa la secretaria de Polítiques d'Igualtat, la secretaria de Política Municipal, Montse Parera, i la secretària de participació i moviments socials està a càrrec de la Beatriz González.

Dinamització, exerceix el càrrec Rafael Gargallo, una persona que ha agafat una gran experiència, i amb una gran implicació per part del PSC envers a la societat de Martorell. La secretària de Polítiques sectorials, Anna Nofuentes, i el secretari de Comunicació, Toni Mantis.

Les JSC de Martorell agafen força encapçalades pel primer secretari de les Joventuts, Jordi Expósito.

Sense cap dubte un equip que està a l'alçada, amb coordinació i efectivitat. Efectivitat sobretot serà el resultat d'aquesta nova executiva, i agafant com a primer gran objectiu les eleccions generals.

Des d'aquí vull agraïr tot l'esforç i tot el temps que han dedicat els membres de l'anterior executiva de l'agrupació; i felicitar a la executiva nova i lógicament mostrar tot el meu recolzament.

El PSC, per la justícia social.

El treball del tripartit i els fruit per a CiU

2007-12-18T19:37:00.000Z

Convergència i Unió, i el mandat encapçalat per Salvador Esteve està trobant uns avantatges que mai s'havien realitzat durant els seus anterior 16 anys, i concretrament la importància que té la mobilitat actualment envers al municipi cap a diferents punts de Catalunya.

Lógicament estem parlant de l'estació intermodal, RENFE i FGC. Finalment després de 16 anys ara podem dir que a Martorell tindrem una estació com cal, merescuda a les nostres realitats i necessitats.

Les realitats de Martorell enllaçant a les dues línies (C4 i C7), i amb les futures línies, destacant la línea orbital i en que el Sr. Alcalde va desmerèixer les paraules del nostre conseller, va despreciar unes millores d’un proper futur. Això és el que estima el govern de CiU tal i com déia en les eleccions?

Les infraestructures són bàsiques per als diez de cada dia, per anar a treballar, estudiar,... i si el nostre responsable no vol millores per Martorell, llavors quins objectius reals vol per Martorell.

No podem quedar enrera, hem de mirar cap al futur, tal i coim el govern tripartit mirava. No ens quedem aturats en el temps! No podem deixar perdre el tren del futur.

La verdad del 1 D

2007-12-13T17:48:00.000Z

La manifestación que se realizó en pasado día 1 de diciembre, encabezada por la plataforma "Dret a Decidir", su principal motivo de movilización era la situación que vivió Cataluña y sus cercanías durante más de un mes. Especialmente las últimas semanas con una situación de indignación general, utilizaran o no cercanías, y a la misma vez, cómo una región que es una de las más ricas, y la situación de desamparo que vivió. Éste era realmente que movía a la gente.

Pero la politización tanto en Cataluña cómo a nivel estatal, a pesar de que se esperaba más, aprovechando la ausencia en ésta del PSC, y dirigiéndose directamente hacia nuestro presidente, tanto CiU, ERC e IC-V, para movilizar ésos miles de votos y apropiarse-los.

El trasfondo del tema de la manifestación, el derecho a decidir, intentó reflejar y explicar a la sociedad que virtudes en la financiación hacia ella misma, y ejemplificando que los problemas con la independencia no existirían.

A mi me gustaría conocer realmente que opina Cataluña. Sé que hay mucha gente joven que se orienta hacia una independencia, o incluso, muchos hacia el sueño de los Países Catalanes. Pero creo que ya debemos poner las cartas encima de la mesa.

Dar a conocer que es el federalismo. Muchas conversaciones con gente independentista, hasta con el presidente de Ciutadans, Albert Rivera, he comentado la propuesta de un federalismo. Muchos de ellos contestan, sería una opción. Pero un federalismo real, y empezando a dar pasos de descentralización, poco a poco.

Tal y cómo dijo el compañero José Bono, en relación con el tema de las naciones, le propongo que mire de cerca las realidades de los diferentes puntos de España que se aproximan más a los nacionalismos, cómo puede ser la misma Cataluña, País Vasco, Galícia, ..., y los motivos reales del nacionalismo. Pero realmente que es y porqué el nacionalismo?

La demostració dels assassins

2007-12-11T23:28:00.000Z

Ostres, arribar a casa i posar les noticies, bé com cada dia. Ja feien els esports, i un pensa: vah! Una mica de política com cada dia, pica-baralles entre els del tripartit contra l'oposició i el tema de CiU i els pressupostos. Però ha sigut una cara de sorpresa quan he vist que al resum final. Altre cop a Argelia.

Un ja no sap com reaccionar, i encara més quan hi han familiars que tenen part de la família allà vivint. Preocupació per por de que no els hi hagi passat res, però per altra banda, impotència.
Argelia necessita pau!! Bouteflika acabarà amb vosaltres, n'estic segur!!

L'últim balanç que han realitzat els cossos sanitaris, ha sigut de 62 morts, però aquestes xifres augmentaran, ja que als llocs dels atemptats encara hi havia molts llocs on no hi havien accedit, sobretot a l'edifici de l'ONU.

Dos cotxes bombes, en un dels casos, fins i tot un suïcida. S'ha produït a les 8.45 del matí, en un moment de ple moviment per a la capital.

La primera explosió s'ha produït davant del Tribunal Suprem argelí, a la zona de Ben Aknoun, al barri d'El Bihar, coincidint amb el moment on hi passava un autocar ple d'escolars, en que molts d'ells per desgràcia, han perdut la vida. Alhora, aquesta mateixa explosió ha afectat a una escola del barri, tot i que sembla ser que sense danys personals.

El segon atemptat, que ha sigut gairebé simultani, estava conduït per un terrorista suïcida, que ha explotat enmig d'un dels carrers principals del barri de caràcter residencial d'Hydra, afectant a dos edificis de les Nacions Unides, concretament a la seu de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), i la seu que té la mateixa organització per a les missions a Argelia.

Hem de recordar que el barri d'El Biar, és un dels barris més importants de la capital, degut a la seu gran nombre d'edificis públics i organismes internacionals, principalment ambaixades, i que alhora és un dels més castigats durant aquest any i els diferents atemptats.

Des de la portaveu de l'ONU a Argelia, ha afirmat que les xifres en un principi eren cinc, però que no les podia confirmar, ja que en aquelles instal·lacions hi treballen més de 150 persones.
Tot i les amenaces de terrorisme i els diferents atemptats, semblava que mica en mica, el turisme anés ressorgint. I en aquesta ocasió hi han víctimes de diferents nacionalitats.

Tot i que els atemptats no han sigut reivindicats per cap grup terrorista, tot apunta cap a la branca terrorista al nord d'Àfrica d'Al Qaeda, anomenat Al Qaeda pel Magreb Islàmic, anomenada antigament Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, però que després de rebre el suport d'Al Qaeda i de diversos altres grups d'insurgents, doncs agafessin aquest nom.

Després de diverses operacions per part de l'exèrcit i les seves forces especials, i amb el resultat de la pèrdua de diferents dels líders importants a la zona, Al Qaeda s'ha volgut mostrar que encara té capacitat operativa.

E.T.A. y su coherencia...

2007-12-06T20:26:00.000Z

Después de estar una semana en la cama debido a un fuerte catarro, ayer abrí mi correo y encontré un e-mail que pedía la solidaridad con el compañero de Navarra José Luis Uriz. Desde que lo vi, ya pensé en alguna cosa mala. El fascismo y las amenazas,
no vuelven, no, porqué nunca se fueron, sino que recuperan las fuerzas. Después de asesinar a dos guardias civiles, ahora en Navarra se dedican a amenazar a los ediles.

2 ediles amenazados, del mismo pueblo, Villava, a escasos 5 quilómetros de Pamplona. De diferentes partidos y diferente ideología, Alfonso Úcar de Unión del Pueblo Navarro; y por otra parte Jose Luis Úriz, compañero del PSN-PSOE.

Jose Luis Úriz, fue uno de los que lideró la iniciativa de gobernar Navarra conjuntamente con Nafarroa Bai y IUN. La polémica con la dirección general del PSOE de Madrid y especialmente con el secretario de Organización José Blanco, fue noticia en toda España, y con muchas tensiones entre los diferentes sectores del PSOE, y dónde hubieron dimisiones cómo la Ejecutiva Nacional de Navarra de Juventudes Socialistas, y varios cargos de la Secretaria Nacional del PSN.

Tribuna Socialista, entre otros sectores socialistas de todo el país, dieron su apoyo a los miembros que se oponían a obedecer las directrices de Madrid. Des del sector de opinión Tribuna Socialista, se hizo una visita para apoyar a los compañeros de Navarra, exactamente en el mismo pueblo de Villava.

La situación que vivían los compañeros de Navarra era muy complicada. Su idea era ya que las urnas lo pidieron, hacer un cambio en Navarra, y gobernar con la izquierda, o es que no somos de izquierdas? Era un cambio lógico, todas las izquierdas, cómo en Cataluña. Pero no, Madrid no lo permitió.

Pero eso no es todo. Sin ninguna duda se debe condenar todas las amenazas que se realizan, pero debemos ver esta situación tan particular. Una persona que lucha para el cambio de forma democrática y que se aproxima a sectores que se les habría criminalizado, y que trabajarías con ellos, y que por determinados motivos, una persona que había sido cercana a vosotros y ahora amenazas?

Nota de prensa de J. Luis Úriz:
Esta mañana me he despertado con la desagradable sorpresa de una pintada a la puerta de mi casa con el texto: “URIZ EHren ETSAIA” que viene a significar algo así como “Úriz, enemigo de Euskal Herria”.

Después de diez días fuera de “territorio comanche” reconozco que volver a la realidad impacta un poco. Pero también te hace reflexionar. ¿Enemigo de EH, yo? ¿Qué entiende quien lo ha escrito, o peor, quien se lo ha ordenado, por enemigo de EH? ¿De cuál de ellas? Enemigo, según la Real Academia de la Lengua (dudo que sepa qué es) significa “contrario en una guerra, persona que tiene mala voluntad con otra, y le desea hacer mal”. En mi caso, erróneo, porque no estoy en guerra con nadie, ni mucho menos le deseo mal a Euskal Herría. Antes al contrario he sido, soy, aunque no sé si seguiré siendo, respetuoso con quien cree en esa realidad diferente a la que creo yo. Por eso desde algún sector de mi partido, y de UPN me consideran pro nacionalista, e incluso cómplice de los terroristas. Aún recuerdo mi polémica con Fernando Sabater.

Lo que sí tengo claro es que estoy radicalmente en contra de quienes utilizan, apoyan, o simplemente callan, ante la utilización de la violencia con fines políticos. Sean del tipo que sean. Pero esa confrontación no está sustentada ni en el odio, ni por tanto desde la enemistad, sino desde la razón y el análisis político. Creo en la necesidad de los puentes, de las personas puente, porque sólo así se puede solucionar un conflicto que dura ya demasiados años.

Pero quien ha escrito eso, y quien se lo ha ordenado no creen que esto se pueda solucionar hablando, dialogando, e intentan desde el chantaje y la presión (la pintado va por ahí) amedrentar. Pues conmigo lo tienen muy crudo. No lo consiguieron los fascistas en el franquismo, y no lo van a conseguir los fascistas de ahora.
Ya me gustaría haber visto al “escritor” en aquella negra época. Probablemente estaría escondido debajo de las piedras.

Pero no me preocupa ésta pintada, lo que realmente me preocupa es la posición que mañana, cuando este tema se trate en la Comisión de Gobierno del Ayuntamiento de Villava, vaya a tomar ANV. Mi propuesta no va a ser utilizar la palabra condena, demasiado manida y utilizada, sino que simplemente digan que están en contra de éste tipo de actos, y a favor de que todas las ideas políticas se puedan defender sin la presión de la violencia, como yo mismo he defendido en numerosas ocasiones cuando les ha tocado a ellos. Que de una vez por todas tengan la valentía de desmarcarse de este tipo de acciones puramente fascinerosas.

Pero quiero decir alto y claro, que no me voy a amedrentar, que han pinchado en hueso, y seguiré luchando por ideas como hasta ahora lo venía haciendo. Defendiendo la vía del diálogo y el entendimiento entre diferentes, como la única forma de solucionar los conflictos.

¿Enemigo de EH? Creo que más bien los mayores enemigos de EH son quienes han hecho la pintada, quienes se lo hayan ordenado, y quienes callen ante ella.

Fdo.: José Luis Úriz (Portavoz PSN en el Ayuntamiento de Villava-Atarrabia)

El masclisme de Maudili Prieto

2007-11-27T13:39:00.000Z

Tot i que no acostumo molt llegir l'Informador de Martorell, estava l'altre dia a la biblioteca i el vaig fullejar una mica. Bé començo a llegir l'editorial una mica per sobre, però bé un altre punt de vista de la política tot i que no hi coincideixi. Però bé aquest no és el motiu per a que escric aquest article. Sinó per a l'apartat "vostè està acreditat" que escriu el senyor Maudili Prieto.

Simplement al girar la vista i veure el títol "El 25-N no hi ha res a celebrar", em vaig quedar parat. Bé comencem a llegir, i els hi recomano, si poden, sobretot llegeixin l'article. Vergonyós. Vaig sentir fàstic fins i tot de mi mateix per ser un home, és a dir, com un home com jo, pot menysprear a les dones d'aquella manera.

Comença l'article en que el dia 25 de Novembre, dia internacional contar la violència de gènere, no hi ha res a celebrar. A celebrar, res, però si recordar totes aquelles dones que han perdut la vida a mans d'uns miserables, i no només aquelles que ens han deixat, sinó totes aquelles que viuen una tortura, siguin maltractaments físics o psíquics.

Senyor Prieto, crec que vostè només sap criticar les esquerres, si, però i que no mira a casa seva? A Martorell no es va celebrar una concentració el passat divendres dia 23 a les 12 del migdia? Llavors, si a Martorell s'ha fet una concentració en rebuig a la violència de gènere, Martorell, igual que a Madrid, déu governar un partit d'esquerres, o bé els socialistes, o esquerra unida... Però no és així.

Els partits d'esquerres, mirem endavant i com poder afrontar les problemàtiques de les dones, i no pas fem hipocresia, potser a vegades qui ho afirma dels altres, és perquè realment ell mateix és així.

Crec que per altres coses menys importants s'ha mobilitzat gran part de la humanitat, o com a mínim s'ha paralitzat, com per exemple, esdeveniments esportius, o alhora per també bones causes com els concerts que es van fer en motiu del canvi climàtic. Ara, que potser vostè també pensa que el canvi climàtic és una farsa, clar, el senyor Rajoy prou ho va dir, i encara ho continua dient, de que a Espanya hi ha aigua que sobra. La de l'Ebre, ja li diem molta gent que no en sobra, perquè si tot continua així acabarà realment (i amb l'ajuda del possible transvasament) com va fer Greenpeace amb la recreació del riu Ebre per Saragossa.

Qui no mereix respecte? Aquelles persones que han sigut elegides pel poble i que són representants d'una part de la ciutadania? Senyor Prieto, crec que vostè no té sentit de la democràcia, i alhora si vostè fos tan eficient com sembla dir, perquè no es posava a disposició del poble per a treballar per a les dones? Bé, una persona que diu que no hi ha res a recordar...

Vostè creu que molts dels casos de maltractaments, segons diu, són fraudulents. Em sembla vergonyós aquest menyspreu a totes les dones que alguna vegada han sigut maltractades i que hi hagi una persona com vostè que encara en dubti. Després de passar per tot el que han passat i que un personatge com vostè, a sobre defensi com si els homes fóssim les víctimes.

Senyor Prieto, jo no em sento una víctima. Les víctimes tenen noms i cognoms, i per desgràcia són dones, que per culpa d'uns MALTRACTADORS. Si vostè se sent una víctima, perquè deu ser?

Artur Mas ens crida

2007-11-26T20:41:00.000Z

Dir prou és l'objectiu de la manifestació del proper dissabte 1 de desembre. "Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures" és el lema que te la manifestació. Però no entenc com ara es vol fer la manifestació. La majoria dels problemes s'estàn resolvent, si aquesta manifestació s'hagués fet fa un temps abans possiblement ja hagués tingut més sentit.

Però l'objectiu real de la manifestació és la millora de les infraestructures catalanes? M'agradaria que fós així. Estem a pocs mesos de les eleccions generals, i no m'agradaria pensar que l'objectiu de la manifestació sigui per a poder treure rendiment polític.

La situació de rodalies (C2, C7, i C10)fa una setmana que s'ha reestablert, tot i que de forma parcial,i tot apunta que abans de Nadal, ja hagi arribat tot a la normalitat.

La destitució de la Ministra de Foment Magdalena Àlvarez, possiblement no éra la sol·lució per pal·liar les problemes dels milers d'usuaris que utilitzen el servei de rodalies. Desitjaven i dessitjem un bon servei, eficient i de qualitat, si s'hagués fet dimitir la ministra, no s'hagués sol·lucionat res, sinò únicament de dir, que aquella persona que no ha sigut bona gestora ja no hi és al càrrec.

Un encara no sap si hi acudirà, això sería en solidaritat i injustícica dels milers d'afectats, i alhora com a usuari, tot i que no gaire freqüent, però alhora també per a que a Catalunya se li dongui tot allò que necessita ara, quan les coses han d'anar bé i ho necessitem, ja que van malament i si no ho fem anirà a pitjor. Però per altra banda, hi penses i dius, ostres, però si serà una manifestació en contra de Zapatero, i realment això va ver pel país, ja que si guanya el PP, potser estarem pitjor que ara... Hem de confiar amb Zapatero!

Fem de moderadors

2007-11-23T14:24:00.000Z

Això ja no ens ho esperàvem. Després de la Cimera Iberoamericana i l'enganxada que van tenir entre el Rei Joan Carles I i Hugo Chàvez, doncs la gent ja n'ha començat a treure profit. Com podreu comprovar tots els països que hi havia a la XVI Cumbre Iberoamericana, amb els repectius presidents de cada país que hi havia representat hi són tots. No s'en salva ningú.

Uruguay, Colombia, Paraguay, Argentina, Brasil, Veneçuela, Ecuador, Mèxic, Portugal, Perú, Espanya, Bolivia i l'amfitriona Xile, són els països que hi van assistir, i que hi ha a la proposta que us faig.

En definitiva, és un joc que he trobat per internet, i per a poder comprovar que la feina de moderador no és pas gens fàcil.

Diplomacia Asistida
Eres el moderador de la última cumbre iberoamericana, ya no se volverá a decir "¿Porqué no te callas?". Golpea a todos los mandatarios que no presten atención

La derrota de CiU

2007-11-20T09:50:00.000Z

Després de tants anys de govern a la Generalitat de Catalunya, CiU ha hagut de soportar 2 victóries a la Generalitat de Catalunya. El pas que es va fer de Pujol a Mas va ser molt correcte , és a dir, va assumir Artur Mas el càrrec de conseller en cap, per a promocionar-lo, però les eleccions van pagar el desgast dels anys de govern tot i tenir un canvi d'imatge.

CiU de cap manera esperava la formació del tripartit a la Generalitat, cosa que li va espatllar les seves espectatives. Però se li va donar una segona oportunitat a CiU, i aquesta va ser l'avançament de les eleccions al Parlament de la Generalitat, presidida en minoria per al President Maragall després de la divisió envers al nou estatut.

Però ni a la segona va anar a la vençuda. Tot i no aconseguir els resultats que el PSC encapçalant la candidatura José Montilla esperava, CiU no va poder aconseguir la majoria per a que altre cop el tripartit es formés.

CiU altre cop està fent renovació d'imatge i en aquest cas de forma indirecta. De moment Oriol Pujol, fill del President Pujol, es la nova imatge, ara actualment ocupant el càrrec de portaveu del grup Parlamentari de CiU al Parlament. Tot i que Artur Mas encara ocupa el càrrec de President del CiU, la imatge més rellevant mica en mica és Oriol Pujol, on mica en mica li va agafant terreny.

L'estratégia de CiU possiblement serà la substitució d'Artur Mas amb la d'Oriol Pujol. Artur Mas està realitzant la "Refundació del Catalanisme", possiblement una estratégia que li dóna CiU per a poder-se apartar mica en mica del perfil de líder de l'oposicíó. Cal dir que al ser Oriol Pujol portaveu del Grup Parlamentari, i amb un nou perfil, possiblement serà, possiblement serà la substitució del nou projecte en crisis del seu pare, Jordi Pujol, el fundador de la federaciò nacionalista, i que en definitiva, tot queda en familia.

