Els poderosos assassins

M'agradaria que el senyor president dels EUA, George W. Bush, em respongués amb la mà al cor i que em fes una valoració real i sincera envers a les persones d'Iraq. Segur que tot i haver-hi una dictadura de Saddam Hussein i tot el que podien sofrir, quan sortien al carrer sabrien que tornarien. Avui no. Però no només em preocuparé en aquest article de la societat civil iraquiana, que ha viscut directament la catàstrofe per culpa d'una ximpleria d'unes persones amb poder que han influït directament amb una vida tranquil·la.

Ahir, abans d'adormir-me allò que parlaven de la guerra d'Iraq i de forma sorprenent defensaven a l'expresident del govern Jose Maria Aznar. Era la COPE. Concretament defensaven l'actuació d'Aznar i Blair, tot i que segons els contertulians afirmaven que coneixien a Aznar i que les declaracions que va fer afirmant que estava orgullós de la fotografia que es va fer a les Açores.

Declaracions a la BBC:

BBC: Quan mira cap al passat, hi ha alguna cosa que desitjaria que ho hagués realitzat d'una manera diferent? Desitjaria potser que se li hagués donat més temps a Saddam Hussein?
Aznar: No. Tornaria a actuar de la mateixa manera. Va ser un moment difícil per a mi, però des de la meva convicció i la meva consciència, em diuen que vam escollir l'opció adequada.



De manera que la gent de la COPE va defensar que tant Aznar com també Tony Blair no eren capaços de fer la guerra, i que si hi van donar suport és per alguna cosa a canvi. Aquests fóren els arguments de la tertúlia, i tot i que afirmaven els més porpers a Aznar que no entenien perquè Aznar encara tenia aquesta actitud.

Les conseqüències de la guerra, i amb un ball de xifres pels diferents mitjans bastant similar, són de 4000 militars nord-americans morts, 2,5 milions de desplaçats a dins del territori iraquià, 2 milions de persones exiliades, desestabilització a la zona no només internament entre els enfrontaments entre les diferents cultures pel control del poder, sinó que també conflictes com Turquia envers als militars kurds, conflicte tot i que amb menys tensió els darrers mesos envers a Iran, més de mig milió de civils morts, enfortiment del terrorisme d'Al Qaeda a la zona i que alhora s'ha extés per arreu del món, i finalment per allò a que realment van entrar les tropes ocupants a Iraq, amb l'objectiu de tenir una economia molt millor per part dels EUA, al contrari preu elevadíssim del barril de petroli, i alhora indirectament la crisi financera que també hi ha influït envers al cru, tot i ser el protagonista les hipoteques.

Beneficis per part de moltes empreses nord-americanes, com per exemple de seguretat privada, i que realitzen tasques, tal i com fa uns mesos es va mostrar al reportatge de 30 Minuts de TV3 amb el títol Guerrers de lloguer. I beneficis sense cap dubte de les empreses armamentístiques.

Espero que aquests assassins que per ser presidents d'un país i tenir un poder, i que hagin decidit les vides de tantes persones mentint a la societat internacional amb les excuses del terrorisme internacional, l'11-S i la vinculació entre Saddam Hussein i Al Qaeda, la pertinença d'armes de destrucció massives per part del govern dictatorial iraquià, i que un cop van veure que aquests arguments no eren certs i que la comunitat internacional els hi reclamava, donaven per excusa, tot i que és cert, que Saddam Hussein va realitzar matances ètniques contra els kurds, assassinar a tots aquells opositors al règim, absència de drets humans i llibertat, envair Iraq per a establir una democràcia, ... tots aquests darrers arguments i que els hi van servir per excusa, espero que siguin jutjats amb totes les seves conseqüències, pel tribunal internacional de La Haya, i espero que perquè els EUA siguin el país amb més poder actualment, no siguin els que poden decidir sobre tota la resta del món.