Nacionalisme de pa sucat amb oli

Nacionalisme de mentides. Nacionalisme d'interessos. Nacionalismes regionalistes. Nacionalisme espanyol. Nacionalismes de pa sucat amb oli.

Tothom recorda el pacte de l'Hotel Majestic que va realitzar Pujol durant el mandat del Partit Popular durant la presidència d'Aznar, i que tal i com fa el president Pujol envers a aquest tema quan se li recorda, sembla que li vinguin tots els mals, i ràpidament canvia el tema, perquè aquesta venda de CiU pel poder no perdona el poble català així com així.

Una persona com Pujol, empresonada als anys seixanta per les seves activitats contra el règim feixista, que va estar condemnat a presó i que hi va estar durant 2 anys i mig, després, tot i que amb unes regles de joc diferents, pactés amb aquella gent que encara es neguen a condemnar aquell passat tant gris i que van ser i en alguns llocs encara són aclamats com els vencedors, i que miraven per sobre de les espatlles a molta gent que van ser tractats com delinqüents per la seva ideologia, defensar la llibertat i la República.

Ara, una Espanya tancada, com ja molts anys tot i que hi governin els progressistes, però uns progressistes que encara els hi falta empenta, per a poder tenir un model estatal plural i diferent, igualitari i just envers a la seva riquesa i contribució. Allò que molts diuen "España se desmiembra, se rompe"; doncs que es trenqui, tot i que cada cop em sembla més utòpica aquella Espanya plural.

Per una part, els nacionalistes espanyols; si que existeixen, tot i que no ho reconeixen. No donen oportunitat a expressar la veu d'aquelles nacions que volen parlar: Referèndum. País Basc i Catalunya, capdavanters en fer referèndum, perquè saben que sols podrien tirar endavant. Però amb unes propostes molt diferents.

Euskadi, Pla Ibarretxe. Impulsat per un partit nacionalista, que clarament diu que si a la independència, però i el seu company nacionalista català? CiU encara no sap ben bé el que vol. Després de les seves diferències internes dins de la federació entre CDC i UDC, que sempre han volgut proposar a ERC un govern nacionalista, però que no sé fins a quin punt estarien d'acord els dos.

Dins d'ERC, i un bon reflex és el proper congrés, que després de disputes internes, tenen unes diferències ideològiques ben diferents. Uns volen simplement com a objectiu principal la independència com més aviat millor, però hi ha altres, que volen continuar la filosofia actual, aconseguir una independència al millor moment, com Josep-Lluís Carod-Rovira, que tal i com va proposar, fer el referèndum el 2014.

ERC, tot i les diferents sectors, vol impulsar un referèndum, cosa que durant tants anys de govern nacionalista de CiU no ha volgut proposar, possiblement perquè estar governant a la Generalitat li interessava més la seva aspiració de continuar venent el seu lema nacionalista i continuar governant sense entrar en conflicte amb la Moncloa, que no pas el que realment sentien.

No sé si després de la crisi del PP s'aprofitarà per fer una modernització realista per part del govern de Zapatero, això espero, perquè no es poden deixar perdre oportunitats i com a mínim fer un estat plurinacional. Ara els Populars ja tenen altres maldecaps. O bé ho fem ara, o els que volen una Espanya diferent, acabaran dient: Tot o res.