La importància del canvi climàtic

2007-11-20T01:56:00.001Z

La setmana passada, el president del Congrés de Diputats, ha anunciat que abandona la seva vida politica per continuar amb la lluita del canvi climàtic.

Manuel Marín ho va anunciar a la seva ciutat natal, Ciudad Real, que abandona de forma definitiva la politica i no es presentarà a les properes eleccions del mes de Març per a les Generals. "Se me han pasado las ganas", va ser una de les frases que va comentar com argument d'apartar-se del món polític, i endinsar-se cap al món de la investigació sobre el canvi climàtic.

Marín ha estat durant cinc legislatures diputat per la província de Ciudad Real, i vol deixar pas cap a noves generacions. Marín posa fi als 58 anys la seva carrera política. El president del Congrés va comunicar amb antelació la seva decisió al cap de l'Estat, i al president del govern.

La decisió del President del Congrés, es produeix quan fa uns mesos que s'està especulant amb la possibilitat de que l'exministre de Defensa i expresident de Castella La Manxa, José Bono, encapcelés la llista de la candidatura del PSOE per Toledo per a ser el nou president del Congrés.

Marín en defensa del canvi climàtic

Hi ha un personatge que va dir que tenia un cosí i que tot el que s'estava explicant sobre el canvi climàtic es mentida...

I que hi ha gent que després de la política es concentra en treballar des d'on ell creu que serà més efectiva la lluita contra els efectes del canvi climàtic. No és el primer, sinò que seguint els passos d'Al Gore comença una lluita, però aquesta a diferència serà directament des de l'investigació. Marín, va afirmar que les preocupacions del segle XXI seràn la lluita pel canvi climàtic, i possiblement després de tenir el privilegi de passar 24 hores durant el vicepresident dels EUA, Al Gore, possiblement hi va influir.

"Una de las cosas que más me apasionan en este momento, y no porque esté de moda, sino porque es uno de los grandes retos a revolver que tiene la Humanidad (...) es el cambio climático; me preocupa muchísimo el modelo energético", va afirmar el president del Congrés. Creu que la societat no ha agafat conciència del que significa la necessitat de desenvolupar un model de creixement económic sostenible.

Les coses clares

2007-11-12T13:27:00.000Z

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la XVII Cumbre Iberoamericana, que es celebrava a Samtiago de Xile. Semblava que seria el mateix que cada any, una renuió dels dirigents de l'Amèrica del Sud, i amb la presència del Rei Joan Carles I i el President del govern espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero. Però un enfronatament entre el monarca i el President de Veneçuela ha donat el protagonisme de la cimera.

Hugo Chávez va descarregar la seva ira contra l'anterior president del govern Jose Maria Aznar. Tenia motius Chávez. Durant l'intent de cop d'estat que es va produir el 11 d'Abril, i on Pedro Carmona es va proclamar com a President interí. Però que casualment aquesta presidència va durar un dia només. Suport de diferents països va rebre suport aquest cop d'Estat, entre els qual hi podem trobar Estats Units, Espanya, Xile i Colòmbia.

Sembla ser que no només hi havien aquests motius polítics per a poder desfugar-se, sinò la rel·lació entre les diferents empreses de capital principalment espanyol, com poden ser Repsol YPF, o bé Telefónica.

Chávez va demanar que les diferents empreses no adquirissin el mateix comportament que les empreses nord-americanes, és a dir que no es convertissin amb empreses que agaféssin en monopoli, el control exclusiu dins del seu àmbit i que optéssin més a l'ajuda a la població.

El comportament de les empreses espanyoles no fou així, i conjuntament amb el suport d'Aznar, després dels Estats Units per al reconeixement internacional de Pedro Carmona, possiblement fóren els motius que van provocar la reacció del President veneçolà.

Però per a què en aquesta cimera va reaccionar? Possiblement la necessitat de remarcar al seu poble, és a dir, en defensa i protagonisme cap al seu poble, amb l'objectiu de que al referéndum del 2 de Desembre, per aprovar una nova reforma constitucional que donaria al president més poder del que té.

La situació a Veneçuela no es tant clara com algunes persones properes al President diuen. Repressió, i una mostra són els 12 estudiants ferits, després d'acudir a una manifestació amb més de 80.000 persones van assistir-hi davant del Tribunal Suprem de Justícia.

Segons vàries entitats Pro Drets Humans, van calificar els incidents dels últims dies en formar part d'una estratègia d'intimidació cap als sectors contràris. Tot i que en el passat ja hi havien hagut incidents similars, però aquests atacs han augmentat envers als estudians després d'anunciar que es realizarien un seguit de protestes pacífiques per a exigir el endarreriment del referéndum. Chávez, va acusar als Estats Units per a la violència.

Amb quina finalitat ho fa el Marroc?

2007-11-05T14:27:00.001Z

La visita dels monarques espanyols a la ciutat de Ceuta per part d'avui, i a Melilla demà, ha encés des del dia que es va anunciar les visites, la diplomàcia marroquina.

El Rei Mohamed VI, ha afirmat que aquesta visita és una provocació per part de la diplomàcia espanyola, conjuntament amb una campanya de publicitat i protestes per part del mateix rei del Marroc envers a l'espanyol.

'No quería dejar pasar más tiempo sin venir a Ceuta, para expresaros todo nuestro afecto y apoyo, al igual que lo hemos venido haciendo en tantas otras ciudades y lugares de España" era possiblement la frase més important que ha efectuat el monarca espanyol a l'ajuntament de Ceuta, on ha rebut la clau d'or de la ciutat.

Una gran espectació amb banderes espanyoles, donaven la benvinguda als reis després de 32 anys de la seva darrera visita, però amb el nom de prínceps. Cosa ben diferent a l'altra banda de la frontera, i també davant de l'ambaixada espanyola, on poc més d'un miler de persones s'han manifestat reclamant Ceuta i Melilla com a territori marroquí.

Però realment que busca el Marroc? Ja fa uns mesos que hi va haver grans tensions amb el país veí, Argelia, degut als abusos per part del Marroc al Sàhara Occidental i el Polisario, i la defensa que en va fer el president Bouteflika i amb els camps de refugitas a Tindouf.

L'ambaixador espanyol a Rabat, ha sigut cridat per part del Rei Mohamed VI, possiblement ja que a part de la visita, el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va ordenar fa dos dies investigar a alts càrrecs del govern marroquí per delictes de genocidi i tortures al territori del Sàhara Occidental.

Per part del ministre d'Afers Exteriors del Marroc, Fassi Fihri, va assegurar de forma crítica i desacreditant, que el jutge Garzón, el va calificar d'un jutge que vol fer política, i afirmant que les acusacions que estàn rebent alguns des alts càrrecs del Marroc són sense cap fonament i que mai cap organització o institució havia acusat mai de forma similar a aquesta.

Les reaccions dels diferents partits polítics han sigut diverses, on el PPC i també el PSC estaven completament d'acord amb la visita del monarca a les ciutats de Ceuta i Melilla, i CiU, ERC i ICV, han criticat la forma en que Zapatero està duent a terme la política internacional, i on concretament Esquerra ha criticat el govern, fent referència a la importància dels diferents interessos econòmics dels catalans, on la tercera part d'indústria espanyola al Marroc és catalana, i la gran majoria de la immigració provinent del Marroc està situada a Catalunya.

La filosofia dels mentiders

2007-10-30T17:27:00.000Z

Encara no entenc com tenen encara la cara dura de dir de que ells mai han parlat d'una teoría de la consipiració. Bé, ja us podeu pensar de qui parlo, del PP.

Ja fa uns dies que alguns dirigents del Partit Popular, que si bé recordem durant l'11 de Març i els dies següents, de fa 4 anys gairebé, afirmaven de forma contundent que darrera de l'atemptat de Madrid, hi havia ETA.

Després de perdre el govern central i les eleccions gràcies a les reaccions de la gent d'esquerres per no sentir més mentides, amb el govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero i el macrojudici dels diferents acusats de l'11-M, el PP va sostenir conjuntament amb el diari de Pedro J. Ramírez, El Mundo, i la COPE, encapçalada per Federico Jiménez Losantos, una teoría que realment ETA i PSOE s'havien posat conjuntament d'acord per enderrocar el govern que hi havia en aquell moment.

Avui qui ho ha afirmat és el Sr. Sirera. I jo li dic, clar senyor Sirera, potser vosté no ho ha dit, però companys del seu partit SI! Hem de tenir molt present, que la sentència del judici dels acusats està apunt de sortir, i alhora les eleccions per a la presidència del govern estàn molt properes.

Sirera ha afirmat que ha buscat en hemeroteques aviam si es podia escoltar que Angel Acebes, afirmés que hi havia una teoria de la conspiració. Però realment segons ell no les ha trobat. No hemos dicho nunca que ETA estuviese detrás del 11-M. Después de que Acebes dijese que se había abierto aquella línea de investigación, no he vuelto a escuchar hablar de ETA nunca a ningún dirigente del PP. Aquestes éren les seves paraules de Sirera sobre els atemptats i el comportament que van adquirir els companys del PP.

Fins i tot declaracions que ha fet el Sr. Albert Rivera envers a aquest tema ha afirmat que el PP nega el que abans havien afirmat degut a la proximitat de les eleccions. Alhora Rivera ha recordat que era un tema que es parlava cada dia, i d'on concretament podem recordar les guerres en els diferents diaris envers a les verions del tema i notícies, sobretot entre El País i El Mundo, conjuntament entre la Ser i Cuatro envers a COPE.

Sirera, es troba enmig d'una divisió interna dins del PPC, i necessita suport de la gent de més de dretes del seu partit, bé, tal i com és el seu sector. Necessita el recolzament d'Acebes, i de moment el Sr. Sirera fa la feina bruta.

Des d'aquí vull donar les gràcies a totes aquelles persones que No van confiar amb les paraules del ministre de l'interior en el moment de l'11-M, aquella gent que va ajudar a obrir als ulls de les mentides i manipulacions de la dreta més bruta i manipuladora: el Partit Popular.

Publicitat sense exemple

2007-10-28T20:55:00.000Z

Quan ahir a la nit vaig engegar la televisió i vaig veure com RENFE i AVE patrocinaven un anunci sobre el canvi d'hora, informant de que s'avancen els rellotges com cada any, el primer que vaig pensar, i segurament que molta gent més. Quin exemple dóna i ha donat RENFE envers a puntualitat i horaris?

Primer éren retrassos, després petites avaries, ara l'AVE, i després què serà? Discriminació per a la gent que necessita un lloc de treball i que no és de la Ciutat Comtal, dificultats als treballadors per poder arrivar a la feina de forma puntual per culpa de les infraestructures, sigui RENFE , o bé per autobusos, ja que si hi ha retencions els autobusos també les pateixen, i bé, tan per tant transport privat.

Avui el president del govern Jose Luis Rodríguez Zapatero ha visitat les obres de l'AVE a l'alçada de Bellvitge, on l'andana ahir abans d'ahir va caure degut a una esllavissada, i fins al dia d'avui ja n'hi han 12. El president ha afirmat el "MEA CULPA", ja que tampoc durant la visita sorpresa, no ha vingut ni la ministra Álvarez ni Victor Morlán, per a poder-los separar de la problemática que ja han patit. Zapatero ha vist la realitat, i crec que farà tot el possible per a que es sol·lucioni el més ràpid possiblement i correctament.

La setmana passada, alhora de que els rumors de que Foment cancelava dues línies de rodalies, FGC va patir incidents per moviments de terres fent caure part d'un túnel per culpa de les obres de l'AVE. Concretament situat a l'Hospitalet de Llobregat entre les estacions de Sant Josep i Gornal, en un punt on hi passa FGC, rodalies i hi passarà l'AVE. Les obres del túnel i reestabliment de la normalitat pel que van dir, seràn d'un mes.

Si recordem el passat dilluns, el tall de les línies C-2 , C-7 i C-10 de rodalies van provocar els 2 primers dies un caos a la C-31, però mica en mica això es va anar normalitzant. Esperem que aquest inici de setmana no sigui tant complicat com el de la passada i es recuperi aviat la normalitat.

Aquest factor d'incidències amb 400.000 usuaris cada dia, i amb els respectius retards que hi han hagut durant l'any, i que amb els respectius incidents que hi ha hagut a totes les línies poden arrivar en un dia qualsevol a superar un milió d'euros per a l'economia catalana. Alhora, hi ha una discriminació per part de moltes empreses, sobretot de Barcelona ciutat, on si la gent que s'ofereix a treballar resideix a fora i ha d'utilitzar RENFE, tenen preferència els de la própia ciutat.

No sé si val la pena tants problemes per a l'AVE. Realment qui mou l'economia de cada dia són els treballadors i la societat en genèric, i no pas una minoria que es desplaça amb AVE, una mica més lent que l'avió, i de preu poca diferència. L'AVE, és una obra de molta importància però qüestionada pel model de societat actua i la globalització, on les necessitats són més àmplies.

Espero que realment els problemes de RENFE i ADIF que a tanta gent perjudiquen siguin finalment ressolts.

Possiblement l'objectiu de RENFE era informar als usuaris per a que el dia següent agafar el tren a l'hora corresponent, però sempre amb la sensació que vaig tenir com si RENFE no tingués sentiment de culpabilitat.

Turquía també vol treure profit del nord d'Iraq: Kurdistán

2007-10-27T21:10:00.000+01:00

La situació a Iraq des de fa uns mesos, és realment crítica, i ara sembla que el conflicte, a part del que hi ha entre la zona sud i centre del país, doncs ara també hi toca el nord. De la mateixa forma que van fer els americans amb tot l'Iraq, ara Turquía fa el mateix amb la zona on fins ara estava la cosa més calmada.

Dissabte passat, el primer ministre turc, Tayyip Erdogan, va amenaçar amb ordenar la intervenció a dins de territori iraquià en contra de les guerrilles kurdes, després de que les conversacions diplomátiques fracasséssin per tal d'evitar la intervenció bél·lica.

Les negociacions van finalitzar quan el ministre de Defensa d'Iraq va fer vàries propostes i el govern turc les va rebutjar, que l'objectiu d'Abdel Qader Jassim, per a enfrentar les guerrilles kurdes amb Turquia éra insufucient, tenint en compte que les guerrilles des del seu punt de vista són una minoria i no s'en treuria rendiment de forma ràpida. Erdogan, va afirmar que "en el moment que es necessiti realitzar una operació, farem el pas" i alhora deixant sense poder al govern d'Iraq afirmant "no hem de demanar permís a ningú".

Turquía ha enviat fins a 100.000 soldats a la frontera, conjuntament amb avions de combat, concretament F-16, helicópters, tancs, armament pesat, morters, amb l'objectiu d'una possible ofensiva contra uns 3.000 rebels, on utilitzen Iraq com a base on llancen els atacs contra Turquía.

Estats Units, va participar amb les conversacions, aliat de Turquía dins d'una zona on hi ha bastanta inestabilitat, i que s'oposa a l'intervenció al nord de l'Iraq, ja que temen que la zona més tranquila del país acabi desestabilitzada i alhora tota la regió o zona kurda.

El PKK, Partit de Treballadors del Kurdistán, va iniciar la seva campanya l'any 1984, que fins avui han mort més de 30.000 persones.

Erdogan va dir que s'havien de plantar cara a les guerrilles, i no com fan les nacions d'Europa i EUA, que només la han catalogat com a grup terrorista, afirmant que "aquells que passen del terrorisme, cooperen amb el terrorisme".

Per part de fonts militars van afirmar que els avions estaven preparats, i que s'estaven realitzant vols de reconeixement a la frontera montanyosa, per a poder situar les bases del PKK al nord de l'Iraq. Els helicópters patrullen per a les valls i els pobles i els soldats inspeccionen els carrers en recerca de mines antipersones.

El dia 5 de novembre s'espera una reunió entre Turquia i els Estats Units abans d'una incursió militar a territori iraquià. Les relacions entre EUA i Turquia s'han deteriorat de forma destacada durant les últimes setmanes. Diversos dimplomàtics turcs han afirmat que Erdogan va donar a Washington y Bagdad un temps límit per a poder mostrar les seves mesures envers al PKK.

Ankara ha amenaçat amb imposar sancions a Iraq i el ministre d'Assumptes Exteriors, Ali Babacan, que no descarta utilitzar tots els recursos tant polítics, diplomàtics, económics com militars per lluitar contra el PKK.

Turquia va demanar al govern iraquí, que entregués els diferents líders del PKK, pero el govern va afirmar que no té prou control de la zona nord, ja que es una zona semi autónoma d'Iraq, governada pel Govern Regional del Kurdistán.

Els darrers dies hi ha hagut enfrentaments a la zona de la frontera, provocant varis morts entre les dues bandes, elevant a prop d'una vintena a les baixes turques, i a més de mig centenar a les dels rebels del PKK.

Pero realment quins objectius hi han per a intervenir al nord d'Iraq? Cal dir que la Gran Assamblea Turca, és a dir la cambra on hi han els diputats, es va aprovar gairebé per unanimitat el permís per a intervenir, i alhora amb la societat civil realitzant manifestacions pro-intervenció.

El poble kurd té una historia d'uns 5.000 anys, i amb una població de 22 milions de persones, am una llengua, cultura, però sense nació. Actualment el territori del kurdistán està repartit en 4 països diferents: Turquía, Iraq, Siria i Iran.

Després de la desentabilització d'Iraq, el segon país després de Turquia on hi resideixen més kurds, han ressorgit. Però realment hi ha interessos, per a que el kurdistán no es pugui constituir com a un país independent a la zona corresponent.

La zona del Kurdistán, hi han dos elements principals: hi neixen molts dels rius que alimenten els dieferents països, Iraq, Iran, Turquia i Siria, i a la zona, l'aigua té gran importància. I alhora, a més a més, estàn enmig del pas de dues de les rutes petrolíferes més importants.

Alhora, el territori del Kurdistán, és una zona molt rica, amb una terra d'on s'en poden fer grans extensions de cultiu, és a dir, una zona rica però subdesenvolupada. I fent referent históric, forma part d'on va sorgir la cultura de Messopotàmia, i moltes altres cultures més petites.

Interessos per a la transició

2007-10-15T17:05:00.000+01:00

Els ministres de Relacions Exteriors de la Unió Europea s'estàn reunint avui a Luxemburg on hi ha la reunió mensual i on en aquesta reunió el tema principal serà la situació de Myanmar. Poder clarificar les diferents sancions que imposaràn a la junta militar que governa a Myanmar, l'antiga Birmània, i que suposen a les més dures de tota la història per a aquest país. Està previst que es prohibirà l'exportació de pedres precioses, metalls, i fusta.

La repressió cap als sectors crítics i activistes pro-demòcrates encara és present. Segons afirmen diferents organitzacions en defensa dels Drets Humans, asseguren que durant aquest cap de setmana, la policia ha arrestat a 4 polítics de l'oposició. Ibrahim Gambari, ha qualificat aquestes informacions com a preocupants, ja que des de l'ONU s'ha agafat el compromís defer tot el possible per a sol·lucionar el conflicte de forma pacífica.

L'enviat de l'ONU, rebrà suport dels diferents ministres de Relacions Exteriors, ja que després de que als diferents generals de Myanmar se'ls hi prohibís viatjar als estats membres de l'Unió Europea, i congelar els seus actius, ara augmentarán la pressió.

Diferents economistes, afirmen que la economía Birmana s'ha ressentit molt poc, ja que el 90% de les exportacions que realitza són cap a països asiàtics. Des dels exiliats, han reclamat que l'empresa energètica francesa TOTAL, no s'ha prohibit la seva cooperació que hi té aquesta amb el propi govern, originant un vincle amb el comerç europeu.

Ibrahim Gambari, està fent una gira per a diferents països asiàtics, entre els quals avui ha visitat al primer ministre de Tailandia, Surayud Chulanont, i seguidament continuarà la gira cap a Malasia, Indonésia, Japó, Índia, Xina, I altre cop Myanmar, on la junta l'ha convidat altre cop a una visita com el mes passat.

La mort del primer ministre de Myanmar, el general Soe Win, amb una edat de 59 anys, número 4 envers a la junta militar. La mort va ser de causa natural, i estava considerat com a un dels homes durs dins de la junta militar. Possiblement amb la seva mort el passat dia 11 permet qe el diàleg s'apropi més.

Un futuro candidato para ser monarca

2007-10-14T21:52:00.001+01:00

La crispación que promueve el PP hacia la defensa de España, ha llegado en estos días hasta dado a que el pasado día 12 fué el dia de la Fiesta Nacional Española la tensión sobre el nacionalismo es éste caso español, se apropió de la actalidad, cómo en momentos puntuales sucede con distintas regiones con ímpetu de nacionalismo, dónde a ver quién defensa más a su bandera.

El día 10 el PP promocionó un vídeo, con un discurso del presidente del PP Mariano Rajoy. Un vídeo, cómo si él fuera presidente y salvador de la patria española. Después de decir el sector más conservador y ultra-derecha que España se rompe, hasta se lo creen. Una actitud quiriendo suplantar a aquellos que no creen en una sola España, que deben festejar en aquello que no creen, pero con un cierto parecido a Franco.

Después de los incidentes con la quema de fotografias del rey y diferentes actos a favor de una Repúlica, el Partido Popular hizo una gran defensa de la monarquía española. Pero cuando uno mira el vídeo, recuerdas más a un discurso de Juan Carlos I, que a la vez, es la monarquía quién debe defender la patria española, y no el presidente de un partido de la oposición.

Nuevamente con esta muestra, se pone en contradicción, ya que declaraciones de Federico Jimenez Losantos, hace unos días, pidiendo la abdicación del rey, hizo que parte de la sociedad pusiera en duda la situación de la derecha.

Desde las NNGG del PP lanzaron una nueva campaña para el día 12, invitando a la gente a celebrar la fiesta nacional española, reclamando: "Nuestra casa, nuestra nación, nuestra gente".
A la misma vez, el presidente de Nuevas Generaciones, Nacho Uriarte, el pasado lunes fué entrevistado en el programa de La Sexta de Andreu Buenafuente, al mismo día que había salido el video de Mariano Rajoy.

La defensa de la nueva sociedad

2007-10-04T13:39:00.000+01:00

Quién decía todas aquellas palabrejas contra millones de ciudadanos, ahora acusa a quién ha callado durante más de 3 años de insultar. ¿Pero qué es esto?

La campaña de desprestigio hacia el compañero y presidente del gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, empezó ya durante la campaña electoral llamándole ZP. Pero, los socialistas eso de ZP lo aprovechamos, haciendo un lema, y haciendo al enemigo, de su chiste fàcil a su derrota.

Los conservadores del PP, con sus entidades afines, cómo el foro de la família, entre otras, se han dado por aludidos en el vídeo, ya que se muestra una persona de classe alta y sin cultura política. Es decir, el PP se ha dado por aludido, y ha afirmado que "el PP es un partido de currantes y no de pijos".

El vídeo es una muestra a favor de la nueva assignatura "Educación para la ciudadanía y los derechos humanos". Una nueva assignatura que se está aplicando a todos los centros educativos des de Primaria hasta finalizar la ESO en toda España, y que algunos de sus objetivos són:

· conocer los diferentes valores de caràcter universales que podemos encontrar en la declaración de los Derechos Humanos y en la Constitución Española, con todos sus derechos y sus obligacones.

· fomentar una actitud contraria a la violència, discriminación, y estereotipos que puedan ser negativos y que se pueden encontrar en sectores de la sociedad.

· ayudar a que las personas actúen por si sólas, con autonomía, y no por influèncias de otras personas.

· mostrar la importància y conocimiento de la defensa de los derechos y oportunidades de todas las personas, y refutar situaciones injustas y discriminaciobes, sea o por el orígen, sexo, orientación sexual, religión, ...

Entre muchos otros dónde su objetivo es indicar al futuro adulto la situación de la sociedad, y que ésta en un futuro sea mucho más abierta y realista que parte de la que actualmente podemos encontrar, ya que algunos ejemplos són casos de xenofòbia, por el orígen de las personas, su discriminación por sui orientación sexual, o bien hasta tener un sueldo inferior, por el simple hecho de ser mujer.

Des de Juventudes Socialistas, el secretario general de JSE, Sergio Gutiérrez ha mostrado su defensa hacia el vídeo que muestra el apoyo a la nueva asignatura y que tantas críticas ha recibido, y que ha asegurado que el vídeo no va contra nadie, y se muestra sorprendido que el Partido Popular se haya sentido aludido.

Ibarretxe, un camí que de moment no es vol seguir

2007-09-28T12:05:00.000+01:00

El lehendakari Juan José Ibarretxe ha comunicat als ciutadans del poble basc que ha convocat una consulta popular pel dia 25 d'octubre de l'any que ve, coincidint amb l'aniversari de l'Estatut de Gernika.

En el discurs al Parlament Basc, ha expressat a donar "la clau democràtica" a la societat basca per obrir un procés amb la finalitat de finalitzar la problemàtica de violència i ETA, conjuntament amb el conflicte i enfrontament polític que hi ha. Ibarretxe creu que la societat ha d'assumir un paper fonamental durant el procés per evitar que els interessos partidistes i mediátics dominin el procés i sobre la pau.

Ibarretxe ha dit que les diferents negociacions que hi ha hagut entre el Govern Central i ETA, i altres intents anteriors van fracassar per absència de participació ciutadana. Ell creu que la ciutadania ha de ser el protagonista. Després de la celebració de la consulta ha comunicat que el parlament es dissoldria i que es convocarien eleccions.

La situació que hi ha al País Basc no és fàcil. Afirma el lehendakari que ETA no pot ser un obstacle perquè el poble faci el seu propi camí, i que no pot ser utilitzada pel Govern Espanyol. Creu que qui ha de posar en funcionament el procés és la ciutadanía basca, i alhora és qui té la clau per a decidir democràticament el que creuen que és més oportú.

El ple que es celebra avui, demana el lehendakari que els diferents partits polítics, es presentin propostes per a millorar la qualitat de vida de tots els bascos i sol·lucionar el conflicte que hi ha al territori. El principal obstacle és ETA, però no és l'únic. Ha afirmat que l'únic procés per a sol·lucinar el problema és mitjançant el diàleg i no pas amb les forces de seguretat. Sense la utilització política de les víctimes, i certa distància i independència sobre el que faci o no faci ETA, i la marginació de part de la societat amb la Llei de Partits.

Segons el tripartit basc, el discurs que s'ha fet, està dirigit a donar una consulta puntual que no estaria fora del marc legal. El tripartit considera que la Llei Orgànica de Referèndum no regula de forma concreta la realització de consultes. Cal dir que el resultat d'aquesta consulta, no és vinculant. El gabinet d'Ibarretxe està segur que no hi ha cap normativa que l'estat central fixi límits legals per a convocar una consulta al poble. La via que seguirà serà a través del Parlament Basc, però sempre tenint en compte que els decisions que es prenen són democràtiques i legítimes.

El PSE, rebutja la proposta d'Ibarretxe, pero no si és per aprobar el nou estatut, ja que en el darrer programa electoral la proposta estava inclosa. Les condicions òptimes per a fer el referèndum són l'absència de violència, ampli consens, i respecte a la realitat. La'absència de violència és imprescindible per a tots els ciutadans del País Basc, per així realitzar el referèndum sense la presió d'ETA. Imaz afirma que el porjecte d'Ibarretxe també tñe com a objectiu acabar amb la violència.

Segons l'estat i la constitució qui té la potestat per celebrar aquesta consulta és del govern central. El govern prefereix per via política per frenar la consulta popular del País Basc, però si després de tractar-ho de forma política, el lehendakari continua amb el projecte, llavors serà per via judicial. La via més probable que utilitzi com a recurs l'executiu de Zapatero sigui l'article 161.2 de la Constitució, que permet impugnar la convocatòria davant del Tribunal Constitucional.

Reaccions des de Catalunya on també hi ha imatge d'una consulta popular però segons han dit els partits nacionalistes no pas Catalunya ha de seguir el mateix camí. CiU i ERC ha mostrat respecte i han mostrar favorablement envers a la consulta. Carod diu que fa de bon sentir una iniciativa d'aquestes paraules. Interés democràtic i respecte cap a Ibarretxe per agafar aquesta iniciativa. CiU diu que respecta aquesta decisió i que les decisions que pugui pendre ell com a lehendakari i ha demanat que es celebri amb una situació de pau.

Montilla, el bon gestor

2007-09-27T12:03:00.000+01:00

Noves polítiques socials, és un dels reptes que té el President de la Generalitat durant aquest legislatura, i alhora amb prioritat. A més, mica en mica podem veure com aquell Estatut que alguns dèien que mai es compliria, es va complint i traspassant competències cap al Govern d'Entesa.

José Montilla, va demanar a la societat civil durant la principal intervenció al debat de Política General, el primer com a President de la Generalitat, ha de superar el moment on gran part de la societat catalana està acomplexada, amb queixa i mal humor. Ho afirmà en un to que anés cap a l'optimisme de la gent, i declarà qeue per un país d'homes i dones lliures, amb orgull del seu orígen, ia mb un compromís ferm de futur.

Ahir, el primer dia, va exposar el seu ideal o "somni català". Tal com dèiem abasn ja que afirmava en una Catalunya amb complexes però encaminada a l'optimisme, afirma que el "somni català" està fonamentat en una Catalunya positiva, emprenedora, rumb cap al futur, i realista de les oportunitats que hi han.

Una defensa aferrissada envers a l'autogovern de Catalunya, amb fermesa i sense cap renúncia. En cas de que el Tribunal Constitucional reduís l'autogovern quye aspira Catalunya amb el nou estatut, tan les institucions corresponents conjuntament amb les forces polítiques de Catalunya, agafarien una estratègia diferent amb la seva acció política i institucions.

Modificacions i millores que anuncia envers a la política social. Inicentivació de l'ocupació juvenil estable, amb subvencions de 2.000 €. Modificació de l'impost de successions i donacions per deixar exempts d'aquesta taxa els habitatges de menys de 500.000 €. La reconeixença d'entitats socials com a interlocutors i representants de la societat davant el Govern de Catalunya i els governs locals. A més d'agafar el compromís de 30.000 persones a l'accés a les prestacions de la Llei de Dependència.

Avui, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha defensat el treball que realitza a dins del debat. L'actual govern, és el que ha conseguit més inversions de l'Estat per Catalunya, gràcies al nou Estatut. "Defensarem l'Estatut on calgui i davant qui calgui" éren les declaraions que féia Iceta envers als dubtes que podien tenir sobre els retalls tan anunciats de competències del nou Estatut, sigui el Tribunal Constitucional, o fins i tot si és el govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero.

Envers a la configuració territorial, Iceta ha esmentat que el PSC vol augmentar l'autogovern de Catalunya envers a l'estat central, i ha recordat el projecte de federalisme dins del PSC. El federalisme està viu i en obejctiu per al PSC i desmarcant-se del projecte independentista. Amb un projecte d'un catalanisme dinàmic i cultural, donant importància a la llengua. Envers a la situació nacionalista, tal i com s'ha pogut comprovar en el programa de "Els matins" de TV3, l'enquesta que s'ha realitzat, ha reflexat que Catalunya no vol anar ontra Espanya ni d'esquena d'Espanya.

Iceta també ha dit que les diferents problemàtiques que hi han a Catalunya són degut a una mala previsió, i una gestió per al present, és a dir, que un cop la gestió s'apliqui, sigui ja desfassada. Molts dels problemes que deriven actualment són perquè quan éren 6 milions de persones no van preveure que hi hauria un creixement cap a 7,5 milions de persones. Iceta ha concluit que es preparen per a 10 milions ara les coses actualment.

La campanya del PP i la dreta ja ha començat

2007-09-26T01:02:00.000+01:00

Estàn fent un tall de pubicitat al programa 360 grados d'Antena 3, i mica en mica aniré comentant els temes tal i com vagin sorgint al debat.

Albert Rivera, de Ciutadans; Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP de Mataró, Rosa Díez, d'Unión Progreso y Democracia, Pilar Rahola, Miguel Ángel Rodríguez, entre d'altres.

El tema que tractava el segon programa de format late night que es realitza tracta sobre si és possible el trencament d'Espanya.

Diferents punts de vista, però sobretot amb un síntoma de crispació envers a Catalunya i el País Basc i moltes vegades parlant des de l'ignorància i desconeixença, i només amb la informació contaminada per alguns determinats mitjans de comunicació o algunes persones d'alguns partits polítics i amb una ideología conservadora, de dretes, i espanyolista.

Des d'un principi la comparació que es fa amb la situació de Catalunya envers a les darreres manifestacions en contra de la monarquia i la crema de fotografies d'aquests, i amb la situcaió de terrorisme i absència de llibertats al País Basc, com si fóssin el pa de cada día a Catalunya.

Les amenaces de mort que ha rebut el president de Ciutadans, Albert Rivera, que cal dir que s'han de denunciar aquestes actituds feixistes, fan que el debat es transformi i es compari directament envers als SMS a líders nacionalistes, principalment a Carod Rovira, com a terrorista.

El debat mica en mica va adquirint una actitud que els nacionalistes, on més tard amb les declaracions que efectuen, pel dessig de realitzar un referèndum per si la gent estava disposada a ser independents, per la gent de dretes del PP sobretot, demanava que no éra només la gent de Catalunya qui havia de demanar si es poden independitzar, sinò que tot Espanya és qui ho ha de decidir. Alhora tractaven els nacionalismes com a feixismes arrivant-ho a comparar amb el franquisme, o el nazisme, fent cas omís a les crítiques que rebíen fent referència a l'existència d'un nacionalisme espanyol, i que en un moment determinat durant 8 anys va arrivar a manar.

Els símbols és un altre dels debats que van més enllà. Es confonen sentiments i aò que necessitem i reclamem moltes vegades, llibertat d'expressió. Però m'hi he fixat, jo, un republicà, no em molesta que es facin segons quines coses amb les fotografies d'unes persones que crec que no han estat elegides pel poble, sinò que són encara un reducte del franquisme i que nombrats per "la gràcia de Déu". Déu?

Tots defensaven la bandera espanyola, i una bona mostra va ser l'exemple, i que realment és valor, l'alcaldessa de Lizartza, Regina Otaola, que penjant la bandera espanyola, és amenaçada per sectors de l'esquerra abertzale.

Alguns manifestaven l'obligació de penjar la bandera espanyols, i interrogaven, perquè quan es cremen banderes, a vegades no penseu i que i si fóssin catalanes? I jo dic, però es que a Reus el dia de la victòria de Lliga del Real Madrid es van cremar banderes catalanes, i l'estatut diu que es delicte. Si tan es delicte cremar la Senyera com les fotografies dels monarques, perquè no se'ls va denunciar a la gent que cremava les Senyeres i en canvi tant d'enrrenou amb un parell de fotografies, que realment si que éren símbol de llibertat d'expressió per la protesta de la presència del monarca a Girona.

Francisco Caja va intervenir en el tron de paraula del públic. Va declarar que reresentava a un conjunt de botiguers de Catalunya i persones que estaven totalment discriminades perquè parlaven en castellà, o bé en l'anècdota que va explicar és que
Òmnium Cultural havia denunciat a un tender per posar els cartells en castellà i que la multa ascendia a un valor de 600 €. Però això de la gent que viu a Catalunya, qui s'ho creu? Jo no em crec que Òmnium Cultural vagi posant multes per a les tendes, o a excepte que no sigui una cadena de supermercats molt important.

Finalment es va tractar el tema de la ruptura d'Espanya. No van realitzar cap proposta, ni un reflex de la realitat. Jo proposo un federalisme. Però només van tractar des d'un centralisme absolut, o bé l'independència, i amb la mostra i deixant en evidència la importància que té Catalunya, la que alguns tant han despreciat i desprecien.

La gent de Myanmar diu "prou"

2007-09-24T23:42:00.000+01:00

Amb més de 300.000 persones, la manifestació d'ahir contra el régim dictatorial de Myanmar, antigament Birmània, posa en evidència el rebuig de la població envers a la situació del país.

La manifestació més gran de la história del país. Des de l'any 1962, al país asiàtic hi governa un régim autoritatri militar, i des de fa una setmana els monjos budistes van iniciar manifestacions en contra del régim. Col·lectius amb forta importància a la societat, com estudiants, famosos, actors, i fins i tot alguns parlamentaris que van ser elegit l'any 1990 però que no van ser reconeguts per la junta, s'han sumat a les protestes que mica en mica estàn agafant una dimensió que sembla que al régim el fagin tremolar.

Amb la demostració de rebuig més multitudinaria i amb més suport des de fa vint anys, ocupant més d'un quilómetre de la calçada d'una de les principals vies de la ciutat, és el resultat de 7 dies de protestes.

Ho encapcelen monjos budistes que amb els seus vestits de color roig fosc i amb el lema "marxem per al poble" encapçalen la iniciativa. Van demanar que no s'utilitzés cap emblema política, sinò que únicament oracions per a la pau. Després de realitzar oracions al temple de Sule, que concorda amb el principal eix comercial i financer de la capital, la concentració es va dispersar de forma pacífica.

Les manifestacions no només es realitzen a la principal capital on va sorgir, Rangún, sinò que fins a 25 ciutats ahir hi van haver manifestacions. Podem destacar Pakokku, Sittwe i Mandalay, on aquesta última és el punt neuràlgic del budisme del país. Zones més tranquiles i pacífiques del país com Masoeyein, Mya Taung, Bago, Monywa i Masoeyeih, amb manifestacions totalment pacífiques, amb els monjos al capdavant, són el reflex del que s'han transformat aquesta protesta.

20.000 monjos budistes abans d'ahir es van concentrar als carrers de Rangún, donant suport a Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau, i activista que ha estat detinguda 12 dels últims 18 anys per lluitar per la democràcia del país.

Tot va iniciar-se per manifestar el desacord de l'augment del cost de la vida a mitjans d'agost, ja que el preu petroli i aliments bàsics havien augmentat de forma desporporcionada i accelerada, i que encara continuen augmentant. Al veure que la presonera Suu Kyi tot i que a casa seva, estava a la manifestació, va ser un reflex de la poc poder que té la junta militar. Llavors, les manifestacions es van anar repetint, amb la suma de gent i col·lectius. Destaquem un grup anomenat "Aliança de Tots els Monjos de Birmamia", que va demanar al poble per primera vegada lluitar de forma pacífica contra la dictadura militar fins a la seva fi i arrivar a la democratització del pais.

El régim militar, encapçalat pel general Than Shwe, amb una duresa extrema envers a les protestes, no va actuar directament contra els monjos, degut a la consideració que els hi té la majoria de la societat.

Des del ministeri d'Assumptes Religiosos de Myanmar, Thura Myint Maung, va afirmar a la televisió que si els monjos budistes no respecten les lleis i els reglaments d'obediència dels criteris budistes, es durà a terme mesures per a que compleixi la llei. Alhora, als propulsors de les manifestacions, els va considerar com a elements que no volen la pau, ni estabilitat, ni progrés al país.

El Dalai Lama, el guía espiritual tibetà i màxima autoritat del budisme, va remarcar des de París, el suport incondicional dels monjos i va suggerir als generlas i les forces de l'estat major, que no apliquessin la força.

La Casa Blanca, afirma que està seguint amb atenció l'evolució de la revolta pacífica, i demana al régim militar a dialogar i no fer ús de la força, així ho va dir Gordon Johndroe. Alhora va afirmar que EUA manté els contactes amb els seus aliats amics de la regió per a impulsar el diàleg entre el régim i els que reclamen la llibertat.

Des de l'any 1962, Birmània, la podem veure en vàries etapes. La primera que va des de l'any 1962 fins al 1981, on el general Ne Win encapçalava el moviment comunista després del govern de U Nu que va deixar el Regne Unit després de la seva independència.

L'any 1988 una revolució reclamava la democràcia, i el moviment fou encapçalat per Maung, on va implantar novament el govern militar.

Un cop d'estat va fer canviar el nom del pais pel de Birmània per Unió de Myanmar. Finalment a l'any 1990 es fan eleccions lliures per primera vegada, després de 30 anys. Amb una àmplia victória del partit d'Aung San Suu Kyi, que finalment va ser anulada i que els militars la van fer renunciar.

Al Qaeda augmenta els seus desafiaments

2007-09-23T22:52:00.000+01:00

A finals de la setmana passada, Aymán Al Zauahiri, número dos de la xarxa terrorista d'Al Qaeda, i alhora líder espiritual, va fer públic un video amb diferents continguts motivant novament la lluita armada a tots els fidels de l'islam a noves zones del món i nous objectius.

Però aquesta vegada ha agafat nous reptes que fan que algunes regions, fins ara només advertides o avisades verbalment o amb incidents putuals, aquesta vegada s'ho mirin d'una altre manera i alguns mandataris reflexionin.

Desafiament directe cap a Pervez Musharraf. Al Zawahiri tracta al president de Pakistán de que és un gos de presa dels cristians nord americans. El mateix dia del video que es difón, des d'una web islamista amb la veu del número 1 d'Al Qaeda, Osama Bin Laden en un comunicat en format d'audio informa al president de Pakistán que l'incident de la Mesquita Roja d'Islamabad va ser només el començament de la jihad. Alhora, l'anima a participar a la Guerra Santa amb el seu exèrcit. Musharraf va reaccionar reclamant als Estats Units que éra una amenaça formal per part d'Al Qaeda i que es confirmaven les advertències que ell havia fet.

I per unesima vegada, també es fa referència cap al nord d'Àfrica, sobretot a zones que oficialment són territoris de països que no són musulmans. Marroc, concretament Ceuta i Melilla , i el que fóren també colònies franceses on hi tenen especial influència encara, sobretot a zones d'Argelia i Tunissia. Encoratja el comunicat a que els fidels facin marxar als infidels dels territoris sagrats.

Les referències que s'havien fet de cara al govern espanyol éra com a objectiu el territori que históricam,ent havien tingut a les seves mans, Al-Andalus. Aquesta vegada l'objectiu d'Al Qaeda es que la població que hi hagi als territoris sigui musulmana completament, es a dir, volen fer una purificació de la terra. El comunicat venera a tots aquells que van lluitar contra la presència colonial que hi va haver en els territoris musulmans, enciratjant als joves per realitzar, tot i que realment en una situació completament diferent, el mateix que van realitzar els seus avantpassts. Tot i això com en altres vegades han dit als comunicats, és de gran importància la recuperació de qualsevol territori islàmic, i que l'Al-Andalus és un repte i un clar objectiu.

Un comunicat que conmemora també l'aniversari dels atemptats als EUA, que ja fa 6 anys d'aquells episodis de caos i incertesa que es van viure directament als EUA, però indirectament també a la resta del món.

Altres referències en el video, on podem recollir sobre els assassinats que es realitzen a presons israelianes a presos palestins i egipcis, l'objectiu principal dins de les tropes d'ocupació a Afganistàn i Iraq. Finalment afirma que els musulmans que han sofert l'opressió seràn la vitòria envers als opresors.

La nova Guerra Freda

2007-09-21T17:43:00.001+01:00

Amb quin objectiu? No ho sabem, possiblement controlar el món, allò pel que lluitaven els dos grans adversaris o dos grans blocs, EUA, amb el capitalisme com a sistema económic; i URSS amb el comunisme.

Avui en dia les circumstàncies semblen que hagin canviat, però malhauradament segueixen el mateix camí alguns esdeveniments, i que fan recuperar algunes époques ja superades i que posaven en por a la gran part del món.

Incidents com el de Georgia fan pensar cap a provocacions cap a altres països, o tensions, com les que van ocasionar amb l'estavellament d'un míssil a una zona on és propera al régim de Vladimir Putin i que el govern de Georgia no vol deixar escapar de les mans. Russia sembla que vulgui recuperar aquells territoris que un dia va controlar i que estaven a la seva disposició.

Fa una setmana, Russia va realitzar unes proves d'una nova bomba. La bomba de buit. És un innovadosa bomba encara amb més poder que la nuclear. Agafant una zona per a poder saber l'abast de la bomba, es va poder comparar i fins i tot superar el poder destructiu de la bomba nuclear arrasant amb edificis i vehicles blindats.

Des de la prova que va realitzar Russia, demosta el poder que té envers als altres països i l'opinió pública equiparant aquesta bomba com al pare de totes les bombes, superant a la Massive Ordinance Air Blast, una arma de llarg abast que éra l'arma no nuclear més poderosa de tota la história.

El cap de l'Estat Major de les Forces Armades russes, el coronel Alexandr Rukshin, equiparava a la prova de la nova bomba a una de nuclear i sent la bomba de buit més potent del món .

Les noticies del Canal 1 de la televisió russa va mostrar un video on es podia veure l'assaig que es va realitzar. Alhora també hi han les imatges del llançament des d'un bombarder TU-160 i on la bomba descendia amb un paracaigudes.

Envers al enfrontament sobre la demostarció depoder davant la resta del món, els militars del Pentàgon van anomenar a la bomba de buit americana com a "mare de totes les bombes". Els militars russos a aquesta la anomenen com a "pare de totes les bombes". Segons les declaracions que va fer el general rus Rukshin, afirmava de forma contundent que gràcies a aquesta bomba, permet garantitzar la seguretat del propi estat i alhora plantar cara al terrorisme internacional en qualsevol situació i qualsevol regió del món.

Des de el Ministeri de Defensa, la fabricació d'aquesta nova arma, no vol dir que es faci cap trencament de cap pacte militar internacional acordat, ni tampoc de bon tros la reactivació de la carrera d'armaments. Segons ells, és simplement una fase de moviments militars i innovació, i alhora amb polítiques militars realitzades per part del president Vladimir Putin, amb el simple objectiu de recuperar un paper destacat envers a la situació militar en el món.

El funcionament de buit, és que escampa sobre la zona d'impacte un combustible en forma de pols que es barreja amb oxígen de l'atmósfera, i quan es detona la bomba incinera a tot ésser viu, a més a més d'una ona expansiva supersónica i d'altíssima pressió. A diferència de les bombes nuclears, es bombes de buit no aporten cap perill pel medi ambient, ja que les bomnes nuclears contaminen el territori de forma radiactiva. Rukshin va dir que literalment tot ésser viu s'evapora, i que després de l'explosió, la terra agafa una aparença més similar a la superfícies de la lluna, però sense contaminació química o radioactiva.

Les característiques de la bomba russa són molt superiors a la americana, ja que amb menys explosius: 7,2 per part de la russa i 8,2 per part de la americana, la bomba russa supera fins a 4 vegades la capacitat destructiva, 20 vegades el territori afectat, i una temperatura 2 vegades més alta al epicentre de l'explosió.

El responsable de la investigació Yuri Baliko, va comentar que per part seva que el explosiu de la bomba és molt més potent que el TNT ja que està fabricat a partir de nanotecnología. Degut a això, l'artefacte requereix menys exactitud per concretar a l'objectiu i alhora fa disminuir els costos de producció de l'arma.

Durant el mes d'agost, Russia va anunciar que recuperaria els vols de vigilància, sobretot a les zones on vigilen membres de l'OTAN i EUA, en resposta a les pression que han realitzat altres potències, principalment a partir de la crisis sobre l'escut antimissils.

14 bombarders, avions d'assistència i avions cisterna estàn a disposició del govern rus patrullant, i van iniciar concretament el seus trajectes el dia 18 del mes anterior. Inicialment començaràn a patrullar per zones aèries dels oceans Atlàntic i Pacífic, la mar Negra i el Pol Nord, més enllà de les seves fronteres.

Cal esmentar que les tripulacions dels avions russos, tenen la possibilitat de portar armes nuclears, i realitzar trajectes superiors de 10.000 quilómetres.

Intent d'assassinat a Bouteflika

2007-09-07T19:35:00.000+01:00

Aquest cop l'objectiu éra el president de la República d'Argelia, Abdelaziz Bouteflika. Un suicida es va inmolar dijous al matí a la ciutat argelina de Batna, a uns 430 quilómetres de la capital en direcció sud-est, uns 45 minuts abans de la comitiva on hi havia entre les diferents personalitats, el president.

19 morts és l'últim balanç de morts amb més de 75 ferits de certa consideració és el darrer balanç que ha facilitat el Ministre de l'Inteior Noureddine Yazid Zerhouni. Gràcies als espectadors i ciutadans que esperaven l'arrivada del president van evitar que el terrorista l'explosionés quan passés el president.

Tot va succeir, quan dins de la multitud, concretament davant de la mesquita, tan els ciutadans que esperaven la visita del president Bouteflika i la policia, observaven al suicida ja que es comportava d'una manera sospitosa. Llavors uns policies amb l'ajut dels civils el van retenir per escorcollar-lo, i va ser el moment on es va explosionar la càrrega.

Un cop això va succeir, el president de la Republica, no va modificar ni el recorregut ni va suspendre la comitiva, ans els contrari. Al saber la morts de persones i l'hospitalització de més de 75 ferits, inmediatament es va dirigir cap a un hospital on hi havia gran part dels ferits per l'atemptat.

Bouteflika, va acusar als autors i responsables de l'atemptat, els rebels islamistes, de criminals. Va afirmar de forma contundent que "aquestes persones estàn treballant per interessos de capital estranger i líders de fora del nostre pais"

Bouteflika acusa directament als islamistes de posar traves a la política que ha està fent per a la reconciliació nacional, per a posar fi la lluita entre el govern i l'exèrcit per una banda, i per l'altra els grups insurgents radicals que tenen com a objecuitiu crear un estat islàmic. Després va afirmar el president en un discurs a la televisió nacional que no abandonarà mai la politica de reconciliació.

Cal recordar que el conflicte d'Argelia es va iniciar el 1992 i des d'aquest blog s'està preparant un reportatge.

Llastimosament, ahir a Argelia va tornar a ser noticia. Altre cop amb tres dies un altre atemptat per culpa d'Al Qaeda. En menys de 48 hores les xifres entre els dos atemptats ja oscilaven cap als 50 morts.

En el segon atemptat un suicida a la petita ciutat portuària de Dellys, a la Kabilye, va fer explotar una furgoneta contra una caserna de la Marina fent un resultat de 30 morts i més de 40 ferits, la majoria militars.

Aquests últims atemptats fan recordar a la gent el passat, on concretament els anys 90 hi va haver una gran guerra civil, amb el resultat de grans repercussions cap a la societat. Ara amb el suport d'Al Qaeda, els terroristes que lluiten per a una Argelia ultra-conservadors, recobren força, però sempre donant un suport moral a les autoritats d'Argeila, per lluitar per la llibertat i la democràcia del país.

El passat dia 5 de Juliol el president Bouteflika, coincidint amb la celebració del dia de la independencia d'Argelia, va donar llum verda a una ofensiva contra els insurgents islamistes integristes, concretament a la zona de la Cabília, a la zona montanyosa del nord d'Argelia, a tocar a les costes del Mediterrani, fent d'aquesta zona una zona d'enfretaments entre l'exèrcit i els rebels. Un contingent de 3.000 soldats de les forces especials, amb suport aeri d'avions i helicopters, i amb artilleria pesada, concretament amb morters i artilleria. Uns resultats després d'aquesta operació amb més d'una vintena de morts per part dels insurgents i algunes baixes per part de l'exèrcit.

Les pors dels 11-S

2007-09-05T15:50:00.000+01:00

Com cada any, sembla que tothom es prepari per a tornar a viure un altre atac com el que va sofrir els EUA el dia 11 de Setembre. La gran quantitat de diners que es gasten els governs occidentals per a la "protecció de la nació", la seguretat en els avions, transport públic i espais concorreguts, però no pas amb suport dels ciutadans, que realment són els encarregats de subministrar els diners per poder pagar a les grans factures de les empreses de seguretat.

Amb els milions que es gasten amb armament i amb enviar coses a l'espai, no es podria donar per la gent que passa gana? A quanta gent els hi hem escoltat això? Quantes vegades? Ja tantes que no en fem ni cas malauradament.

Avui mateix des d'Alemania, les autoritats han evitat un atemptat que es podia haver comés aquest 11 de Setembre. Concretament 3 persones han sigut detingudes acusades de planejar atacs, uns atacs que anaven dirigits al Aeroport de Frankfurt, i a la Base Aeronàutica de caràcter militar dels EUA i l'OTAN.

Dos dels detinguts d'origen alemany i convertits a l'islam, i un d'origen turc, havien sigut entrenats a campaments. Tenien a la seva disposició 750 quilograms de

La procuradora federal alemana Monika Harms dijo que los tres detenidos -incluidos dos alemanes convertidos al islam- habían entrenado en campamentos de terroristas en Pakistán y obtuvieron unos 750 kilogramos de peròxid d'hidrógen per a l'el·laboració d'explosius.

Segons les autoritats creuen que podien haver realitzat l'atac en cuestió de dies,
gran possibilitat el 11 de Setembre, probablement recordant el del 2001.

El responsable de la Oficina Federal de Prevenció de la Delinqüència a Alemania, Joerg Ziercke, ha informat de que la quantitat de periòxid d'hidrogen emmagatzemat, es podia haver mesclat amb altres productes químics, i així adquirir un poder com 600 quilograms de TNT, amb una potència molt superior a les de Madrid i Londres.

Els tres sospitosos formen part d'una cél·lula a Alemanya de l'organització terrorista Unió de la Yihad Islàmica, una organització terrorista sunnita amb seu a l'Asia Centrak i que es una escisió del Moviment Islàmic d'Uzbekistán.

L'Agrupació de Defensa Forestal en acció

2007-08-22T09:10:00.000+01:00

Les pluges d'ahir a la tarda van ocasionar diversos incidents, com algunes petites inundacions a baixos, o caigudes d'arbre entre d'altres.

L'ADF de Martorell també hi va estar col·laborant amb les diverses tasques per a ajudar a tornar a la normalitat. En absència de Bombers i Protecció Civil, i ajudant a la Policia Local, va realitzar tasques com la retirada d'arbres de la calçada, desembussament de clavagueram i desaigües, i salvament i rescat.

Concretament, la retirada d'arbres, produïda pel vent, va estar situada la zona més conflictiva a la zona de la Vila. La zona d'inundacions, a la zona de la Vila també hi va tocar, d'on la neteja a temps dels diferents forats d'evacuament d'aigua del pont de l'Anoia van facilitar la seva obertura al trànsit. L'altre zona perjudicada va ser al Polígon La Torre, concretament al carrer Indústria, on es va quedar completament anegat d'aigua el carrer i vàries naus industrials.

Al carrer Indústria, a causa de l'estancament d'aigua i amb això el nivell de l'aigua va ascendir d'entre 1-1'5 metres. Un conductor es va quedar atrapat enmig de l'aigua, amb un vehicle. Aquest home va sortir nedant fins a trobar un punt elevat i allà esperar a que el rescatessin. El vehicle de l'ADF (cal recordar que és particular) és aquí on va fer la principal tasca. La Policia Local va reclamar ajuda a causa de l'absència de Bombers, i on gràcies a les característiques del vehicle de l'ADF va poder entrar per l'aigua fins al punt on es trobava la persona, un cop el vehicle del adf va arrivar on es trobava la persona a rescatar aquesta, va pujar a sobre del capó i un cop a dalt van procedir a sortir de l'aigua. Aquesta persona va deixar el vehicle al mig de l'aigua anegat fins que no va ser possible aixecar les tapes de les clavagueres per tractar així d'evacuar l'aigua acumulada. Un cop l'aigua ja va marxar l'ADF i el conductor de la grua de la Policia Local de Martorell van treure el fang i porqueria dels desaigües del Carrer Industria per així evitar que passés un segon cop i ahir tornés a ploure durant la nit, per fer temps fins que el serveis de neteja acabessin de treure el fang del carrer.

Els voluntaris de l'Agrupació de Defensa Forestal de Martorell un cop més reclamen ajudes i la aportació de recursos, ja que ahir totes les tasques es van fer amb aportacions particulars dels voluntaris, a causa de no tenir res ni tan sols roba adequada per la tasca que porta a terme un ADF.

Paper mullat les seves paraules

2007-08-20T21:11:00.000+01:00

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) demana l'estatus de refugiat al govern de Sudan als 30.000 desplaçats pel conflicte del Darfur que es troven a la frontera amb el pais veí.

Aquests 30.000 desplaçats, son beduins del Txad que es troben a la provincia més occidental, tocant amb la forntera de Sudan. 200.000 persones ja han perdut la vida des de que l'any 2003 va iniciar-se le conflicte, i més de dos milions de persones s'han vist obligades de desplaçar-se cap a altres zones i abandonar les seves propietats.

Segons ACNUR, la situació en que es troben els desplaçats és lamentable, i les condicions amb que sobreviuen són precaries. Han ocupat vivendes abandonades per refugiar-se. Els propietaris de les vivendes van marxar quan va sorgir el conflicte armat al mes de febrer del 2003. L'enfrontament recordem, que és entre rebels i el poder central.

Però diumenge, Israel va declarar l’expulsió dels refugiats del Darfur, ocasionant així un debat envers a l’estat jueu, ja que es va fundar després de l’extermini nazi, amb el deure de rebre a persones que fugen d’una persecussió. L’afluència d’africans a Israel, part d’ells del Darfur, ha fet reflexionar a les autoritats d’Israel trobant l’anterior solució.

La seva entrada és des del desert del Sinaí, a través de la frontera tan irregular a la zona, fent retornar durant la nit de diumenge cap a Egipte als 48 il·legals. Aquests 48, seràn expulsats d’Egipte cap a Sudàn.

David Baker, un delsportaveus del govern afirmava que desconeixien que uns dels expulsats provenien del conflicte del Darfur, però alhora va afegir que els habitants que fugin i es drigeixin cap al seu país no seràn excepció dels altres il·legals. "La politica de deportar a qualsevol persona que ingressi de forma il·legal a Israel s’aplicarà a tothom, incluïnt als que vinguin del Darfur".

Sembla ser que la promesa que va fer el Primer Ministre d’Israel Ehud Olmert, no es compleix. Va agafar el compromís fa unes setmanes d’acollir a tots aquells que necessitin regufi i siguin perseguits provinents del conflicte del Darfur.

Complir una ordre

2007-08-12T11:58:00.000+01:00

A vegades s'han de complir ordres, que a desgana et manen alló que saps que no està bé, però no pots fer-hi res. Es com deixar guanyar una batalla, per uns, però potser per a altres aquesta batalla era una guerra que l'havien guanyat.

Per que els hi donguin un territori no vol dir que deixaràn guanyar la guerra. Llavors, què pretenen? Si creuen això, van ben equivocats.

Es va complir amb allò que habien manat. Amb el suport de 11 dels 12 diputats del Partit Socialista de Navarra, amb una abstenció i els altres amb el vot en blanc, el la dreta de Navarra UPN, amb Miguel Sanz com a cap de llista, el van nombrar president de Navatta, fent d'aquest el quart any a la presidència.

El candidat d'UPN només necessitava majoria simple. Va obtenir 24 vots favorables: 22 del seu propi partit, 2 de Convergència de Demócratas de Navarra amb qui formaràn govern. Nafarroa-Bai amb els seus 12 parlamentaris i els 2 d'Esquerra Unida, van votar-hi en contra.

La situació del PSN no és fàcil. Una divisió clara i complicada. Una divisió que no només és un a decisió política, sinò que qüestiona la ideología de l'esquerra que representem. El Secretari General del PSN, Carlos Chivite, va refusar la opció de convocar un Congrés Extraodinari. Segons les seves declaracions afirmà de forma contundent en que no hi ha raons suficients on sigui vital la seva convocatória.

Alhora fent referent a la situació que s'ha donat després dels resutats de les eleccions i les negociacions per formar el govern de Navarra, Sanz va reflexionar dient que el que ha passat ja no té solució, recordant que el PSN ha fet front a crisis més fortes.

Per altra banda el mateix Sanz, amb la mostra d'estabilitat i la seva continuitat al capdavant del govern Foral de Navarra, amb la condició de qui hi estigui realment és UPN i no el líder del PP, o bé Àngel Acebes. Aquesta era la principal advertencia que feia el Secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, fent-li recordar que depenen del que faci el PSN per governar. Des de la seu del Partit Popular van demanar coherencia i estabilitat a Navarra.

Però dins del Partit Socialista de Navarra comencen a aparèixer les conseqüències. Primer de tot, qui va dimitir va ser la Secretària General de les Joventuts Socialistes de Navarra, Irene Lapuerta, que alhora també formava part de la direcció regional del patit amb la secretaria de Benestar Social. La dimissió de la Secretària General, ha anat seguida per tota la Comissió Ejecutiva Nacional de les Joventuts Socialistes de Navarra.

Tot i ser les primeres dimissions, no han sigut les ùniques. Dimiteixen també cuatre càrrecs de la Comissió Executiva Nacional del PSN. El Secretari de Treball Mariano Cerezo, Lourdes Montero com a Secretària d'Infraestructures; Teresa Iradiel per Agricultura i Ramaderia, i finalment María Luisa Osta com a Secretària de Formació.

Les esquerres no podem fer aquests gestos cap a la dreta. Reflexió!

Russia vol jugar

2007-08-09T13:16:00.000+01:00

Russia vol anar més enllà. Les raons que pot tenir o poden tenir per actuar d'aquesta manera de moment estàn en una intriga, però tot apunta cap a una revitalització económica del país, però alhora augmentant les seves intencions de militarització.

Dimarts passat van col·locar una bandera russa a l'escorça de l'Oceà Glacial Àrtic. L'expedició que va ser realitzada amb dos minisubmarins, forma part d'una missió científica, amb el principal objectiu de trovar proves en que demostrin que una gran serralada submarina forma part d'una extensió geològica de territori rus. El descens va ser d'uns 4.200 metres de profunditat per a la seva col·locació.

Una zona del món on hi ha disputada la reclamació de la seva propietat. Es veu per part dels altres països que reclamen la seva propietat, a part de Russia, EUA, Canadà, Noruega i Dinamarca, com a un moviment per intentar reclamar la propietat per part de Russia d'un milió de quilòmetres quadrats d'àrea submarina, i amb la possibilitat d'haver-hi jaciments de petroli i gas.

Si les investigacions que està realizant els científics russos poden demostrar que la zona que reclamen és de Russia, i la Llei del Mar de l'ONU ho aprova, llavors concedirà el títol de la propietat cap al Kremlin. Segons els experts, la cadena submarina de montanyes, coneguda amb el nom de Lomonosov. Aquesta serralada, s'eleva a 3.700 metres sobre el fons de l'oceà i va més enllà del Pol Nord, i possiblement la continuació de Sibèria i del continent.

Serguéi Balyasnikov, portaveu de l'Institut Àrtic i Antàrtic de Russia, va afirmar: "Es un pas molt important per a que Russia demostri el seu potencial a l'Àrtic".

Tant les declaracions que es van fer, però principalment la col·locació de la bandera per reclamar-ne la propietat, van comportar reaccions. Des de Canadà, el ministre de Relacions Exteriors Peter MacKay, va criticar profundament la missió realitzada. Alhora va afirmar: "No estem al segle XV. Un no pot anar pel món posant banderes i afirmant que aquell territori li pertany".

Els dos submarins es van submergir a 4200 metres, aprofitant i recollint mostres de la flora i de la fauna, i deixant una cápsula de titani, on a l'interior hi ha la bandera de Russia. Des d'un dels submarins, parlarien amb els astronautes russos que hi han a l'Estació Espacial Intrenacional, establint així per primera vegada comuniació entre dues expedicions, una al fons del Àrtic, i l'altre a 350 quilómetres d'alçada.

La recompensa que obtindria el gran pais sería segons diversos càlculs, 10.000 milions de tonelades, gas i altres productes minerals amb un alt valor. La descongelació de l'Àrtic conjuntament amb la por de la fi de les fonts d'energia, està convertint al Cercle Polar Àrtic com a objectiu d'aquesta recerca, fins i tot arrivant a petits enfrontaments diplomàtics dels cinc països.

A part de les estratègies de Russia, entre els altres països també hi ha enfrontament: EUA i Canadà el seu objectiu el Passatge Nord-Oest. Noruega i Russia el Mar de Barents, i finalment Canadà i Dinamarca es disputen els drets d'una petita illa de Groenlàndia. Alhora, el Parlament Rus, es nega a firmar el tractat amb EUA i Dinamarca envers al Mar de Bering amb la possibilitat de reclamar tot el Pol Nord de la seva propietat.

Nova estratégia: més armament

2007-07-31T15:09:00.000+01:00

Així de simple. Sembla que els EUA només tingui una solució pels problemes diplomàtics: l'armament. Ara li toca als EUA posar diners de la seva butxaca, segons la seva estratègia. Un total de 63.000 milions de dólars ofereixen els secretaris d'Estat i de Defensa dels EUA als diferents països que avui mateix han iniciat la seva gira pel Próxim Orient.

El seu principal objectiu de tots, segons els EUA és contrarrestar la influència que pot exercir Iràn a la regió com a exemple al Líban, i alhora per tenir més suport envers al conflicte d'Iraq. Segons Rice, l'objectiu principal de les "inversions" militars són amb la finalitat de contrarestar les influències negaives per a aquests països per part d'Iràn, Al Qaeda, i Hezbollah, on actua a les zones del Próxim Orient de Siria, Palestina i la regió propera a Israel.

Robert Gates i Condoleezza Rice arriven a la zona on el dia abans ja s'havien fet publics l'anunci dels contractes d'assistencia militar d'uns 63.00 milions de dólars, a canvi de col·laborar amb els EUA al tema d'Iraq i Israel.

Les xifres s'eleven a les diferents nacions en què hi participen en les següents: 13.000 milions de dolers per Egipte, 30.000 milions de dolers per Israel i finalment 20.000 milions de dólers per Arabia Saudita. Aquests altres països, Emirats Àrabs Units, Qatar, Kuwait, Qatar, Bahrein, i Omán, es beneficiaràn també amb destacats subministraments d'armament però encara amb una quantitat no aclarida.

Cal dir que amb afirmacions que va fer la secretaia d'estat del govern nord-americà va acusar principalment a Iràn de fomentar i ajudar al terrorisme a les zones del Líban i la seva zona propera, donar suport a les milícies xiítes d'Iraq, enfrontades constantment amb les milícies sunnites. Però fins i tot, Rice va dir clarament que Iràn a part de tenir la voluntat de fabricar la bomba atómica, també dona suport a Hamàs. Hamàs recordem que es un moviment de caràcter sunnita, és a dir, no té fonaments les afirmacions de Condoleezza.

Els temes per tractar en aquestes reunions amb els diferents apïsos i governants respectius seràn els temes d'Iraq, amb l'objectiu de trobar una solució per a estabilitzar el país diferent tan ètnicament com culturalment i enfrontades pel poder. Un altre tema que si que afecta directament als paisos que visitarà serà el propósit per cadascun envers a l'actitud que hi aguardaràn els EUA, amb l'objectiu de continuar la mateixa situació que ara.

Els temes de seguretat serán uns dels més importants, sobretot envers a la situació que té cada pais, i les necessitats que podría tenir en un futur i les seves millores, però també de temes polítics.

La situació que està adquirint Iràn envers al seu programa nuclear principalment, els diferents aliats àrabs dels americans tenen temor, i estàn preocupats, així es van mostrar en els primers contactes amb els dos representants.

Tots hem de ser iguals davant la Constitució

2007-07-26T14:19:00.000+01:00

Després de la portada que va realitzar la revista "El Jueves" el fiscal Juan del Olmo va criminalitzar la portada del dia 18 de Juliol, on hi ha una vinyeta dels Prínceps d'Asturies.

El fiscal va demanar la retirada de la revista dels quioscos, però que en el major dels casos ja s'havia esgotat, la clausura de la web oficial de la revista, i el cumpliment de les penes que poden arrivar fins als 2 anys de presó per injuries a la corona als dibuixants.

El jutge de l'audiència Nacional, Juan del Olmo va ordenar per demanda de la Fiscalia General de l'Estat la retirada de la revisa satírica. Un cop la gent es va assabentar que sabien que la anaven a retirar, es va esgotar.

La situació de l'imatge en ple acte sexual on hi han de protagonistes els prínceps, i com a argument els 2500 euros que va prometre el president del govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero, una ajuda económica de 2500 euros per infant que naixia. La sàtira hi figurava com a objectiu els 2500 euros que va prometre per familia i infant que tinguéssin.

El jutge va demanar la destrucció del disseny per a que no es puguin reproduir més números amb aquesta imatge. Alhora en les diverses actuacions efectuades pel jutge es qualifica la caricatura d'actitud ofensiva i causant deshorament als membres de la corona. Envers a la Constitució Espanyola prohibeix la censura previa de publicacions, però si permet retenir-les si hi ha un jutge que determini que està incomplint alguns drets bàsics de les persones.

Cal recordar que al Códig Penal, l'article 490, el punt 3 diu: "el que calumniare o injuriare al Rey o a cualquiera de sus ascendientes o descendientes, a la Reina consorte o al consorte de la Reina, al Regente o a algún miembro de la Regencia, o al Príncipe heredero de la Corona, en el ejercicio de sus funciones o con motivo u ocasión de éstas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si la calumnia o injuria fueran graves, y con la de multa de seis a doce meses si no lo son".

A l'article 491, al seu segon punt diu: "se impondrá la pena de multa de seis a veinticuatro meses al que utilizare la imagen del Rey o de cualquiera de sus ascendientes o descendientes, o de la Reina consorte o del consorte de la Reina, o del Regente o de algún miembro de la Regencia, o del Príncipe heredero, de cualquier forma que pueda dañar el prestigio de la Corona".

I finalment envers a la injuria que afirma que hi ha el jutge, l'article 208 de la constitució diu: "acción o expresión que lesionan la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación. Aquest article també hi destaca que: solamente serán constitutivas de delito las injurias que, por su naturaleza, efectos y circunstancias, sean tenidas en el concepto público por graves".

A la web de "El Jueves" dilluns va penjar la ressolució de l'Audiència Nacional sobre el tancament per emetre i difondre a través d'internet la portada polémica. La web va estar tancada uns dies, però actualemnt ja està oberta altre cop.

La web va penjar el comunicat judicial, i de momen els editors no saben les repercussions econòmiques, tan de forma positiva o bé negativa.

Cal dir que repercussions cap als editors i autors, només si hi són, seràn de caràcter econòmic, i no pas de penes de presó. Alhora, el dia 25 de juliol, la revista satirica va treure un númer o on afirmava que rectificaven.

Sembla que tot hagi quedat en una anècdota, però va més enllà; la diferència davant la Constitució Espanyola de les persones envers a aquells que segons els seus avantpassats van ser elegits per la gràcia de déu.

Alhora conseqüències polítique n'ha tingut, des del PNV, el senador Iñaki Anasagasti titlla a la monarquia de ganduls, i que quan els vols criticar són intocables. Alhora refelexiona l'origen de l'actual monarquia que hi ha al nostre país. Hem de recordar el passat i quines Corts van nomenar a Juan Carlos I Rei d'Espanya, les franquistes, aquelles que havien prohibit la llibertat, que van derrumbar un estat democràtic.

Guerra d'espies, crisis de potències

2007-07-19T17:02:00.000+01:00

Tot va començar amb el cas Litvinenko, un cas de contraespionatge per tal de desmantelar el control que exerceix el president de Russia Vladimir Putin.

Andréi Lugovói va ser espía durant la URSS, però un cop va caure, va abandonar el KGB treballant per Borís Berezovski i on més tard va fundar la seva propia empresa de seguretat privada.

Cap a finals de l'any passat es va reunir cuatre cops amb Alexander Litvinenko. Litvinenko, cal dir que també fou espía en la mateixa que època Lugovói. Dies després de les trobades, Litvinenko moria per Poloni 210. Les acusacions abans de morir, les va dirigir cap a Russia, i directament amb el president rus Vladimir Putin. Cal recordar que Litvinenko éra crític de forma afèrrima envers a la política que desenvolupava Vladimir Putin.

Litvinenko, abans de morir, va escriure una carta on revelava infrormació secreta per les causes que el govern de Putin volia la seva mort. Va assegurar que el Kremlin estava darrera del seu assessinat, per haver acusat als serveis secrets russos de ser la causa de diverses explosions en un edifici de Moscou en l'any 1999, i haver ajudat a pujar a la presidència a Vladimir Putin.

Un cop sabut això i les acusacions que va realitzar, tot apuntava cap a Moscou, i sobretot amb aquell que s'havia reunit. Mig any després, la justícia de Gran Bretanya, va demanar la seva extradició de l'ex-espia Lugovói, pel presumte assessinat a Litvinenko i s'ha demanat la seva extradició.

Des de Moscou, la resposta va ser contundent: ningú marxa de Russia per a ser acusat d'un assassinat que no va ser ell el responsable. El govern rus es va posar davant de l'ex-espía per tal de protegir-lo i alhora va remetre acusacions cap al govern anglés.

L'ex-espia afirma que és inocent, i que l'acusació de la fiscalia anglesa es ammb objectius i finalitats polítiques. Afirma que té proves que de perquè no es creu els fets de què l'acusen. La fiscalia va demanar la seva detenció ja que afirma que té proves suficients del envenerament del ex-espia que va morir el dia 23 de novembre de l'any passat al hospital University College de Londres. Va iniciar a enmalaltir el dia 1 de novembre, després de reunir-se per última vegada amb Lugovói i Dimitri Kovtun, a l'hotel Millenium de Londres.

L'advocat de Lugovói ha declarat que no ha rebut cap notificació, ni de forma verbal o escrita de que es presentin càrrecs en rel·lació a aquest cas. El govern britànic va qualificar de greus la actitud que estava adquirint Russia, i ha expressat que dessitja que ofereixi plena cooperació per aclarir el cas. La fiscalia russa va afirmar que no extraditarà a l'ex-espía, ja que la contitució del propi pais no ho permet.

Les conseqüències immediates:
Dilluns van començar una crisi. A més, la situació militar no acompanya després de la crisi de l'ubicació de l'escut antimíssils entre Russia i l'OTAN. Dilluns el govern britànic va expulsar de les illes a cuatre diplomàtics de l'ambaixada russa de Londres, alhora amb restriccions a l'emissió de visats, degut a que el Kremlin va negar l'extradició de Andrei Lugovoi requerida per la fiscalia britànica.

Les relacions oficials i negociacions entre els dos països ja es va suspendre dilluns, el mateix dia dels anteriors incidents.

En una intervenció al Parlament, el ministre británic d'Asumptes Exteriors, David Miliband, va assegurar que la "resposta apropiada" a la decisió "extremadament decepcionant" de Russia.

Miliband alhora va afirmar que Russia es un soci internacional imprescindible per al seu pais i important per al món, però concretament al Regne Unit per diversos temes, com el canvi climàtic, Próxim Orient, terrorisme internacional, i en que les relacions entre els dos haurien de ser amb confiança i respecte entre els dos.

Després de l’expulsió dels membres de l’abaixada de Moscou a Gran Bretanya, el Kremlin ha acusat que la ambaixada britànica a Russia, estava formada per espíes.

La implicació que tenia Gran Bretanya envers a l'exespia i el seu assessinat són:

Litvinenko, va iniciar la seva carrera armamentística l'any 1980, i va anar ascendint fins a arrivar a coronel. L'any 1998, va denunciar irregularitats al Servei Federal de Seguretat, sent així un dels principals opositors de Putin. Va demanar asil polític al Regne Unit, que se li va otorgar a principi del 2006. L'any 2001 publica a Nova York, el llibre "El FSB dinamita Russia", sent la base de la pel·licula "Atentado contra Russia".

Al ser presuntament assassinat un exespía per conceptes polítics a un altre país, i a més amb la seva nacionalitat al Regne Unit, són elements que permeten que el Regne Unit prengui represàlies polítiques ja que han interferit al seu territori, assassinat, etc.

La situació política entre ambdós, i alhora, Russia envers a l'OTAN ha empitjorat considerablement. Una crisi que esperem queno recuperi moments freds del passat.

Gran incendi industrial a Ullastrell

2007-07-15T14:22:00.000+01:00

Cap a les 3 de la matinada s'ha iniciat el foc, que podría estar possiblement al magatzem de l'empresa Polichemi a Ullastrell, en que la seva ocupació èra la recliclar cauxú. Les causes del incendi encara es desconeixen.

Una gran columna de fum s'hi pot observar, tan des de l'inici, com ara. De nit l'espectacularitat del les flames feinen por als mitjans, però des de les 6 de la matinada la intensitat considerablement, to i que manté un ritme fort. Es preveu qeue l'incendi no s'extingeixi fins demà.

Un gran nombre d'efectius s'hi ha desplaçat a la zona, des de gran part de Catalunya, fa que els vehicles es concentrin majoritàriament aquí. Les altes temperatures per tita Catalunya, i l'elevat nombre d'incendis que hi han hagut, amb l'incendi de la industria encara ho agmenta més. La situació està a nivell 5, a nivell màxim, ja que a part dels diferents condicionants, espurnes d'alumini enceses arrivaven aquest matí a llocs del voltant com Montserrat o Vacarisses.

Des de Martorell, s'hi han desplaçat els vehicles i el cos del Parc de Bombers de Martorell, i els membres de l'ADF EL ROURE de Martorell, aquests últims per a donar suport a l'incendi forestal que s'ha declarat a la part inferior de l'edifici.

El canvi de papers

2007-07-12T12:01:00.000+01:00

Dissabte no vaig poder aguantar. Les llagrimes queien quan pel canal 33 explicaven les anècdotes i la história de la historia d'Anna Frank. La situació que va viure un poble, el poble jueu, que va quedar humillat degut al nazisme que es va extendre pel vell continent, i amb la seva persecusió.

La historia d'una familia, però sobretot d'una infant, escrivint a un diari personal que tot i que hi ha gent que ho qüestiona, ens han arrivat les seves paraules, les seves lletres, d'alló que podia ella veure i sentir. Una nena que va ser forta fins a l'últim moment, però que si més no reflexa la realitat, el seu final tant cruel i trist igual que tantes persones.

El poble jueu va ser el més castigat i més identificatiu en la repressió i els camps d'extermini. Però cal recordar les següents dades:

de 5.600.000 a 6.100.000 jueus, més de la meitat de Polonia,
de 3.500.000 a 6.000.000 civils d'orígen eslau,
de 2.500.000 a 4.000.000 presoners de guerra provinents de l'URSS,
de 2.500.000 a 3.500.000 civils de Polónia,
de 1.000.000 a 1.500.000 gent contrària al règim,
de 200.000 a 800.000 gitanos,
de 200.000 a 300.000 discapacitats,
de 10.000 a 250.000 homosexuals,
i milers de membres de "Testimonis de Jehovà"

Més de 20.000.000 de persones.

Debem condemnar tot el que van patir aquelles persones, sense cap dubte i crec que tothom ho creu o ho fa; però i si mirem al present? Com diu la cançó qui podia imaginar que David fós Goliat.

Els que van patir, ara curiosament fan patir. Quina paradoxa. Tot i que la situació al Pròxim Orient va millorant mica en mica, tot i haver-hi grans contradiccions, sembla que hi hagi una temporada amb una mica de tranquilitat, tot i haver-hi un govern amb minoria. La situació d'embargament de l'Autoritat Nacional Palestina envers a Europa i a la comunitat internacional s'ha suspés i sembla ser que altre cop bé un temps de calma.

Esperem que la situació al Próxim Orient vagi millorant mica en mica, i que les superpotències militars, tant americana com d'Israel deixin respirar al poble palestí.

Després de que Tony Blair deixés el lloc de primer ministre, el nou càrrec proposat és el de fer de mitjancer, enviat per la Pau, representant a la Unió Europea, E.U.A, Russia i l'ONU. La maduració d'un polític intel·ligent, pot modificar l'actitud que ha mostrat en diverses ocasions, i així donar esperances reals de Pau.

Tony Blair, tal i com Al Gore s'ha fet com a portaveu de la lluita contra el canvi climàtic, Blair després de la fi del conflicte de l'Ulster, possiblement es converteixi com a un portaveu de la Pau, de les paraules i la raó.

Sang i llàgrimes des de l'estrager cap a casa

2007-07-03T03:25:00.000+01:00

Després de que la setmana passada amb l'atemptat que es va produir al Líban contra les tropes espanyoles enviades a la zona amb el resultat de sis soldats de l'exèrcit de l'escuadró paracaigudista, tres d'ells immigrants, i els altres tres d'origen natural espanyol, avui es repeteix la mala sort.

Tot i que la situació éra molt diferent. Cal recordar que les tropes que estàn a la zona del Líban estàn en missió de pau, i que encapçalen la missió a la zona amb el nom de Fuerza Interina de Naciones Unidas al Líbano (FINUL). L’atemptat es va produir diumenge amb un vehicle estacionat mentre el vehícle militar circulava pel seu costat.

L’atemptat d’avui no ha sigut dirigit a militars, sinò a civils, i en aquest cas altre cop d’origen espanyol. Set turistes espanyols han mort i altres sis han resultat ferits després de patir un atemptat amb un vehicle suicida.

Tot ha succeït quan la caravana havia sortit de visitar el temple de la reina de Saba, a la provincia del Marib, a la zona est del pais. Es dirigien cap a la capital del país, Sanaa, i al moment d’incorporar-se a la vía principal, el vehicle s’ha estabellat contra els dos vehícles centrals, segons ha explicat el ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos en la roda de premsa a Madrid aquesta tarda. L’atemptat s’ha produït a hora iemeí cap a les 17:30.

També, tan els dos conductors com els dos guies turístics del propi país han mort, i dos han sortit ferits.

Segons Jon Lazkano, un dels responsables de l'agencia que va organizar el viatge, el grup estava format per 13 persones; set de Catalunya i les altres sis personas del País Basc i d'on habíen marxat aquest dissabte.

Segons diverses fonts i serveis secrets com militars, apunten en direcció a l’autoria cap al grup terrorista Al Qaeda. Instants abans de l’atemptat, s’ha emitit un comunicat en nom del grup terrorista exigint l’alliberació de diferents presoners cumplint condemna al país àrab, i que si no els alliberaven tindrien represàlies.

Però fem un breu resum de la situació al país àrab:
Iemen és la terra d’on provenen els avantpassats del líder de l’organització terrorista Al Qaeda, Osama Bin Laden. Iemen, i el seu govern, han plantat cara al terrorisme, i sobretot després que els Estats Units encapçalecin aquest afer després de l’11 de Setembre. La situació de traïció per part del govern de Sanaa col·laborant amb el govern de Bush ha pogut ser una de les principals mostres d’enfrentaments d’Al Qaeda.

Durant l’any passat, les forces de seguretat del propi país van evitar dos atemptats suicides contra instalacions de gas i petroleres. El sector d’Al Qaeda al país se’ls va atribuir, i va afirmar que n’hi haurien més.

Però també la situació política dins del país i sobretot entre les dues grans àrees, la zona Sud i la zona Nord, on antigament hi havia la divisió entre els dos països sembla també un punt d’infuència, o potser més enllà del que ens podem pensar. Cal dir que qui controla el poder són els de la zona Sud del país, però a part dels dos sectors principals, dins de la societat també hi ha rivalitats entre diferents clans i grups ètnics, on possiblement atribuint atemptats als altres o bé altres estratégies els beneficïi. Alhora que amb aquests possibles clans, normalment regional, d’unes poblacions, hagi pogut afavorir la situació tan militar, estructura com socio-econòmica de l’organització terrorista Al Qaeda.

Bush recibirà a Putin

2007-07-01T20:26:00.000+01:00

De aquí a unas horas el presidente de ruso Vladimir Putin en la residencia veraniega del presidente americano.

Se espera que la tensión que se ha adquirido los últimos meses entre las relaciones entre ambos países se rebaje, en parte reestablecida debido a la propuesta de los E.U.A. y Europa de instalar un escudo antimisiles que se planteó su ubicación en la zona este del viejo continente, concretamente en Polonia y la República Checa, dónde Estados Unidos tiene bases militares.

Rusia al ver el posible peligro sobre su territorio y zonas de influencia, es decir, después de tener todavía un resentimiento después de la Guerra Fría y su fin de carrera armamentística y desarme nuclear, amenazó con abandonar el tratado con la OTAN.

Después de conversaciones que se realizaron en Viena hace unos quince días entre miembros de la OTAN y miembros del Kremlin, encabezados por Anatoly Antonov. Los representantes de Putin, después de las conversaciones advirtieron abandonar el tratado de la CFE que se elaboró ocho años después de la disolución del Pacto de Varsovia. Éste tratado, consiste en la limitación del número de armas de carácter no nuclear que pueden poseer los diferentes países del acuerdo.

A pesar de que la situación parece tensa se espera a que en la llegada del presidente ruso a los Estados Unidos, se pueda establecer un inicio de recuperación de un ambiente más afable; pero tampoco no se esperan acuerdos, sino simplemente encarar hacia un buen camino la situación.

Otros temas de los que se trataran serán el terrorismo, y las situaciones de Irán y Corea del Norte con sus enriquecimientos de uranio y programas nucleares. Debemos recordar que el objetivo del escudo antimisiles en la zona este de Europa es según la OTAN y E.U.A. Irán y no Rusia cómo ellos mismos creen.

La situación también de la independencia de Kosovo es un tema que Rusia quiere tratar con firmeza, ya que no quiere perder más zonas de influencia. Debemos recordar que poco a poco, la URSS que había con el control absoluto des de Moscú, ha ido perdiendo influencia, y Rusia, después de entrar en el poder Boris Yeltsin, no lo permitió, y su predecesor, Vladimir Putin, tampoco lo deja permitir. Serbia, es una zona claramente relacionada y influida por Rusia, y la división de éste territorio repercute a Moscú.

Pero todo y a pesar de los tratados, Rusia tiene con qué amenazar a Estados Unidos. Nuevas armas, y sobretodo, nuevos misiles Topol. Los TOPOL-M son misiles de tierra-aire, y pueden ser lanzados des de una lanzadera fija, o bien un móvil.
Se caracterizan tecnológicamente con que son los misiles más sofisticados ya que no son detectados por radar ni otros escudos, y a la misma vez se puede ajustar la trayectoria mientras está en el aire.

Pero no sólo es el nuevo misil, los nuevos avances que ha hecho Rusia, sino que también nuevos satélites, tanto de información, inteligencia, reconocimiento, cómo de navegación, adquiriendo así con éste último un sistema de navegación independiente del GPS norteamericano, y en situación de emergencia utilizar-lo con fines militares.

Actes bandàlics a Martorell

2007-06-26T01:23:00.000+01:00

Aquesta passada matinada a l'Avinguda Puig del Ravell amb la cruïlla Josep Irla, dos contenidors van ser incendiats. L'incendi es va originar pocs minuts després de la 1 de la matinada. Segons els veïns de la zona, que van avisar als bombers, van afirmar que havien sentit crits, i que moments després van veure el foc. Els veïns descarten en un principi que no fou provocat per un petard ja que no en llençaven, i que un cop encés el foc van fugir, amb la possibilitat que fós una gamberrada i no pas un foc involuntari.

Tot hi haver-hi varis vehicles estacionats a la zona, no van patir cap dany. L'únic dany material van ser dos contenidors de rebuig, que van quedar totalment calcinats.

A la zona es va desplaçar un dotació dels bombers que en qüestió de cinc minuts va finalitzar les tasques d'extinció. Es van aglutinar diferents efectius, dues patrulles de la Guàrdia Civil, i una de la Policia Local. La actuació dels diferents cossos fou ràpida i eficient.

A qui vol enganyar? És massa greu per rectificar, sabem els seus interessos

2007-06-25T12:55:00.000+01:00

Maria de la Pau Janer, prestigiosa escritora mallorquina, i sobretot en el món de la cultura catalana ja que el català, principalment és amb la llengua que ella escriu. Ha col·laboradorat en molts programes de Televisió de Catalunya, i col·laboradora de diferents diaris de Catalunya, com El Periódico o l'Avui, i Catalunya Radio.

Alhora al món de la premsa rosa, muller del prestigiós doctor Corbella, d'on després de fer varis programes junts, hi va sorgir l'amor...però va arrivar a un moment que el prestigi que ella tenia el volia utilitzar... utilitzar POLÍTICAMENT.

Durant les eleccions a la Generalitat de Catalunya, Maria de la Pau Janer va donar suport al nacionalisme català, donant un suport incondicional al candidat de CiU, Artur Mas. Nacionalisme i a Catalunya... però bé tot i encara a no tenir gaire sentit, una mica de lògica té, però hi han les eleccions municipals a tot l'Estat Espanyol, i eleccions autonòmiques a diferents comunitats autònomes, entres les quals hi ha les Illes Balears.

1 Sr. Jaume Matas Palou
2 Sra. Rosa Estaras Ferragut
3 Sr. Pere Rotger Llabres
4 Sra. Margarita Cabrer Gonzalez
5 Sr. Juan Flaquer Riutort
6 Sra. Aina Maria Castillo Ferrer
7 Sr. Jaume Font Barcelo
8 Sra. Maria de La Pau Janer Mulet(independent) SORPRESA!!

Maria de la Pau Janer va passar de donar un suport unànime a Artur Mas, al nacionalisme català, a la dreta espanyola, i a les Illes Balears a membres del Partit Popular on havien estat acusats més d'un i més municipis d'especuladors i corruptes.

Va passar de la dreta catalanista a la dreta espanyolista. Però les eleccions no van anar com ella, i la majoria de la seva llista esperaven, la pèrdua de la majoria absoluta que tenia el PP i perdre el govern de les illes després del fracàs de les negociacions amb la Unió Mallorquina, que éra la única opció que hi havia per continuar al govern. Unió Mallorquina va optar per donar suport a les esquerres i fer un canvi qualitatiu a les illes.

Maria de la Pau Janer, al presentar-se com a número vuit de la llista dels populars de les Balears, aspirava al càrrec de consellera de cultura al govern però al no governar es queda sense opcions, i la seva estratégia d'interessos fracassa, conjuntament amb un munt de crítiques que rep la escritora des de Catalunya principalment, dient-li que renegava des del sector que en un principi donava suport i que ho feïa per interessos, no per ideología.

Demà Maria de la Pau Janer, conjuntament amb Jaume Matas renuncien a les actes de diputats del parlament de les illes; Janer, suposadament per desvincular-se i posar fi a la seva curta però intensa trajecòria política; i Matas, deixant la presidencia a les esquerres, i ell entrant al sector privat als E.U.A.

Va sorgir la claror i el color, després de la foscor

2007-06-14T19:22:00.000+01:00

30 anys ja fa de les primeres eleccions democràtiques al nostre país. Eleccions que van produir-se amb entusiasme, però alhora anb tensions des dels dos extrems: tant des de la dreta, proclamant en manifestacions el nom de Franco, o com l'esquerra, realitzant atemptats la banda terrorista E.T.A, o bé, sectors més racionals, fent manifestacions demanant llibertat, drets,...

Després de la mort de Franco l'any 1975, mica en mica, tot i l'obertura internacional, en part degut per la Guerra Freda i tant Franco, enemic número 1 des de tota la vida als comunistes, i els Estats Units, volent ser el país que talla el bacallà a nivell munidal; va anar avançant cap a un estat democràtic.

Alhora amb l'assassinat de Carrero Blanco, i fent com a únic camí de futur del país al rei, en que el 22 de Novembre el van proclamar amb el nom de Joan Carles I. Però encara hi havia molts factors que mantenien un esperit immobilista, encarcarat i sobretot conservador, degut a que encara la majoria de la gent de poder o polítics éren els mateixos de l'època franquista.

Ministres oberturistes com Manuel Fraga fóren els que van donar els primers passos cap a una direcció cap a la democratització, tot i tenint a Arias Navarro com a president del govern.

Des de l'esquerra demanaven un sistema de ruptura en el pas de dictadura a democràcia, conjuntament amb la amnistia, llibertat, Estatut d'Autonomia, ajuntaments democràtics, etc. conjuntament amb accions, com manifestacions, però sobretot allò que va ajudar amb més força a les esquerres fóren les vagues, així reflectint la intensitat de la conflictivitat social.

La dimissió del govern en conjunt d'Arias Navarro, el va substituir Adolfo Suàrez, intentant afrontar i dur a terme una perspectiva cap a la democràcia, que va anar donant els seus fruits. Amb una actitud disposada a dialogar, va iniciar contactes als diferents sectors de la societat, fent així la Llei de la Reforma Política, i que on proclamava la democràcia i la sobirania popular de l'estat Espanyol i substituint les Corts franquistes cap a un Congrés de Diputats i un Senat, elegits mitjançant sufragi universal, alhora posant fi a diferents institucions del franquisme i anunciant eleccions, en un dia com avui, fa 30 anys.

ETA posa fi a la treba

2007-06-05T13:02:00.000+01:00

ETA, organización socialista revolucionaria de liberación nacional vasca, desea comunicar a los vascos lo siguiente:

Son tiempos de clarificación. Euskal Herria quiere dar pasos para superar la actual división institucional y construir un Estado independiente. Han sido miles de votos en favor del cambio político y social, miles de voces en pro del futuro de este pueblo. ETA se posiciona a favor del proceso de liberación de este pueblo, un proceso cuyo fin, sin duda, será un Estado independiente: Euskal Herria. Pero, para llegar a eso, será necesario un marco único que incluya Navarra, Álava, Vizcaya y Guipúzcoa, y otro que aúne Lapurdi, Benafarroa y Zuberoa. De este modo, con los siete territorios unidos, construiremos el futuro de nuestro pueblo. Está claro que las falsas soluciones que se han presentado hasta el momento no nos llevan a ninguna parte. El futuro está en nuestras manos, y lo conseguiremos.

Las máscaras han caído. El talante de Zapatero se ha convertido en fascismo que niega sus derechos a partidos y ciudadanos. Pero no son los únicos. También se les ha caído la máscara a los dirigentes del PNV, cuyas ansias de dinero son insaciables. Desgraciadamente, la libertad de los pueblos se topa a menudo con la traición. En la defensa de Euskalherria, en la construcción del futuro, se suele recurrir a engaños cada vez que se tienen que adoptar decisiones firmes. En esta ocasión a los ciudadanos no se les ha dado un cheque en blanco para que sigan alimentando bajo la protección del españolismo el sufrimiento de este pueblo. Solo han "seducido" a los culpables del aplastamiento de los derechos del pueblo, no a los vascos que queremos vivir en democracia y libertad.

Los ciudadanos sufrimos una falta de democracia. Las agresiones contra Euskal Herria, en lugar de desaparecer, se están intensificando y agravando. La Justicia española ha dejado fuera de estas elecciones antidemocráticas a miles de ciudadanos y a la izquierda abertzale, que es el principal activo del proceso. La situación que vivimos en Euskal Herria en la actualidad es un estado de excepción. Las elecciones recientemente celebradas carecen de legitimidad. A la suspensión permanente de actividades armadas ofrecida por ETA, el Gobierno español le ha respondido con detenciones, torturas y persecuciones de todo tipo. No se dan las condiciones democráticas mínimas que se requieren para realizar un proceso de negociación.

Las claves políticas para garantizar el presente y el futuro de Euskal Herria son evidentes: la autodeterminación y la territorialidad; y la semilla que acaban de sembrar miles y miles de ciudadanos traerá una abundante cosecha a nuestro pueblo.

Mientras tanto, reafirmamos nuestra decisión de defender mediante las armas este pueblo al que atacan con las armas.

Llamamos a todos los ciudadanos a que se enfrenten a esta democracia falsa y putrefacta, y a que se afanen en la construcción del Estado libre denominado Euskal Herria. Cada uno en su lugar y según sus posibilidades. Con generosidad y trabajando codo con codo.

Finalmente, ETA quiere anunciar que abandona el alto el fuego permanente y que ha decidido actuar en todos los frentes en defensa de Euskal Herria a partir de las 00.00 del 6 de junio del 2007.

En Euskal Herria, junio del 2006.

Aquesta és la carta que fa de les tertúlies de la televisió a noticia. Avui la noticia de la fi de l'alto al foc es mira ja amb una mirada diferent a la que es va fer amb la declaració de la treba. La fi de la treba després de 451 dies, des del 22 de març de l'any passat, i amb vuit messos d'aquí a les eleccions generals, fan que encara més la tensió augmenti, demanant responsabilitats, reflexió i rectificació al govern de Zapatero per part del líder dels populars Mariano Rajoy.

El president del govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero ha comparegut de bon matí a la Moncloa on ha efectuat una roda de premsa per a dirigir-se a tots els ciutadans després del comunicat que ha fet public aquesta matinada la banda terrorista ETA.

Zapatero ha fet referència a que la mateixa ETA ha sigut qui ha finalitzat el procés. Ha recordat l'atemptat a la T4 amb les dues morts. Ha valorat la fortalesa d'Espanya i afrimant de forma clara que no es cedirà per part del xantatge o amenaces.

Ha volgut assegurar que el govern central, amb el suport de la llei i l'Estat de Dret posa i posarà a tots els ciutadans els mitjans de defensa per a la defensa de la convivència, la llibertat, i la seguretat de tots els ciutadans.

Una veu que optimitzava amb esperança el recolzament dels altres grups polítics i cap a una propera pau fent tots els esforços que facin falta. Alhora també ha afirmat que ETA altre cop s'ha equivocat conduint el seu ideari cap a la violència i no pas cap al diàleg.

Les reaccions no s'han fet esperar. Com ja hem dit abans el PP ha demanat que el president del govern rectifiqui, cosa que vol simbolitzar el seu agenollament envers al PP. Rajoy ha realitzat una roda de premsa que podríem valorar-la com a similar a la seva línia durant el procés de pau. A últim recurs, el PP ha fet referència al Pacte per a les Llibertats i el Terrorisme, i demanant que Zapatero el recuperi, conjuntament amb el PP el lideratge contra la violació dels drets de les persones del País Basc.

Envers al posicionament del PP, segons Rajoy ha mantigut que sempre ha sigut el mateix, contundent i afirmant en que: "No se puede negociar con organizaciones terroristas. Ceder ante una organización terrorista es un error que sólo sirve para fortalecer esa organización".
No fa falta que recuperem el passat...

Li ha demanat que rectifiqui el govern espanyol, conjuntament amb transparència, seguretat, i compromés, i que cap moment hi hagi present l'ambigüitat.

José Blanco, secretari d'organització del PSOE, ha llegit un comunicat de l'Executiva Nacional del PSOE on s'ha demanat que el PP deixi d'utilitzar el terrorisme d'ETA cap a un benefici electoral i d'on ataca cap a les declaracions de Rajoy, d'on diversos dirigents del PP ataquen al govern i al PSOE en comptes d'ETA; i des d'on també ha aclamat a la unitat al PP i que el PSOE treballarà perquè hi hagi unitat entre els dos partits majoritaris.

Des de els diferents sinicats, UGT demana la unitat de tots els demòcrates, i dóna suport a les mesures que ha anunciat el govern envers a la lluita antiterrorista.

CCOO demana que no es perdi més el temps entre les disputes dels diferents partits democràtics per a ETA.

Martorell, el poble és sobirà

2007-05-29T18:09:00.000+01:00

I així ho va decidir diumenge. El poble va optar per no repetir el govern tripartit al nostre municipi. La derrota dels socialistes, amb un descens de 1053 vots i amb l'arrivada de 4907 vots el grup municipal de CiU, recupera l'egemonía del govern a Martorell.

Salvador Esteve, de 62 anys, recuperarà el càrrec de president de la corporació i alcalde de Martorel el proper dia 16 de juny en el ple extraordinari. Es traspassarà el poder que ha exercit el govern tripartit, encapçalat per Dora Ramón, conjuntament amb el suport de ERC i ICV.

CiU, recupera l'alcaldia, i després de 16 anys com a alcalde de Martorell, i quatre anys a l'oposició, però després recuperant igual que a l'any 1987, després d'un tripartit el poder.

La valoració de resultats degut a varis factors faci que el panorama polític dins del consistori martorellenc hagi canviat de manera molt marcada. CiU passa de 8 regidors, a 12; és a dir que amb l'augment de 4 regidors, aconseguint així una aplastant majoria absoluta. PSC, després de varis factors i crisis internes com el Futbol Sala Martorell, Hospital o Residència, conjuntament amb la dura oposició que ha fet el grup municipal de CiU a l'oposició.

ICV es manté amb els dos representants, en aquest cas canviant de lideratge, ja que la anterior alcaldable, Teresa Ordóñez, en aquestes darreres municipals no hi figurava com a cap de llista. El cap de llista, Xavier Gómez, en que durant el govern tripartit va figurar com a regidor de Serveis Socials. Les seves afrimacions, tot i que pel punt de vista del seu propi partit van ser bones, de forma genèrica i des del punt de vista de les esquerres va afirmar que s'havia d'analitzar aquests resultats.

ERC, l'altre soci de govern tripartit, a diferència de Iniciativa, va baixar molt en nombre de vots, deixant només amb un regidor a l'actual consistori, dels dos que havia aconseguit. Igual que ICV, esquerra també va canviar el candidat cap a l'alcaldia, des d'on Joan Jorba, anterior 2on tinent d'alcalde, i regidor d'esports, va deixar pas com a cap de llista a Carles Ruiz, regidor d'Urbanisme i Patrimoni.

El Partit Popular, tot i patir una baixada en nombre de vots, va poder mantenir a Francesc J. Arpal com a representant al ple de l'ajuntament. Una devallada i que possiblement fou un dels seus orígens la presentació de la candidatura a Martorell de Ciutadans-Partido de la ciudadania. Tot i que no poder obtenir representació al consistori, cosa que fins que no es va tenir el 100% de l'escrutini no es va poder saber si obtenia o no la representació. Vicente Casal, president del Ciutadans a Martorell i cap de llista seguirà treballant amb ànims i força per tenir una representació dins del ple de Martorell.

Per altra banda, també la presentació de la CUP a les municipals, majoritàriament una candidatura molt jove, finalment no va poder obtenir representació al ple de l'ajuntament, tot i que segons sembla ser que possiblement la seva aparició en aquests comicis , hagi pogut pendre part de l'electorat que normalment solia votar a ERC.

L'abstenció també va ser protagonista, igual que a la resta de Catalunya, d'on a la nostra població va augmentar el 6%, deixant una participació de 10717, amb un percentatge del 59,18% i amb una abstenció del 40,82%.

Recta final per les municipals

2007-05-24T00:13:00.000+01:00

Qui ho diria. En no res i pam, som a pocs dies de les eleccions municipals. El temps passa massa ràpid??; però bé, què necessita Martorell per tirar endavant??

Les esquerres després del pacte tripartit, entre IC-V, ERC, i PSC, sembla ser que fa tremolar a la dreta nacionalista catalana, CiU. El principal grup de l'oposició presenta com a candidat l'ex-alcalde de Martorell i que hi va ser durant 16 anys. Però Martorell necessita ara, i mes que mai un progrés, i per tan necessita que els diferents votants, el proper diumenge es decantin per les esquerres. Cap a un govern de progrés.

No ho podem negar, CiU, durant els 16 anys de govern ha fet coses i que han sigut profitoses per Martorell. Però no han sdigut prou àgils,ja que Martorell, en cara més hauria de ser el referent del Baix Llobregat Nors. Clar que ho és, però tenir unes infraestructures com cal. Des de l'esquerra, es proposa un nou hospital, però això si; mantenint l'actual, i no pas com el senyor Esteve va dient en el s seus mítins, que el govern tripartit no vol l'actual hospital. MENTIDA.

No només és en tema de sanitat, sinò per exemple en mobilitat. CiU va fer la Rambla de les Bóbiles, on éra abans, i encara, fins que no es finalitzin les dues circumbalacions que enlaçaràn la carretera de Piera-Capellades amb l'autopista, així permetent treure el trànsit de l'interior del nucli. Tornant al punt de partida; van realitazr la Rambla de les Bóbiles, i ara en le programa volen crear aparcaments soterrats. Això és planificaió de futur? Crec que el govern convergent no sap el que vol dir planificació.

Una residència privada. Si. No una pas de gestió pública. Éra realment l'objectiu de CiU. Què creieu? Des de quean la gent que té capacitat econòmica mira cap a la part de la societat més humil? Siguem realistes i coherents. CiU, és la burgesia de Catalunya. Però perquè sigui un sector de Catalunya, qui és per amagar-se darrera la senyera?

REFLEXIONEU. SIGUEU COHERENTS AMB ELS VOSTRES PIRNCIPIS. Les esquerres són realment qui poden continuar tirar endavant i "revolucionar" i fer realment de Martorell una capital, no només amb la comissaria dels Mossos d'Esquadra ni un nou hospital. Sinò una capital amb cara i ulls i realment factible.

Algèria guanya amb Bouteflika

2007-05-23T02:19:00.000+01:00

El passat dia 17 es van celebrar a Argelia les eleccions legislatives. La abstenció va ser remarcada degut a la por a atemptats, d'on el 64,35% del cens electoral, va optar per no anar a votar. En el cas de la capital, Alger, encara va ser més destacada, on el 82% no hi van anar.

Especulacions, sobretot des dels partits de l'oposició, han declarat que el sistema polític del pais no dona resposta de forma eficient al conjunt dels ciutadans. Alhora, diferents grups de l'oposició, critiquen l'actitud del president Bouteflika, ja que afrimen en que "estàn atrinxerats al poder", que ho argumenten amb la pressió dels darrers atemptats a Alger de fa un mes, i a la presió del FIS, Front Islàmic de Salvació.

Una victòria del FLN, el Front d'Alliberament Nacional ha guanyat però reduint el seu nombre d'escons a l'Assamblea Popular Nacional, que passen a tenir 136 escons dels 389 totals, reduint en 63 representant menys. L'actual coalisió, ha guanyat però amb una majoria parlamentaria reduida respecte a les anteriors.

Després de que el ministre de l'interior, Noureddine Yazid Zerhouni, anunciés els resultats electorals, va dir que la deballada en la participació i un gran nombre de vots nuls, representaven que la política de tots els partits polítics no tractaven els temes importants o inquietuds de la societat.

El full de ruta del president, d'on amb la rendició de centenars de terroristes i l'alliberació de prop de 2000, són els principals elements que encara fa que el conflicte de la guerra estigui encara viu, i d'on amb la intervenció d'Al Qaeda i d'on el dia anterior a les eleccions, a la ciutat de Constantine, va ser l'objectiu d'atemptats.

Retorna la situació de crisi al govern d'unitat

2007-05-18T00:32:00.000+01:00

Poc més de dos mesos fa de la creació del govern govern unitari a Palestina, per tal d'afrontar la situació que hi havia en el territori. El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abas, va presentar el passat dia 15 de maig de forma oficial al nou govern d'unidad nacional format per Hamás i Al Fatah.

La societat en general va rebre la noticia amb satisfacció, esperant que hi hauria juna situació d'estabilització, però que aquesta no ha durat massa. En un principi, la creació del govern d'unitat posava fi als enfrontaments entre Hamas i Al Fatah

Però ahir, Ismail Haneya, primer minitsre de palestina va acceptar la dimissió del ministre de l'Interior, Hani Al Qawasmeh, durany una situació tensa entre els dos integrants del govern. El llavors ministre de l'interior ja havía advertit en dimitir per la seva manca d'autoritat. Haneya li havia negat per a poder realitzar les demandes del president Abbas.

Al Qawasmeh, era ministre independent però elegit pel sector de Hamás. Va presentar la seva dimissió després de que enfrontaments durant abans d'ahir entre miliciants de Hamás i Al Fatah a la zona de Gaza acabés amb la mort de dos palestins i amb prop més d'una desena de ferits, tot i haver arrivat amb una situació de treba.

Els incidents que van haver-hi durant el matí van tenir el resultat de la mort de dos palestins i els ferits, van trencar la treba d'on habia col·laborat de mitjancer Egipte. Durant la nit, els enfrentaments van anar augmentant d'intensitat i alhora amb víctimes, vuit de mortals, i disset ferides.

Un grup de milicians de Hamás van atacar la residència del portaveu d'Al Fatah, Maher Meqdad, amb el resultat de la mort del seu guardaespatlles abans de cremar la oficina. Segons els mitjans de comunicació del propi grup armat, han assegurat que es una represalia cap a atacs d'Al Fatah cap a activistes de Hamás i on també hi havien estudiants, que per sort no va causar cap víctima.

En un altre incident uns desconeguts van atacar amb armes automàtiques a la ciutat de Gaza un autobús del Servei de Seguretat Prevebtiva, controlat per efectius d'Al Fatah, vinculats amb el president palestí Mahmud Abbas. Hamas acusa a Al Fatah d'haver trencat la treba ja que els seus milicians no s'han retirat de Gaza, tal i com es va acordar.

Segons informacions d'Al Fatah, les tensions han arrivat a tal intensitat en l'Executiu que hi han possibilitats de que el govern d'unitat podria arrivar a la seva fi en els propers dies. La disputa entre islamistes i nacionalistes d'aquests dies semblar ser en un principi pel control de les forces de seguretat palestines, però que aquesta dsiputa està ocasionada alhora per deferents faccions dels dos grans grups.

Ahir els atacs encatra van augmentar la seva intensitat o els carrers de les diferents regions restaven desertes deguts als enfrontaments, entre els dos grups armats. Ahir fins i tot hi havien rumors en que hi podía haver un acord entre Hamás i Al Fatah, però que com ja podem comprovar no es va realitzar.

Però a més a més, entre ahir i avui mateix apart dels dos fronts de batalla interns, s'hi ha afegit el dels militars israelians, on avui amb el llançament de cohets Qassam per part de Hamàs, hi ha hagut un resposta de l'exèrcit isrtaelià amb una intervenció aèria.

En la intervenció, on els objectius éren els combatents de Hamàs, han finalitzat amb un balanç provisional de set morts i prop d'una trentena de ferits.

Blair diu adéu a primer ministre

2007-05-10T13:33:00.000+01:00

El proper dia 27 de juny, Tony Blair deixarà el càrrec de primer ministre de la Gran Bretanya després de 10 anys i un mes desés d'haver-hi arrivat. Blair avui mateix ha fet les declaracions confirmant la data i deixant les especulacions que des de mesos es feien. Ho ha fet en un poble del nord-est d'Anglaterra i al club de laboristes de la població, Trimdon. La població perntany a la circunscripción de Sedgefield, en el condat de Durham, curiosament a la seva circumscripció.

Amb una edat de 54 anys deixarà el número 10 de Downing Street, per llavors arrivar-hi el nou líder del partit laborista. Presentarà la seva dimissió com a líder dels laboristes, cosa que avui ha anunciat, i la seva renuncia el proper dia 27 de primer ministre davant de la eina Isabel II.

Ha afirmat que 10 anys són suficients per a ell i pel seu pais, i que en la seva arrivada estava amb unes grans esperances, i que el deixa el càrrec amb unes grans esperances de bon futur. Unes declaracions molt emotives han sigut quan ha fet referència a la guerra de l'Iraq. S'ha col·locat una mà al cor i ha dit: -vaig fer el que creia correcte. Després dels atemptats de l'11 de setembre a les Torres Bessones, vaig creure que el més lògic i correcte éra estar conjuntament amb el pais més aliat i sense dubtar-ho-.

Cal dir que el mateix va succeir a Afganistán, el terrorisme arreu del món i alhora això possiblement el va incitar a donar suport a Bush a l'Iraq .

Com cada dijous, el líder del partit laborista ha realitzat una reunió amb els ministres a la residència oficial del prmer ministre. Però aquesta ha sigut molt diferent. Una trobada molt nmés amena i amb humor. Previament de fer-ho públic la seva retirada volia comunicar-ho a la gent que li ha estat fent costat en aquest moment. Un cop ha acabat la reunió s'ha traslladat cap al nord d'Anglaterra on allà ha fet el seu cominucat.

Blair durant aquests 10 anys ha donat un fruit dins del seu territori i que curiosament ha madurat un dia abans d'anunciar la seva retirada. La pau a Irlanda del Nort, un fet que després dels enfrontaments entre protestants i catòlics, amb més de 1800 morts, i després de 40 anys de violència.

Després d'haver guanyat tres vegades consecutives les eleccions amb el partit laborista, i haver sigut el creador de la tercera via, la nova ideología política i económica de govern que aplica politica de desregularització, descentralizació i reducció d'impostos, i com a solució el social liberalisme com a politica económica.

Catalunya un centro de reclutamiento

2007-05-10T00:17:00.000+01:00

Un informe del sindicato policial Confederación Española de Policía, ha afirmado que Catalunya es un centro en el que albergan la mayor parte de los terroristas islàmicos y el centro de reclutamiento de terroristas islámcos de mayor proporción de todas las regiones de todo el continente europeo.

Según este informe entre cuatro y cinco personas que residen en Catalunya se trasladan cada mes a Iraq, Chenchnya y Afganistán para recibir entreno para la jihad, dónde se basa en fuentes de la Comisaría General de Información. Reciben seis meses de entrenamiento en estos paises en los que están en una situación de guerra o conflicto militar, para adquirir experiencia en situaciones de combate real. Una vez han regreado a Catalunya crean células, pero inactivas, dóde se agrupan cómo mucho un grupo inferior a diez individuos.

La zona dónde hay más concentración de las posibles células inactivas se centra en la zona de alrededores de Barcelona, concretamente en una forma triangular entre las ciudades de Badalona, Santa Coloma de Gramanet y Sant Adrià del Besòs.

Rodrigo Gavilán, secretario nacional de prensa del sindicato CEP, afirmó que podía haver un reclutamiento de poco más de medio centenar de personas, en un espacio de tiempo de un año y medio aproximadamente.

Los objetivos de las células en un principio no es atentar a Europa, y afirmó que: el atentado del 11-M es obra de un 'grupo independiente que entonces no formaba parte de Al Qaeda'. Pero a la misma vez afirma que si no han atentado es porque no han querido ya que según afirma tienen una gran capacidad operativa. Además Gavilán ha mencionado datos del Real Instituto Elcano, de la Universidad de Granada y la Universidad Rey Juan Carlos I para corrovorar que el 10% de la comunidad de origen musulmán en España, unas 30.000 personas comparte parte de las ideas o con las opciones más radicales del islamismo y con Al Qaeda.

Un dato importante que ha mencionado sobre los immigrantes residentes y es que más del 45% de los marroquíes que vive en España lo hace en Catalunya, y siendo Barcelona la colonia más grande de paquistaníes y que cientos de argelinos se trasladan a la capital catalana desde Levante, argumentando que cualquiera en una situación irregular prefiere venir a Catalunya debido a que aquí no se realiza o aplica el tràmite de expulsión.

La situación por falta de efectivos es a la vez un condicionante, donde gran número de comisarías del territorio catalán que debido a la escasez de efectivos no pueden ejercer las funciones de control de forma adecuada. Ejemplos cómo en la comarca de Osona, dónde la comisaría de Vic hay dos policías que se ocupan de los más de 3.000 inmigrantes en situación irregular. La misma situación se extiende en comisarías de Terrassa en que no hay más de siete agentes dedicados a la lucha contra la inmigración ilegal en todo el Vallès. Badalona, Sant Adrià, Figueres y parte de la provincia de Lleida pueden alcanzar hasta el número de ocho.

Después del despliegue de los Mossos d'Esquadra, Barcelona sólo hay un millar de agentes dedicados a combatir las redes de inmigración ilegal, pero que actualmente esas unidades no cuentan con más de 280 efectivos.

Por otra parte el delegado del Gobierno en Catalunya, Joan Rangel, en respuesta a las declaraciones de Rodrigo Gavilán ha negado hoy que Catalunya sea un centro de reclutamiento de terroristas islamistas y ha asegurado que sólo generan alarma social y rechazo hacia la inmigración.

Rangel ha tachado de no ser ciertos los datos que ha facilitado el sindicato de la Policía Nacional Española de Policía (CEP), que afirma que en Cataluña se reclutan anualmente hasta cuarenta terroristas islamistas, lo que ha convertido esta comunidad en el mayor centro de reclutamiento de este tipo de activistas de Europa.

En declaraciones a la televisión autonómica catalana ha subrayado que dichas informaciones son "exageradas", "incorrectas" y sin contrastar ya que los especialistas antiterroristas de España las niegan.

Sakozy president

2007-05-08T13:21:00.000+01:00

El propi Bayrou després de veure el debat televisiu entre els dos candidats que anaven a la segona volta per a les eleccions presidencials va afirmar que ell personalment no votaria a Sarkozy. Però sembla que tot i aquestes paraules del centrista, no van ajudar a movilitzar que els seus vots anessin cap a la candidata socialista.

Una dreta que es diferencia molt de la dreta alemanya. Una dreta liberal però amb autoritat, tot i que ja s'hagin esdevenit els primers incidents a la capital després de conèixer els resultats on éren favorables al candidat de la Unió del Moviment Popular.

Un cop havent conegut els resultats de les eleccions es van iniciar incidents a la capital francesa. Amb un balanç total de 730 turismes calcinats i amb 592 persones detingudes per aldarulls.

Per a molts joves Sarkozy és el seu enemic, i això va refermar la por de les autoritats en que es tornessin a repetir incidents. Es va reforçar el dispositiu de seguretat no només a la capital sinò també a altres grans ciutats com Lyon, Tolouse, entre d'altres, amb un desplegament de 3000 agents.
Una dreta més tancada i no pas tant europea com la d'Alemanya en que ja avui coincidint amb la derrota de les tropes feixistes i la fi de la II Guerra Mundial, ja han aixecat crítiques i manifetsant a Sarkozy que miri cap a Europa i no només treballi per França.

Diferents especialistes tenen una gran incògnita com serà el camí del president, cap a on el dirigirà. Sembla ser que la mà dura que va impulsar durant els incidents que hi van haver a París ja fa uns mesos, han pogut ser el motor del seu triomf.

Segolène Royal va patir una derrota, però no amb tanta diferència com algunes fonts apuntaven, d'on de mica en mica la distància es va anar retallant. Segolène Royal continuarà al capdavant dels socialistes francesos, i que ara tenen un nou repte, i molt proper, les eleccions legislatives.

Quan el candidat ultradretà Jean-Marie Le Pen va veure que no optava per a la segona volta, a part de demanar un abstencionisme per a la segona volta, ja va començar a iniciar i a preparar la maquinària per a les legislatives. Tant Le Pen com Royal demanen que tot el que no s'ha pogut fer en les presidencials des de resultats des dels seus respectius partits polítics, en les legislatives els resultats hauràn de canviar.

Yeltsin ens deixa

2007-04-23T21:16:00.000+01:00

Una noticia que fa recordar a l'època de desmem- bració de l'antiga URSS. Part de la història fosca i malaura- dament no pas gaire favorable pels propis interessos de l'actual Russia, però que donà la independèn- cia als diferents pobles que ho van requerir.

Però qui fou Boris Yeltsin? Pel meu parer, un dels principals opositors polítics de Mikhail Gorbachev, però que alhora va ocasionar la major desgràcia econòmica a Russia. Un home que va protagonitzar vàries escenes i espectacles en la política a nivell internacional i que fóren imatrge de burla del president. Alhora va donar pas a un dictador "democràtic", l'actual president Vladimir Putin.

Va accedir al poder després de la decadència que va patir Mikhail Gorbachev després dels atacs i crítiques per part del president del president de la federació rusa i després del triomf de les primeres eleccions el juliol de l'any 1990 a la República Socialista Federal Soviètica de Rusia.

La seva implicació en la destrucció de l'imperi rus va esdevenir quen ell éra president de la República Socialista Federativa Soviètica de Rusia, és a dir, la república més poblada i més extensa, alhora important i amb la capital de la URRS. Quan ell fou elegit mitjançant eleccions a la república, va proclamar la independència, i això va ocasionar el demembrament de l'antiga URSS que aglutinava un conjunt de federacions socialistes soviètiques.

Yeltsin va accedir al poder en un principi com a representatnt del partit comunista al seu poble a Ekaterinburg. Va arrivar a ser membre del Politburó, i on anys més tard després d'arrivar a l'esglaó més alt el va prohibir.

Va ser en part un propulsor de la democràcia a Russia, però cal esmentar un fet. Tot i haver guanyat en eleccions i haver defensat al president del moment, Mikhail Gorbachev després de l'intent de cop d'estat que van protagonitzar diferents alts càrrecs de l'exèrcit i del propi partit quan éra a la Casa Blanca. Però va utilitzar el mateix sistema anys abans en què un altre éra president per imposar el que allò volia. Curiosament va fer intervenir a l'exèrcit a l'interior del parlament rus, la Duma, per imposar innovacions en la legislació i on la oposició va decidir tancar-se al parlament en forma de protesta. Yeltsin finalment va fer intervenir a l'exèrcit porvocant 118 morts. Occident no es va pronunciar mai sobre aquest aconteixement.

Però també va ser qui va despertar l'afany de guerra dels pobles de l'est. Va reobrir el conflicte amb Chechnya, d'on actualment encara està despert, i encara més costós en vides humanes el conflicte dels balcans. La divisió de Yugoslàvia comandada pel mariscal Tito fins a la seva mort on alhora fou l'últim element que sostenía la unió de l'antic país.

Yeltsin va morir el 23 de abril, en què el portaveu del Kremlin Alexander Smirnov, va confirmar la mort a la edat de 76 anys. El director del Centre Mèdic de la Gerencia Presidencial de la Federació de Russia, Serguei Mironov, va informar a l'agencia Interfax que va morir a les 15.45 hores a l'Hospital Clínic Central de Moscou, degut a una insuficiencia cardio-vascular poliorgánica.

El funeral es va celebrar a la Catedral de Crist Salvador de Moscou, dinamitada l'any 1931 per ordre d'Stalin i que Boris Yeltsin va fer reconstruir durant el seu govern. Un funeral equivalent a un emperador, amb tots els honors organitzat pel president i successor de Yeltsin amb la participació de l'esglèsia Ortodoxa Rusa. Després del funeral fou enterrat al Cementiri Novodevichy de Moscou, a diferència dels altres líders Soviètics, on estàn a la Plaça Roja de Moscou.

Però hi han especulacions. Tot i semblar una morts amb certa rapidesa però similarment natural, hi ha sospites en que hi hagi realment una mà negra i que apunta cap a l'actual president. Yeltsin va deixar el poder l'any 1999 degut a problemes de salut, però l'any 1996, quan encara éra president es va sotnetre a una operació de cinc bypass.
Segons el cardiòleg que va realitzar l’operació Renat Akchurin, d’origen alemany i un amb més prestigi del món, va assegurar que feia mesos que no s’havia visitat i que éra de lógica ja que si es trobava bé. Durant l’última any s’havia revisat a Alemanya i havia gaudit d’un tractament integral, únicament a l’abast de molt pocs.

Boris Yeltsin éra l’únic que després de ser president del govern, ii la ja anunciada retirada de Vladimir Putin podía impedir alguna de les maniobres de l’encara president. Yeltsin encara aguardava poder tot i no tenir-lo en les èlits mitjanes i altes, degut a la seva gran influència política. Éra l’últim obstacle que tenía Putin i que podia fer-li ombra.

Amb Putin, després del seu anunci de la retirada de la presidència el camí polític de Russia no es veu pas gens clar. La situació del pais sembla cada cop més similar a la situació de l’antiga URSS amb Stalin. Opressió, control, i la mancança de drets. Dessitgem que sigui relament una fal•làcia, tot i el suport que obté des dels sectors més joves, on la defensa que fa Putin de la bandera sembla més del nacional-socialisme que no pas al passat d’aquella terra.

Una llista per Nous reptes per Martorell

2007-04-16T23:01:00.001+01:00

Un auditori Joan Cererols completament ple i espectant després de la presentació de la llista que acompanyarà a Dora Ramon el proper 27 de maig.

Una llista natural, gent amb que les aparences no és pas el més important no pas com altres que semblen burgesos. Però aquesta llista es cracteritza per a la seva diversitat i pluralitat dins de la societat i el nostre municipi en general.

Dora Ramón va estar acompanyada en tot moment de l'entusiasme després del profitós treball realitzat des de l'alcaldia, amb projectes molt importants i que no només afavoreixen al nostre municipi directament sinò alhora a l'entorn.

Una presentació dels 10 punts essencials que recullen cap a on es dirigirà la candidatura i les seves propostes i cap a on va la seva visió de futur de Martorell, caracteritzat per a la innovació i sobretot, la continuació del treball que s'ha estat realitzant i que es té projectat.

Aquesta és la candidatura lógicament d'esquerres, que està al servei dels ciutadans, i que sempre hi respón, però amb un tarannà diferent als dels inteiors. Amb uns objectius que marquen més enllà de les línies que alguns veuen, però que necessiten millorar.

Martorell es desperta

2007-04-16T22:01:00.000+01:00

Després d'una legislatura de tripartit Martorell ha canviat. Ha madurat. En qualitat de vida, degut a la millora de l'oci i la cultura. Cosa que durant el govern de CiU el nostre municipi es va quedar estancat a un nivell en què SEMPRE éra dormitori.

Festa?? A Martorell festa?? Sembla que està canviat mica en mica aquest concepte, després del treball dels diferents tècnics, però sempre tenint en compte la PARTICIPACIÓ i a les ENTITATS, donant recolzament, cosa que abans hi havia certa discriminació segons la ideologia dels membres.
Curiós oi?? Una entitat perquè voluntariament i sense ànim de lucre dinamitzant el poble es discrimini?

-Vull que Martorell no només es conegui pel peatge. El nostre poble viu una realitat que no engresca. Hi ha una altra manera de governar amb persones que s’il·lusionen i s’emocionen per Martorell-paraules textuals d'una de les membres de la candidatura del partit majoritari de l'oposició.

Martorell ja no es coneix pel peatge només, sinò també pels concerts de Roser, Lax'n Busto, i sobretot pels diferents grups locals que estàn trepitjant molt fort i que s'ha apostat i s'aposta per ells.

Martorell abans éra una ciutat dormitori. Després de l'entrada del tripartit obrint els ulls i donant passes com la llei de barris, la futura linia orbital la estació intermodal com a referent al Baix Llobregat nord, nou hospital, comissaria dels Mossos d'Esquadra, ...

El feixime català? potser s'ho haurien de mirar...

2007-04-14T02:14:00.000+01:00

Un quan acaba de veure el reportatge que han fet TeleMadrid i amb la producció de El Mundo, es queda sense paraules.

Manipulació, mentida, ... Ja sabem per desgràcia comtreballa aquesta gent; però alhora, la rentada de cervell i que finalment això dóna fruits. Tant a Espanya com a Catalunya. Però hi ha una gran diferència, que la gent de Catalunya sabem la realitat. La gent de fora NO.

Discriminació per parlar en castellà? És una broma? Sempre som els mateixos, els burros dels catalans qui hem d'acabar acceptant en una conversació normal, acabant parlant en castellà. Trist, però és la realitat.

L'adaptació dels immigrants que tants immigrants reclamen: si volen fer mesquites, si porten el heijab, dibuixos amb henna, si no mengen porc, que només parlen en àrab i s'aïllen, ... Exemples i exemples de discriminació per part d'immigrans del propi pais, després de migracions internes del sud cap al nord, i que critiquen als immigrants d'altres països. Criticar és molt fàcil, però ja es miren als miralls? Cultura catalana? Castellers, capgrossos, sardanes... Llengua catalana? por favor, hablame en castellano, es que no lo entiendo. I quants anys porta a Catalunya? Ui des de los 20, o la edat que sigui. I això no és pas mentida. Més d'una vegada i més de dues m'ha passat.

Bé no vull pas faltar al respecte a aquells immigrants que s'han adaptat i respecten i són particeps de la cultura catalana.

Dia sagnant a Argel

2007-04-11T22:35:00.000+01:00

Prop de 30 morts i més 160 ferits. Aquest és l'últim balanç que les autoritats de la capital d'Argelia han donat després de les quatre explosions que s'han produit aquest matí a diferents punts de la ciutat.

Quatre explosions, la primera a les 10.45 del ,matí a la zona centre, molt propera a la zona del port. El primer dels atemptats ha anat dirigit al palau del primer ministre, d'on en aquesta zona es troben varis ministeris i edificis institucionals com embaixades. Segons els testimonis que han presenciat els fets, un vehicle de color vermell ha traspassat les barreres de seguretat i els diferents controls, i els diferents policies han disparat cap al vehicle, i finalment ha explosionat.

El segon atemptat que s'ha produït moments després de la primera explosió ha sigut a la zona est de la capital, al barri de Bab Ezzar, molt aprop de l'Aeroport Internacional d'Argel, i on en aquest cas l'objectiu ha sigut una comisaria de la policia.

Sabem de ben cert que hi han hagut quatre explosions, però només els mitjans de comunicació han comunicat sobre aquests dos, o fins i tot alguns mitjans diuen de tres explosions.

Jose Luis Rodríguez Zapatero ha enviat un comunicat al president del pais Abdelaziz Bouteflika, només sabent els diferents atemptats en que li trasllada la solidaritat més profunda.

"Profundamente conmovido por la terrible noticia de los trágicos atentados terroristas perpetrados hoy en Argel quiero hacerle llegar en mi nombre y en el del Gobierno de España mi solidaridad más profunda y mi más firme condena" es part del comunicat enviat pel president cap al nostre pais veí, així ho ha comunicat La Moncloa. Alhora li ha demanat al president Bouteflika amb aquestes paraules: "en estos momentos de profundo dolor le ruego, señor presidente, transmita la solidaridad, el afecto y la simpatia del pueblo y del Gobierno de España a las familias de las víctimas".

Al Qaeda s'atribueix els atemptats, tant els d'avui, com els que es van produir ahir, al Marroc, concretament a Casablanca i on quatre suicides es van inmolar provocant un mort. L'atribució dels atemptats ha sigut a partir d'una trucada que ha fet un home a la seu del Marroc la televisió de Qatar Al Jazeera. Ha dit que Al-qaeda es feia responsable dels atemtats i que s'han realitzat a partir de camions plens d'explosius. Cal recordar i fere esment de que els atemtats ho ha fet Al Qaeda, però que des del passat mes de gener el que abans era el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, amb l'anexió i suport que va rebre per part d'Al Qaeda, va adoptar el nom d'Al Qaeda en el Magreb Islàmic.

La reivindicació d'Al Qaeda al Magreb Islàmic que s'ha reivindicat amb una trucada a Al Jazeera, el portaveu es va identificar com a portaveu en aquesta zona, es va identificar com Abu Mohamed Salah. Ha afirmat que "No descansarem fins que cada pam de terra islàmica sigui alliberat de les forces extrageres". Alhora va reclamar la posada en llibertat dels presos oprimits a Argelia, Marroc, Mauritania, i en tots els llocs.

El Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, es va originar amb membres de l'antic GIA, i amb el suport de Ahmed Zarabib, que va morir assessinat el passat mes de febrer. Després de la carta de la Carta per a la Pau i la Reconciliació que va impulsar Abdelaziz Bouteflika i que el número dos del Grup Salafista va acceptar, va ppasar a vincular-se amb Al Qaeda i adquirir un nou nom.

Però no tot s'ha quedat aquí. Amb les declaracions que ha efectuat el portaveu d'Al Qaeda, ha efectuat amenaces cap a Espanya. Amb les seves declaracions ha jurat que no pararàn fins no alliberar tot el territori des de Jerusalem fins a Al-Andalus amb les paraules següets:
jurem per Al·là no abandonar la nostra espasa ni descansar fins que alliberem cada pam de terra de l'islam de tot allò que s'ha lluitat, col·laborador i membre, de Jerusalem fins a Al-Andalus.

França necessita Segolene Royal

2007-04-10T16:40:00.000+01:00

Ahir mateix, el nostre pais veí ja ha iniciat la fase final cap a les eleccions del dia 22 d'Abril a la presidència de la república. Un inici de campanya, tot i que ja fa unes setmanes que els esdeveniments polítics i enfrontaments de cara a les eleccions ja han agafat protagonisme, eahir es va iniciar de forma oficial, però amb una gran diferència d'altres anys, els indecissos.

Prop d'un 42 percent de la població esdevé com a indecissos, un percentagte altíssim, alhora amb una publicitat totalment igualitaria, des dels partits i els candidats més importants, amb més força i més destacats, amb els minoritaris. Mateixos cómputs de temps, tan en les radios com televisions, i alhora també de fer les diferents cróniques polítiques, i amb un ordre que per sorteig s'ha decidit.

Les especulacions cap als candidats que vagin a la segona volta el proper 6 de maig no és pas clar, degut a que les diferents empreses que realitzen les enquestes es troben amb el gran nombre d'indecissos. Sembla ser que el conservador Nicolás Sakorzy i la socialista Segnolene Royal són els que en un principi optaràn per a la presidencia. Sembla ser que el candidat de centre Francois Bayrou i l'ultradretà Jean Marie Le Pen seràn qui els acompanyaràn.

Ségolène Royal va nèixer a Dakar al Senegal l'any 1953. Ocupa el càrrec de presidenta del Consell Regional de Poitou-Charentes, des d'abril de 2004 i és diputada per Deux-Sèvres des de juny del 1988. Va ser elegida candidata oficial pel Partit Socialista per les eleccions de 2007.

Amb una infància bastant vinculada amb el caràcter del seu pare, el qual éra un militar d'alta graduació i que es caracteritzava perquè era autoritari, masclista i conservador, d'on discriminava les dones al dret a la educació, i pel fet que Segolene lluités per continuar amb els seus estudis.

Es caracteritza amb una dona lluitadora, que lluita per la igualtat, i sobretot que vol allò millor per a la societat francesa després de la duresa que el poble francés ha estat sotmés per la dreta. Buscar solucions a les necessitats més bàsiques del poble, i no pas amb mà dura, com Sarkozy, sinò amb l'acord i el do de la paraula.

Les enquetes diuen que és la única persona que és capaç de derrotar a Nicolás Sarkozy, exministre de l'Interior, i que si Segolene ho aconseguís sería la primera presidenta en la historia de França, i alhora sería la persona que ha reinventat i orientat el socialisme francés. Projectes com la aprovació del matrimoni gay, fa que sigui una persona que doni espectatives a l'esquerra.

Las "gracias" de Putin

2007-04-10T01:37:00.000+01:00

Ramzan Kadyrov, nuevo presidente de Chechenia, juró el pasado jueves su cargo como nuevo presidente de la república federada rusa de Chechenia. Con el apoyo incondicional del Kremlin, y entonces sin duda un gobierno pro ruso. Curiosamente es el hijo del anterior presidente de la misma república, Ajmad Kadyrov, que fue asesinado en el año 2004.

Con un largo historial sobre el incumplimiento de los derechos humanos, asume el poder, y afirmando que llegará la prosperidad, paz, y sin duda concluyó en que el cumplirá con todos los derechos humanos.

Hasta el pasado jueves, Ramzan Kadyrov, ocupaba el sitio de primer ministro, pero al jurar su cargo como nuevo presidente, se le relevó hacia el cargo de presidente. Juró la Constitución comprometiéndose a llevar la prosperidad a la región devastada por dos guerras, un creciente jihadismo islámico por la lucha de la independencia y justicia, y mucha pobreza tras el derrumbe de la URSS y su aferramiento hacia un estado pro soviético.

El anterior presidente de Chechenia, Alu Aljanov, fue destituido el pasado mes de febrero, cuando se informó de que Kadyrov le sucedería, dónde una vez Vladimir Putin nombró a Kadyrov como nominado a presidente, el día despuñes el parlamento chechenio lo ratificó. A Kadyrov se le reconoce el impulso de la reconstrucción de la zona. La capital, Grozny, por ejemplo, muestra ahora edificios recién pintados, alumbrado público, calles pavimentadas y parques. “Mi meta principal es hacer a Chechenia próspera y pacífica”. Son sus principales retos, así aseguró el nuevo presidente ante unos 2.000 invitados y periodistas en la ceremonia de investidura, celebrada bajo intensas medidas de seguridad en Gudermes. Entre estos invitados mayoritariamente eran de las vecinas repúblicas y numerosos países musulmanes. La ceremonia se celebró a 30 quilómetros al este de Groznypor motivos de seguridad. Kadyrov repitió su oposición a un tratado con Moscú para establecer una separación de autoridades, un asunto discutido desde hace tiempo, y que contempla una amplia autonomía económica, incluido conservar ingresos sustanciales de su riqueza petrolera.

El miércoles, el propio Kadyrov, un día antes de su proclamación, anunció que sus hombres, conjutamente con col·laboración con las fuerzas rusas mataron a Suleimán Elmurzáyev, un comandante rebelde sospechoso del asesinato de su padre y uno de los pocos dirigentes jihadistas que quedaban aún vivos.

Los analistas creen que el presidente ruso, Vladimir Putin, le confió el poder a Kadyrov en parte porque es considerado como la única persona que puede mantener bajo control a muchos antiguos insurgentes, debido a que a la misma vez la situación de la guerrilla según informaciones pro rusas afirman que su situación es extrema y la situación se puede llegar a estabilizar si las tropas rusas continúan con la misma intensidad, y hasta podría ser definitiva.

El nuevo mandatario checheno fue un rebelde como su padre, pero se convirtió en aliado de Moscú y su milicia ayudó a las tropas federales a capturar a la mayoría de los restantes líderes de la insurgencia. Grupos de derechos humanos acusan a Kadyrov de estar directamente involucrado en torturas y desapariciones, así como en el asesinato de la conocida periodista rusa Anna Politkovskaya, acusaciones que el actual presidente desmiente con rotundidad. Sus seguidores le acreditan haber restaurado el orden después de dos guerras entre fuerzas del gobierno federal y rebeldes separatistas.

Cuatro años de la caída del régimen de Saddam

2007-04-09T22:12:00.001+01:00

La invasión no ha terminado. Y cada día parece más que Iraq se está situando en un estado de guerra civil entre chiítas y sunnitas principalmente.

Cuatro años de una de las pocas victorias que ha podido tener el ejército de los E.U.A. en el país persa. Ahora y más que nunca parece ser que los idearios de la invasión parecen que lo están empezando a pagar, cada uno a su manera pero con el caos importado hasta el Golfo Pérsico, y para buscar las armas de destrucción masiva... que ¿dónde están?

Hoy cientos de miles de chiítas se están manifestando en varias ciudades de Iraq, en las que destacan Bagdad, pero sobretodo las grandes ciudades de la zona sur, cuya mayoría de la población es chiíta.

Protegidos con dos cordones policiales los manifestantes, siempre pacíficos, pedían que las fuerzas de ocupación, mayoritariamente norteamericanas, abandonaran el país. Los manifestantes a la vez que se manifestaban y gritaban, banderas de Iraq ondeaban junto a ellos.

Medidas de seguridad excepcionales tanto en Bagdad como a todo el país. A la capital concretamente, se ha prohibido la circulación de los coches para las 24 horas de hoy. El gobierno ha restablecido rápidamente el día festivo de hoy, ya que el fin de semana se había decretado una en que el 9 de abril ya no era un día festivo.

La manifestación de An Najaf fue convocada por Muqtada al-Sadr, el poderoso clérigo chiíta que un día antes había emitido un comunicado ordenando a sus milicianos que redoblaran su batalla para derrocar a las fuerzas estadounidenses, y pidió que el ejército iraquí y la policía se unieran a él para derrocar a ‘‘vuestro archienemigo’’.

No cuadra

2007-04-04T19:06:00.000+01:00

Els 15 militars del Regne Unit han sigut alliberats tant sols fa unes hores, i que segons el president iranià, Mahmud Ahmadineyad, ha sigut un regal pels britànics per celebrar l'aniversari de Muhammad. Com??? Si si celebrar l'aniversari de Muhammad. Bé segons vàries teories possiblement va nèixer el dia 20 d'abril de l'any 570 a la Meca.

Mahmud Ahmadineyad és president de la República Islàmica d'Iran, i on la religió oficial de l'estat i la personal és xiita. Cal dir que els xiites veneren no pas a Muhamad el profeta, sinò Ali, el seu cosí i alhora gendre, que va ser un dels que va continuar "promulgant" la fe. En conclsió, no hi ha possible relació segons les seves declaracions i discurs que ha iniciat amb el Corà, amb la seva persona i la lógca envers a la religió.

Alhora Ahmadineyad ha criticat el posicionament sobre la situació de la única dona que hi havia en el grup de 15 militars detinguts el passat dia 23 en aigües jurisdiccionals d'Iran. Ha deixat una pregunta a l'aire de com una mare amb fills, en aquest cas un, com es pot justificar que una mare sigui apartada de casa seva, i envers a la unió de la familia, perquè no es respecten els valors de la familia a Occident.

Finalment ha lamentat que la situació d'Iraq no sigui pas la d'un pais normal, ja que té un govern elegit de forma democràtica, encara hi han tropes d'ocupació i cada dia moren moltes persones. I d'on finalment després de criticar els diferents països que van invair a Iraq, s'ha qüestionat si el Consell de Seguretat de l'ONU podiría haver impedit la invasió, i si es poden castigar els diferents agresors.

El govern de Londres s'ha alegrat per l'anunci que ga fet el president iranià per l'alliberació dels detinguts amb declaracions que ha fet un portaveu del govern a Downing Street, residència i despatx oficial del primer ministre Tony Blair.